Joc en equip

A Josep Esteve Oró sempre li han agradat les feines de direcció. De petit, als camps de voleibol, un esport amb molt arrelament a la seva Lleida natal, ja se sentia d'allò més còmode en la posició de col.locador, el responsable de distribuir pilotes als que rematen. "Però hi havia un altre factor. Com que faig 1,80, era massa baix per ser rematador". Malgrat aquesta predisposició per al lideratge, admet que, al morir el seu pare, va ser tot un xoc pagar amb tan sols 17 anys unes 40 nòmines. L'entranyable Pepito Esteve, expresident de la Unió Esportiva Lleida, deixava en mans del primogènit un taller de pneumà-

tics, una firma de transports i la concessió local de Volvo. "Em vaig agafar un parell d'anys per situar-

me. Llavors vaig apostar pels pneumàtics, pels quals sentia un gran apreci, i vaig vendre la resta". La va encertar. Avui dirigeix Rodi, la primera cadena de centres per a automòbil que no està controlada per un fabricant de pneumàtics, amb 91 punts de venda.

Són els qui venen més pneumàtics a Espanya, més de 600.000 a l'any, i això que tan sols operen a Catalunya i Aragó. "És veritat que també som majoristes, però gairebé totes les rodes les venem a les nostres botigues". Rodi, assenyala, és l'única ensenya que ofereix "tota classe de rodes per a tot tipus de vehicles, també motos, camions i vehicles d'obra pública".

Ni la seva història és ordinària, pel relleu prematur a què es va veure obligat, ni tampoc podem considerar gaire estesa la seva forma d'entendre els negocis. Poc donat a l'al.lèrgia de l'empresariat català a ajuntar-se amb la competència, Josep es va acostar fa una quinzena d'anys als Llovera i Llopis, que compartien cinc tallers a Lleida. "Jo també tenia, ja, cinc centres. Primer vam crear un majorista de pneumàtics i com que el festeig va anar bé, vam començar a funcionar com una sola cadena de tallers de pneumàtics". La seva dona va deixar la feina com a auditora per encarnar en la nova ensenya una màxima molt seva: "Valents en inversions, prudents en despesa".

Notícies relacionades

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

Refugiats palestins denuncien explotació en les obres del Camp Nou

El 1995, Rodi va anar més enllà del mer canvi de rodes amb Rodi Boxes. Algun soci va témer que aquell moviment fos un fatal cop de volant. Un autocentre exigeix molta inversió i havien de lidiar amb els potents tallers dels concessionaris i de les pioneres cadenes franceses. "Però aquell era el camí que s'havia d'agafar", diu Esteve, que al comprar aquest any la xarxa a Espanya de la francesa Speedy (49 punts) va demostrar ser alumne avantatjat del concepte del taller a la francesa. "Ens vam quedar amb 21 centres de Catalunya i Aragó i la resta la vam vendre. L'estratègia és regionalista, i no ens ha anat malament".

Josep Esteve té 45 anys. D'alguna manera, és un forçós home fet a si mateix. Si el seu pare no hagués mort, potser s'hauria format, com tants fills d'empresaris, en una escola de negocis barcelonina. "Però en la vida n'hi ha prou copiant les coses bones que fan els altres i disfrutar i il.lusionar-te amb el que fas". Quan va agafar el testimoni del seu pare, confessa que alguns empleats el van tractar com "una criatura". "Però de seguida vaig agafar rodatge", afegeix. Creu que la seva passió pel voleibol, del qual va arribar a ser entrenador, el va ajudar. "Empresa i esport: tot consisteix a tractar amb persones". Ara juga a tennis, però conserva l'esperit. "Mai m'he embrutat les mans al taller", reconeix. El seu germà Jordi, responsable del negoci de motos, sí. Ha participat quatre vegades al Ral.li Dakar amb la col.laboració de Rodi.