Al català li agrada menjar

Que els catalans són austers a l'hora de gastar és un tòpic que, com algunes espècies, està en vies d'extinció, com a mínim pel que fa al bon menjar. Els que viuen a Catalunya no són només els que més volum d'aliments compren per persona a l'any, sinó els que més diners destinen a adquirir-ne (1.722 euros per càpita). I és que a Catalunya una altra cosa potser no, però menjar, es procura fer-ho bé. Potser a vegades massa car.

El nivell de consum dels catalans a l'hora d'omplir el rebost no només és molt alt respecte a la mitjana nacional --que a penes si supera els 1.444 euros per persona a l'any-- sinó que està a anys llum de comunitats tan consumistes com ara Madrid, on els ciutadans a penes es gasten en menjar 1.470 euros. A més, un català és capaç de comprar 723 quilos d'aliments a l'any mentre que un madrileny es queda en només 618, per sota de l'espanyol mitjà que està en 644 quilos anuals.

Encara que una despesa de 120 euros al mes de mitjana per comprar aliments pugui semblar baixa, s'ha de tenir en compte que els estudis del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí apunten que, a Espanya, el 21,5% de les llars estan formades per jubilats; el 17% són parelles sense fills; i el 10% són famílies monoparentals o joves que viuen sols. No obstant, la despesa de les llars en menjar --tant a casa com fora-- no és petita, va pujar a 65.185 milions d'euros entre juny del 2007 i juny del 2008, gairebé un 7% més que els dotze mesos anteriors.

L'augment dels preus ha provocat que el cost en alimentació sigui més gran --18,2 euros per cada vegada que es va a la botiga, davant dels 12 euros de fa sis anys--. Aquest augment ha obligat les famílies a optar per anar menys vegades al súper: 16 vegades al mes davant de les 22 compres que es feien el 2001. El nombre d'articles per cistell, uns nou de terme mitjà, no ha variat gaire en els últims anys. Les famílies busquen qualitat, preu i proximitat per fer la seva provisió d'aliments.

Menjar a fora

Però als espanyols el que més els agrada és prendre alguna cosa"por ahí", sobretot als andalusos, als valencians i als madrilenys. En conjunt es van arribar a gastar en un any la barbaritat de 30.669 milions d'euros. De mitjana, s'acostuma a anar 3,3 vegades per setmana a establiments públics per menjar o beure, cosa que suma 7.087 milions de visites a bars i restaurants. Aquest afany per gastar a fora és més freqüent a les grans ciutats que a les petites.

El 61,5% de les vegades que els espanyols entren en un local de restauració ho fan entre setmana, sobretot perquè es viu lluny de la feina. De mitjana es gasten 3,71 euros cada vegada, però la factura oscil.la entre els 6 i els 13 euros quan es tracta de menjar.

Notícies relacionades

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

Les cadenes de menjar ràpid continuen sense funcionar gaire bé a Espanya i se circumscriuen als joves que surten els caps de setmana. A penes si acaparen el 4,3% de la clientela. Els bars i les tavernes (20,8%), les cafeteries (20%) i els restaurants de menú (12,4%) són els preferits pels espanyols quan van a menjar fora de casa.

I és que la gent busca un tracte humà, el bar on se'l coneix, i --excepte en l'aspecte de la neteja dels lavabos o del soroll-- els bars, les cafeteries i els restaurants tradicionals reben les puntuacions més altes per la qualitat del menjar, la rapidesa i l'atenció.