Industrial del dibuix

ANIMACIÓ

Després d'uns inicis actorals i com a realitzador, va fundar

el 1985 la que és

avui una de les principals productores d'animació del país.

Com a president

de la recentment creada federació Diboos defensa que la televisió pública inverteixi en

les produccions

del sector.

Antoni D'Ocon, de 49 anys, va cridar l'atenció de la ultradreta quan encara era un adolescent i, precoç i audaç, va realitzar un curtmetratge d'educació sexual,¿De dónde venimos las personas?,que es va projectar a les escoles."El Alcázar",diu en al.lusió al diari colpista,"va dir que era pitjor que el Libro rojo del cole",l'obra de ressonàncies marxistes que va criticar el sistema educatiu d'aleshores.

Des dels set anys, recorda, va saber que el que més li agradava era el cine. La seva primera vocació, que va exercir durant uns anys, va ser la d'actor. Però un parell de sèries de marionetes,El màgic món del màgic Brufi,emesa en una principiant TV3, iLos Aurones,estrenada a TVE, el van posar en el camí de l'animació.Los Fruittis, Delfi i Basket Feversón algunes de les franquícies sortides de lafactoriade la seva firma, D'Ocon Films.

A més de ser un dels principals industrials dels dibuixos animats del país, des d'aquest 2007 D'Ocon és la veu que representa el 95% del sector. Seva és la presidència de la recentment creada Diboos, la Federació Espanyola d'Associacions de Productores d'Animació. La nova organització, que uneix les associacions APIA --ja presidida per ell--, AEPA i Avepa, està influint en la redacció de l'avantprojecte de la nova llei del cine i de l'audiovisual, a la recerca del compromís inversor --"l'1% dels seus ingressos"-- de les televisions públiques. En l'actualitat el cine ja es beneficia del finançament de les cadenes, que per llei --avui discutida als tribunals-- hi han de destinar el 5% dels seus ingressos.

D'Ocon dóna un parell de dades:"Només el 6% de l'animació que es passa a les televisions és del país. I en canvi el 70% de les nostres vendes procedeixen de l'exportació".

El nen és un gran prescriptor de certs productes que s'anuncien per televisió i, a més, és el públic del futur,"al qual s'ha de fidelitzar",diu D'Ocon. Les televisions del país, assegura, no pensen el mateix. El seu primer gran èxit,Los Fruittis,que va convertir en aventureres un grup de fruites i verdures, es va emetre abans a França que a Espanya.

D'Ocon explica que amb 15 anys va donar curs a la seva passió per l'actuació al Teatre Caràtula, un grup de Molins de Rei, municipi on es va criar en el si d'una"família humil".Fins i tot va fer alguna col.laboració en les primeres telesèries de TV3. Però el seu lloc era rere la càmera:"Me'n vaig comprar una de Súper 8 i vaig rodar històries de ficció, algunes més polititzades que altres",recorda d'aquells anys de transició política.

Notícies relacionades

L’empresariat català demana per carta a Sánchez que rebutgi l’opa

CriteriaCaixa nomena director general José María Méndez

Quan li van proposar el curt amb marionetes que va inspirar la sèrie d'El màgic món del màgic Brufi,es va iniciar en un art, el de l'animació, que desconeixia."El meu aprenentatge va ser autodidacte".Aquells primers temps va comprendre que la rendibilitat passava per més automatització. Per això, va idear amb tècnics de Grenoble (França) un sistema d'animació que li permetia col.locar una sèrie al mercat en terminis de temps més curts que els competidors. L'últimsoftwareel va desenvolupar en col.laboració amb la UPC. S'ha tecnificat tant aquesta indústria que les plantilles s'han fet molt més petites."La tecnologia i la reducció del ritme de produccions explica que si fa dues dècades contractàvem entre 200 i 300 persones avui donem feina a 30".

D'Ocon diu que a les seves quatre filles petites no els ha fet veure les seves sèries:"N'han vist algun capítol, per voluntat pròpia".En canvi, les ha acostumat a veure bon cine --"pel.lícules com Allò que el vent s'endugué"--, també d'animació, encara que la manufactura no sigui de la casa --"l'última que hem vist és Happy feet"--.