Les caixes catalanes reciclen els directius per evitar acomiadar-los

Les caixes d'estalvi, i principalment les catalanes, fa tres anys que estan immerses en un procés de posada al dia, no tant de formació sinó de transformació dels equips directius que ja ha afectat uns quants centenars d'executius. Es tracta d'una alternativa al sistema habitual de les prejubilacions, utilitzat prioritàriament per la banca, i com a colofó del procés de modernització que van iniciar les caixes durant els anys noranta.

Les entitats d'estalvis asseguren tenir un concepte especial de relacions amb el seu personal diferent del dels bancs, de pertinença a l'entitat, de sentir-la com a seva. Per això no és fàcil prejubilar. No obstant, en els últims 20 anys s'han vist obligades a transformar-se per competir en el sector financer i, en molts casos, els executius que havien entrat per oposició i ascendit a poc a poc necessitaven reconvertir-se en líders i venedors.

Més de 350 directius de Caixa Terrassa han passat des del 2005 pels cicles de "desenvolupament en lideratge i direcció de persones" que imparteix la consultora Otto Walter. Per donar exemple, el director general de l'entitat, Enric Mata, va assistir al primer dels cursos de tres mesos de durada. També 156 alts executius de Caixa Tarragona han dut a terme des del 2003 cursos similars de la mateixa consultora "com a conseqüència dels canvis de política comercial" que es va plantejar l'entitat un any abans.

APROFITAR L'EXPERIÈNCIA

Aquestes experiències s'han repetit en el cas dels directius de Caixa Penedès, Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Sa Nostra, la Kutxa, Caja Granada, Caja de Canarias, Caja Castilla-La Mancha, Caja de Badajoz, Caja de Ávila i en bancs com ara l'Espirito Santo, Bancaixa, Banca March o BSN-Banif.

El Monte i Caja San Fernando també han utilitzat aquests cursos de transformació de directius malgrat que tenen previst jubilar anticipadament 300 empleats arran de la seva fusió.

"Estem en un mercat que ha evolucionat. El sistema financer actual no és el mateix que fa 10 anys, però volem aprofitar el capital humà, volem que es quedin, aprofitar la seva experiència, no canviar vells per joves i a més a més tenim valors corporatius molt arrelats en la cultura pròpia de l'entitat i un és el desenvolupament de la persona", explica Josep Tallón, director de personal de Caixa Terrassa.

Tant Tallón com el seu homòleg a Caixa Tarragona, Miquel Llombart, reconeixen que les caixes tenien un equip directiu molt del tipus "administratiu amb poc perfil de lideratge i comercial". L'augment de la competència amb la banca, l'entrada de nous productes financers més complexos i el procés de transformació de les caixes cap a entitats més modernes i comercials obligava a la transformació de molts directius o, a la llarga, a substituir-los, comenta Llombart. "Es pot elegir un sistema repressiu o bé buscar mètodes positius per canviar els hàbits dels directius", va afirmar.

PREJUBILACIONS

Notícies relacionades

El deute de l’eurozona repunta al 88% del PIB i el dèficit baixa al 2,9%

Sumar admet la dificultat per aprovar aquest mes els permisos retribuïts

Durant els últims 10 anys, les entitats financeres han prejubilat unes 40.000 persones, la gran majoria treballadors dels bancs. Només l'any 2006 van passar al retir uns 3.000 professionals del sector més grans de 50 anys malgrat que des del 2004 el Banc d'Espanya no permet cobrir el cost d'aquestes prejubilacions amb càrrec a reserves. Entre les caixes, només Caixa Catalunya, Caja Duero i La Caixa es van plantejar l'any passat extingir contractes.

El mètode de jubilar anticipadament un treballador és cada vegada més car, més difícil, està més mal vist socialment i corre el risc que les administracions acabin posant-hi límits ja que provoca grans despeses al Seguro i al sistema de la desocupació. El comissari europeu d'Economia, Joaquín Almunia, ha demanat posar fre als processos massius de prejubilacions.