Llar digital, sense bricolatge

Els britànics Mike Wilson i Jed Hurwitz van contribuir a l'empresa Vision a la miniaturització de les càmeres digitals que va permetre incorporar-les als telèfons mòbils. Avui gairebé tot usuari d'aquests terminals porta una càmera a la butxaca. Ara són propietaris, juntament amb Juan Carlos Riveiro i el suec Nils Hakan Fouren, de Gigle. I es proposen desfermar un nou canvi, com el que van desencadenar en la telefonia mòbil, mig tecnològic mig sociològic: estan bolcats en el desenvolupament d'una tecnologia de semiconductors que, incorporada a equips tan quotidians com la televisió, els reproductors, les consoles o els ordinadors, transformarà el cable elèctric, telefònic o coaxial en una autèntica autopista de transmissió de dades --com ara pel.lícules i música-- a alta velocitat.

Diversos operadors de telecomunicacions i fabricants d'electrònica de consum ja han firmat acords amb aquest equip d'empresaris que han escollit Barcelona com a centre de decisió encara que els seus socis estiguin repartits per tot el món: a més a més de Barcelona, tenen oficina a Edimburg (Escòcia) i a la californiana Red Wood City (EUA).

Alguns han encunyat el terme llar digital, que trasllada a les nostres cases l'altíssima connectivitat habitual a les oficines, on tots els ordinadors i perifèrics informàtics estan en xarxa. "Gigle ho fa possible sense necessitat d'obres: no s'ha d'obrir la paret per tirar fibra òptica perquè la xarxa ja existent ja ens serveix", diu Óscar Chabrera, director de projectes externs de la companyia.

Aquestes promeses gairebé revolucionàries, sobretot en països com Espanya, on les parets de les cases amb prou feines alberguen cables de fibra òptica o coaxials, ha atret l'interès de les societats inversores de capital risc: poc després d'arrencar el negoci, el gener del 2006, van entrar en el capital la nord-americana Axel Partners i la britànica Pond Venture Partners amb una inversió de nou milions d'euros.

El novembre del 2007, en plena sequera de liquiditat bancària arran de l'esclat de la crisi subprime, van recollir 20 milions de dòlars (13,5 milions d'euros) de Scottish Equity Partners i es van beneficiar d'una ampliació de capital de les dues inversores que ja estaven en l'accionariat. "No és que no hi hagi liquiditat, sinó que aquesta s'ha tornat selectiva", resumeixen els socis.

La revolució que empeny Gigle passarà demà passat, com qui diu. "Des de qualsevol pantalla de casa --la de la televisió, la de l'ordinador-- podrem controlar tots els dispositius de la vivenda encara que els cables que recorrin la vivenda només siguin el de la llum i el del telèfon", explica Chabrera.

Notícies relacionades

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

Refugiats palestins denuncien explotació en les obres del Camp Nou

Els aparells amb la tecnologia de Gigle permetran que pel cable de la llum hi viatgin, a més a més d'electricitat, senyals d'àudio i vídeo. O que en el cable coaxial i telefònic convisquin el senyal de l'operador amb un altre canal. Gigle segueix l'estàndard internacional Homeplug, que potencia aquest tipus de tecnologies. "Tenim competidors, però som els que permetem més velocitat de transferència de dades, 1,2 gigabytes per segon".

Segons l'empresa, en l'actualitat hi ha uns 321 milions d'aparells i dispositius connectats a xarxes multimèdia a les llars dels Estats Units i el Japó. El creixement de l'oci associat a la informàtica i als media centers --servidors informàtics que comencen a presidir, juntament amb la televisió, molts salons-- augura una forta demanda dels semiconductors de Gigle.