Reciclatge a la refineria

A finals dels 70, Josep Creixell, inquiet treballador de la divisió industrial d'un banc, va comprar una empresa carregada de deutes, Fragmentadora SA. El principal actiu d'aquella firma era una màquina, aleshores l'única de la seva espècie a Espanya, que triturava els cotxes vells per aprofitar-ne els metalls. Avui Fragmentadora SA dóna nom a un genèric --unafragmentadoraés el nom comú pel qual es coneixen aquests molins-- i és, a més a més, la degana de les més de 20 societats de Tradebe, el grup de facturació milionària --va moure 130 milions d'euros durant l'any 2006-- propietat de Josep i del seu germà Jordi.

Tradebe obté el 90% de les vendes amb la gestió de residus. I el seu fort és la brega amb els residus industrials de naturalesa tòxica. A Espanya compta amb diverses plantes i centres de transferència, que es fan càrrec dels residus generats pels seus clients, factories de tots els sectors. També opera a l'estranger. Ara està a punt d'adquirir un segon centre a Anglaterra, on ja té una planta a Londres des de fa un any, a través d'una societat conjunta amb la britànica Oikos.

Però l'activitat que més ímpetu internacional ha donat a aquesta firma catalana és una altra: la recuperació i el reciclatge dels sobrants de les plantes petroleres."A Anglaterra som líders: tenim les nostres plantes mòbils en cinc de les seves 10 refineries. Fa tres anys vam adquirir la que és la nostra filial allà, WOS",explica Josep Sola, director de desenvolupament del grup.

Als EUA la companyia té la filial RRS, arrelada a Houston, la capital nord-americana de l'or negre. RRS va guanyar fa un parell d'anys un concurs valorat en 10 milions d'euros per a la refineria de Conoco-Phillips a Nova Jersey. Hi treballen 15 empleats de la companyia catalana per tractar unes 200.000 tones anuals de combustible. A França, l'empresa amb què operen és RRD. Durant els últims anys Tradebe està portant la seva expansió en aquest particular negoci de reciclatge cap a altres països, com per exemple el Marroc i Hongria.

El cert és que la Tradebe original, la que va comprar Josep Creixell, ja va néixer per servir les petroleres: el seu primer client va ser la basca Petronor, pertanyent al grup Repsol YPF."Tradebe va ser pionera i avui atén tot el grup Repsol",assenyala Sola.

Però, ¿en què consisteix la feina dels operaris?"Nosaltres netegem els tancs i tractem les aigües residuals resultants de la refinació i tornem a la planta l'hidrocarbur que obtenim".El guany consisteix en un tant per cada quilo de petrolirecobrat.

De la mateixa manera que passa amb el porc, quan es tracta de cru també es treu partit de tot:"La part que és terra se sotmet a un tractament tèrmic, la desorció, que dóna lloc a una espècie de carbó que subministrem a la indústria cimentera",explica Sola.

Tradebe es va diversificar als anys 90 cap a nous camps de negoci. Com el reciclatge de la runa de la construcció:"Tenim la principal planta de la Costa del Sol",una àrea que registra una efervescència en l'obra nova.

Notícies relacionades

L’opa al Sabadell amenaça l’idil·li d’Illa amb l’establishment barceloní

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

La firma disposa de plantes de compostatge de residus --es reaprofiten les escombraries orgàniques domèstiques i altres residus en usos com la jardineria i l'agricultura-- a Galícia, a la Rioja i a Catalunya. I també treballa en la descontaminació de sòls industrials"quan s'abandona una fàbrica".

Però el gruix de la xifra de negoci prové de la gestió dels residus de les factories clientes, ja siguin aquestes químiques o bé indústries de l'automoció. Tradebe compta amb plantes al port de Barcelona, a Gualba (Sant Celoni) i a Santander i amb centres de transferència a Madrid i també a Navarra.