Marcos Chicot: cinc mesos al 'top' d'Amazon

Marcos Chicot (Madrid, 1971) no era cap principiant en el terreny de la literatura quan va decidir tirar per la tangent i publicar 'El asesinato de Pitágoras' pels seus propis mitjans. Havia escrit 15 llibres, en tenia alguns d’editats i havia guanyat premis com el Francisco Umbral de novel·la i el Premi Internacional Literari Rottary Club. Però era un escriptor de diumenge a la tarda, i s’havia proposat deixar de ser-ho. “Anava millorant llibre rere llibre, i va arribar un moment en què vaig creure que podia escriure una novel·la molt millor que totes les que havia fet. Però per a això, és clar, necessitava poder dedicar-hi tot el temps”, explica. Així que el 2009 es va llançar. Va aparcar les seves carreres d’economista i psicòleg clínic i, amb “convenciment, fe i moltíssima temeritat”, es va agafar a una dracma del segle VI aC que havia comprat per internet i va dedicar "10, 12, 14 hores diàries" a escriure la seva gran obra.

Li va costar tres anys. Més d’un de documentació i dos per aconseguir que el llibre fos exactament el que ell volia que fos. “Sóc molt perfeccionista, obsessiu amb la correcció, i puc tenir fins a 50 versions d’una novel·la”, reconeix. “Tenia entre mans –afegeix, convençut– la meva millor obra, i per a ella volia el millor. Per això vaig decidir que no l’enviaria a totes les editorials per veure si alguna acceptava imprimir-la amb una tirada de prova per veure si funcionava, com s’acostuma a fer: volia ser molt ambiciós amb la seva explotació i que arribés a molts lectors”. Així que va emprendre dos camins: per una part, la va enviar al premi Planeta; per una altra, va començar els tràmits per publicar-la a Amazon, en vista que als Estats Units diverses novel·les divulgades en aquest tipus de plataformes havien arribat a centenars de milers de lectors.

Finalista del premi Planeta

"Vaig començar a analitzar seriosamentcom treure’n el màxim partit i vaig contractar un desenvolupador per fer una web. Gairebé m’havia oblidat del premi Planeta, quan, l’octubre de l’any passat, em van trucar per dir-me que estava entre els 10 finalistes". Al final, la novel·la de Chicot va quedar quarta, amb la recomanació de publicació de diversos membres del jurat. Però no es va materialitzar. “Tres mesos després vaig rebre un correu en què em deien que els agradava molt, però que a causa de la crisi no la podien publicar. Automàticament, vaig aixecar el telèfon i li vaig dir al desenvolupador que tiràvem endavant a tota màquina l’opció d’Amazon”.

La novel·la va aparèixer a la plataforma el 6 d’abril. Al cap d’una setmana, se situava entre les 100 més venudes. Al cap d’una altra, al 'top 10'. I abans d’acabar el mes d’abril, estava al número 2. “Em vaig dir ‘bé, a veure quant dura. Deu ser cosa de la novetat’. I al maig es va posar número 1. I així al maig, al juny, al juliol... i fins ara”, explica amb una certa sorpresa encara a la veu. “La veritat és que encara em pregunto com va pujar tan aviat, perquè ni tan sols vaig tenir temps de c+omençar a moure-la jo entre els meus coneguts”, diu. En qualsevol cas, va aconseguir el seu objectiu: no només unes vendes que voregen els 25.000 exemplars, sinó també cridar l’atenció d’una editorial que es volgués comprometre de debò amb el seu projecte. “Em van començar a arribar ofertes al maig, i més tard fins i tot de grups importants d’Europa i fins i tot de l’Àsia. Em va sorprendre, i això revela que hi ha més interès del que pensem pel que es publica a internet. Les editorials tenen ara, en aquestes plataformes, centenars de milers de lectors fent-los de filtre, dient-los ‘això és el que ens agrada’. I això és bo per a les editorials i per als autors”, diu.

Un 'thriller' trepidant a la Grècia de Pitàgores

Notícies relacionades

Quan els somnis es compleixen

Javier Jorge: vocació supervendes

Duomo va ser l’elegida. El mes passat, 'El asessinato de Pitágoras' va aparèixer en la seva col·lecció Los Imperdibles com a gran aposta de la temporada. De la seva mà, Chicot espera arrodonir el seu èxit. “Les xifres de venda d’'e-books' estan molt bé, però aquí encara hi ha una gran diferència amb altres mercats, i enorme amb el paper. Si en paper ets número 1 en vendes cinc mesos seguits, les xifres són molt superiors”. Potser així podrà arribar a guanyar-se la vida com a escriptor, “la carrera amb l’índex d’èxit professional més reduït del món”, com ell mateix defineix. I fer realitat una de les ambicions per les quals es va embarcar en aquesta aventura: assegurar-li un futur a la seva filla Lucía. “La meva filla té síndrome de Down i no es podrà guanyar la vida per si mateixa, per això li volia deixar una cosa que li generi ingressos quan jo ja no estigui aquí. Això em va motivar a escriure la millor novel·la que fos capaç de fer”, explica.

En vista dels resultats obtinguts fins ara, sembla que la seva aposta per un 'thriller' trepidant amb una sòlida base històrica i el punt just d’erudició situat a la Grècia de Pitàgores ha convençut un bon nombre de lectors. “La meva idea era fer una novel·la que el lector no pugui deixar de llegir, i una vegada tinc la seva atenció captada parlar-li de filosofia, d’història, de matemàtiques d’una manera amena. Tot es pot abordar amb el ritme i la tensió adequades”, explica.