UNA HISTÒRIA DE SANT ANDREU... Sant Pacià

Del gra a l'oració

La parròquia del carrer de Les Monges va emmagatzemar cereals abans de recuperar-la l'Església -- Gaudí va dissenyar alguns elements del temple

L’església de Sant Pacià, que té més de 130 anys.

L’església de Sant Pacià, que té més de 130 anys. / RICARD cUGAT

1
Es llegeix en minuts
SÍLVIA ALBERICH BARCELONA

Majestuosa i imponent, la parròquia de Sant Pacià (de Les Monges, 27-33) s'erigeix des de fa més de 130 anys en el cor de Sant Andreu, i és una de les més emblemàtiques del barri. També ho és la seva història, ja que abans de ser església va ser un convent de monges i fins i tot va servir com a magatzem per guardar el gra i com a menjador popular durant la guerra civil.

Sant Pacià va néixer entre 1876 i 1881 com a convent col·legi de monges construït per Joan Torras Guardiola, arquitecte de Sant Andreu que va ser professor del cèlebre Antoni Gaudí. «Gaudí va realitzar el mosaic de la capella, l'altar major, una custòdia i altres elements decoratius de l'església», explica Jaume Seda, historiador i veí del barri.

CÒLERA

A finals del segle XIX, una epidèmia de còlera va afectar moltes religioses, creant una sensació d'inseguretat que va provocar que moltes es traslladessin al convent de Sant Gervasi. El de Sant Andreu va ser venut als germans Maristes, que van ampliar les instal·lacions i van crear una escola per a novicis.

La Setmana Tràgica de 1909 va marcar un punt d'inflexió a l'edifici, que va ser saquejat i incendiat i, posteriorment, abandonat pels Maristes. A partir d'aquell moment i durant més d'una dècada, el recinte es va utilitzar com a magatzem de gra fins que el 1923 el bisbat de Barcelona el va comprar per convertir-lo en la parròquia de Sant Pacià.

Notícies relacionades

El juliol de 1936, el rector de l'església va aconseguir evitar més destrosses a canvi de convertir-la en un menjador popular. Ho va ser durant tota la contesa. «Després de la guerra, la parròquia ha sigut restaurada diverses vegades», afirma Seda, que revela per què hi ha zones més fosques al terra de l'església. «Són les resines sobrants del foc, que s'han volgut conservar com a testimoni d'una època», afegeix.

Sant Pacià és una parròquia activa, que acull un esplai, ofereix tallers de teatre, country i gòspel, i també recull aliments. «I reutilitzem roba i calçat per a persones necessitades i organitzem activitats per a la gent gran», diu Joaquim Ilari, voluntari de la parròquia.