BCN, Tarragona, Lleida i Girona paguen el rebut de l'IBI més car

Les quatre capitals de província catalanes estan entre les ciutats espanyoles amb la quota mitjana de l'impost de béns immobles (IBI) més alta. A Barcelona, el rebut mitjà el 2006 va ser de 364,48 euros; a Tarragona, de 337,21; a Lleida, de 310,24, i a Girona, de 303,82. Només les supera Cadis, que té una quota mitjana de 398,93 euros.

La quota líquida mitjana de l'IBI a Espanya és de 212 euros, a raó de 58 cèntims diaris per als immobles urbans. Molt per sota d'aquest nivell se situen 23 de les 52 capitals provincials, amb Sòria amb el rebut més baix, 123,71 euros, seguida per Vitòria (131,17) i Bilbao (134,33). L'IBI suposa el 58% de la recaptació per imposició directa i el 15% dels ingressos municipals totals, segons mostra un monogràfic sobre competències, finançament i gestió d'ens locals publicat en l'últim número dePapeles de Economía Española,de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas).

En l'informe s'inclouen aportacions del president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves; el secretari d'Estat d'Hisenda, Antonio Ocaña, i de l'actual ministre de Treball, Celestino Corbacho --que en la publicació va participar encara amb el càrrec de president de la Diputació de Barcelona--. Un dels aspectes destacats és que, malgrat que la reforma de l'any 2002 va ampliar els marges dels municipis per incrementar l'IBI, l'augment de la quota líquida mitjana urbana "s'ha moderat des de l'any 2002", segons el director general del Cadastre, Jesús S. Miranda Hita. Tot i així, l'impost continua creixent per sobre d'aquesta magnitud any rere any, ja sigui per l'impacte de la pujada dels tipus impositius, per la influència de la revisió dels valors cadastrals o bé per la incorporació d'immobles nous al cadastre, segons assenyala el director del Cadastre.

Segons la seva opinió, "els ajuntaments no han aprofitat el recorregut legalment permès i, a més a més estan ara més allunyats dels tipus màxims que abans de la reforma del 2002". És per això que, l'any 2007, la quota íntegra màxima podria haver arribat a 13.700 milions d'euros, però la real va ser d'uns 7.700 milions, segons calcula.

QUEDA MARGE DE PUJADA

Durant les últimes setmanes, han sorgit veus que han recordat als ajuntaments que disposen de marge per incrementar els seus ingressos. Sigui amb la pujada dels tipus impositius o amb la petició d'una revisió cadastral, els consistoris compten amb eines que, en la majoria dels casos, no han utilitzat per temor a protestes populars i a conseqüències electorals.

Notícies relacionades

El Port adjudica a un gegant nipó la nova terminal de cotxes

La moderadora de continguts de Meta planeja un ero de 2.062 a la Torre Glòries

En l'informe s'afirma també que els ciutadans de municipis d'autonomies del règim comú paguen més impostos que els de territoris forals "i reben prestacions més baixes". Ignacio Zubiri, de la Universitat del País Basc, destaca que la pressió fiscal als municipis bascos i navarresos resulta "substancialment inferior" a la de la resta d'autonomies. Al seu torn, els ajuntaments navarresos gasten per càpita pràcticament el 20% més que la resta i els bascos, gairebé el 35%.

Zubiri assenyala en la seva anàlisi que els municipis bascos "es beneficien de participar àmpliament en els elevats recursos que produeix el sistema foral. Aquesta circumstància els ha permès finançar, amb impostos més baixos que en el territori comú, uns nivells de despesa substancialment més elevats".