¡'Carallo'!

Ser gallec a Catalunya genera menys animadversió entre els catalans que altres orígens espanyols castigats pels grans tòpics sobre immigració. Deu ser perquè tenen llengua pròpia o per una altra insondable comunió socionacionalista, però, al cap i a la fi, passa.

El món empresarial és un dels que millor percep aquestes qüestions. Des de fa anys viu en terres catalanes una colònia àmplia d'emprenedors i empresaris d'origen i ascendència galaica. Encara en són més els originaris de Vilanova i la Geltrú, Manresa o Granollers, però és innegable que els homes de negocis gallecs tenen un especial olfacte per a l'èxit. Sónels altres catalansdels diners.

Establerts a Barcelona hi ha empresaris comJulio Fernández(Filmax),Amancio López(Hotusa),José Antonio Castro(Hesperia),José Díaz Varela(Indukern),Manuel Niñerola(immobiliària) iVicente Benéitez(arquitectura). Són negociants emergents que arrodoneixen la feina d'emprenedors gallecs encara més universals amb interessos a Catalunya comAmancio OrtegaiManuel Jové.

Notícies relacionades

Els exconsellers d’Economia insisteixen en els reptes "de fa 40 anys"

Espanya postula Móra la Nova per acollir una gigafactoria europea d’IA

Els gallecs han muntat el seulobbymundial a Barcelona. Des de la capital catalana impulsen negocis i relacions amb un galleguisme que és qualsevol cosa menys radical. I els va bé. De fet, la Catalunya inventora de la indústria tèxtil s'ha d'empassar que Inditex, la principal empresa espanyola del sector, sigui gallega, encara que ho dissimuli amb una planta a Tordera. Una cosa molt similar passa amb l'hostaleria i el sector immobiliari, on la galleguitat del capital és manifesta i predominant. Són com els pebrots del Padrón, els uns piquen i els altres no (als jutjats, s'entén...).

La diàspora gallega a Catalunya és un fenomen socioeconòmic. La seva divisa és la discreció. Actuen orientats pel seu origen, però no tan sols això, que el primer és el primer. Vaja, que la pela és la pela, que això és un idioma universal. A diferència de la burgesia local, viuen retirats del poder polític i no freqüenten la llotja del Barça (on ara s'asseuen elsnoisde Femcat). Els més futbolers rebaixen adrenalina al camp de l'Espanyol. No són habituals del Liceu, ni de l'Ecuestre, però els diuen de vostè. I els agrada. ¡Manda carallo!