Javier Jorge: vocació supervendes

"Si no lluites pels teus somnis, algú et contractarà perquè l’ajudis a complir els seus”. La frase és del 'coach' americà Tony Gaskins, però qui la pronuncia és Javier Jorge (Badalona, 1976), que se l’ha tatuat a l’ànima i l’aplica en tots els àmbits de la seva vida. “Un dia vaig decidir que no volia ser anònim, anar a cobrir llocs vacants, que volia ser Javier Jorge i viure del que jo creo”, proclama. Anònim, anònim tampoc no era: Javier Jorge havia estat reporter durant molts anys a 'Aquí hay tomate', el programa que va revolucionar la premsa del cor, i la seva cara i el seu nom es colaven tots els dies en més de tres milions i mig de llars espanyoles. Quan el 2008 es va acabar el programa, va seguir treballant com a guionista en televisió, però va deixar de disfrutar amb el que feia i va capgirar la seva vida: va canviar Madrid per la seva Badalona natal i es va bolcar a convertir en un èxit la novel·la que havia anat construint durant aquells anys de remolí mediàtic.

"Vaig començar a escriure el 2003. Les coses que em passaven, que m’explicaven, que imaginava... escrits inconnexos. Vaig començar a pensar que potser podria formar-me per ser capaç de convertir tot allò en una història acabada, i em vaig posar a llegir llibres de tècnica narrativa. Vaig seguir escrivint i reescrivint amb el que anava aprenent, i vaig esbudellar diversos 'best-sellers' per saber per què ho eren. Jo vull escriure 'best-sellers', ho tinc molt clar. I vaig aconseguir acabar una cosa que al principi em veia incapaç de fer”, explica. Aquesta cosa és 'La última raya', una novel·la plena de sexe i drogues i amor i desamor i frustracions i por que, de boca en boca, ha venut, des de l’abril del 2010, gairebé 5.000 exemplars.

Munts de negatives

"Van ser dos amics els que em van animar a autoeditar-me. Quan vivia a Madrid, vaig portar el llibre a totes les editorials. Tinc munts de cartes amb negatives. Una s’hi va interessar, Lengua de Trapo, però el 2009 començava a castigar la crisi, i em van dir que hauria d’esperar. I jo ja no esperava més. Llavors aquests dos amics, el Jordi i el Miguel, que tenen una impremta a Barcelona, em van dir que podia començar imprimint 1.000 exemplars. Jo vaig pensar ‘¿per què no he de vendre 1.000 exemplars, per què no hi ha d’haver 1.000 persones interessades a invertir 15 euros en una història amb la qual tanta gent es pot sentir identificada?’. I m’hi vaig llançar. Aprofitant els contactes que tenia, vaig organitzar una festa a la discoteca Titus, de Badalona, un dels escenaris de la novel·la, abans del seu llançament. Vaig crear expectació i vaig esgotar els 1.000 primers exemplars, i en vaig imprimir 1.000 més i els vaig vendre, i 1.000 més...”. I així va veure que podia fer realitat el seu anhel que el llibre arribés a molta gent sense comptar amb una editorial.

“¿Què em pot oferir? Em nego a perdre la llibertat de fer les coses com jo vull i que als quatre mesos arribi un altre llibre i arraconin el meu perquè ja és vell. D’aquesta manera, jo ho controlo tot i aboco totes les meves energies en la seva promoció. Sense data de caducitat, perquè per a moltíssima gent el meu llibre encara no existeix, i existirà demà, o d’aquí un mes, o d’aquí un any. 'La última raya' és una novel·la que molta gent encara ha de conèixer”, diu amb un entusiasme contagiós. Per això, ara està preparant, amb Kenia Pérez, la seva companya de vida i d’aventura empresarial, un 'tour' per diverses llibreries d’Espanya que li han demanat que el vagi a presentar i a firmar exemplars.

Javier i Kenia viuen consagrats a la difusió del llibre. Ells s’encarreguen de fer-lo arribar a les llibreries, de gestionar les xarxes socials perquè se’n parli, d’atendre una botiga 'on line' que el fa arribar a qualsevol lloc on el sol·licitin. Només han comptat amb dues distribuïdores per aconseguir col·locar el llibre en punts com El Corte Inglés, Fnac i Casa del Llibre, inaccessibles per una altra via. També gestionen la venda a les plataformes digitals, on han despatxat més de 2.000 exemplars, que se sumen als venuts en paper.

Pirateria i xarxes socials

"I això que per cada llibre que venc en suport digital, me’n roben cinc”, lamenta. Es queixa de la pirateria, encara que prefereix aplicar el pragmatisme a la indignació. “No hi puc lluitar en contra, per tant, intento treure el que pugui dels que em pirategen: ells es queden amb la meva feina i el meu esforç, però jo em quedo amb la seva energia. Faig que parlin del meu llibre a Twitter, per exemple, i això a la llarga em reporta vendes. Faig el mateix amb les crítiques dolentes, les que diuen que només és una novel·la de sexe i drogues amb un llenguatge vulgar: totes les retuitejo perquè sé que, al fer-ho, els admiradors del llibre saltaran. La història de 'La última raya' seria molt diferent sense les xarxes socials”.

A través d’elles molts han pogut llegir gratuïtament el primer capítol de l’obra. “Això ha funcionat molt bé, perquè enganxa moltíssim. És una novel·la que t’agafa i no et deixa anar”, diu amb orgull. El secret, explica, està en el ritme. “Vaig aprendre l’important que és treballant al 'Tomate'. Has d’agafar l’espectador i no deixar-lo anar en una hora i mitja, has d’aconseguir que no hi hagi cap segon en què se’t despisti. I això és una cosa que vaig treballar molt amb la novel·la: que no hi hagués ni una línia buida. Això és el que fa que li agradi a gent que no llegeix mai”.

Notícies relacionades

Quan els somnis es compleixen

Marcos Chicot: cinc mesos al 'top' d'Amazon

També que els seus personatges i situa­cions són reconeixibles, i el seu estil, directe, atrevit i sense complexos. Bukowski és un autor que Javier Jorge cita diverses vegades en el seu discurs, tot i que, assegura, comparteix el fons del que escriu però no la forma. “Massa descriptiu, contemplatiu, sense ritme --diu--. De fet, he escrit 'La última raya' sense cap referent: és el llibre que a mi m’agradaria haver llegit i que no vaig trobar mai”.

El seu somni va camí de complir-se. Per ara, ha aconseguit fer realitat la primera part: viure del que ell crea. I no li falten ni fe ni energia per aconseguir també la segona: fer del seu llibre un verdader supervendes.