El jurista que va esborrar un racó franquista

La plaça de Ramon Maria Roca Sastre tot just té un any. És tan recent, que encara no figura a la web de l'ajuntament ni a Google Maps. Està davant del Palau Reial de Pedralbes, entre les facultats de Física i Química i Biologia de la Universitat de Barcelona (UB).

L'homenatge al jurista català Ramon Maria Roca Sastre (1899-1979), especialitzat en dret civil català (successori i hipotecari), en aquest punt de la Diagonal adquireix especial significat si es té en compte que aquest lloc l'havia ocupat el Monument als Caiguts fins al 2005.

El que va ser el monument més gran de la dictadura a la ciutat és avui un racó de pau i tranquil·litat en una zona tan transitada i sorollosa com l'avinguda de la Diagonal. Per això, Nuria Muñoz, que estudia Física a la UB, reconeix que és molt còmode tenir aquest espai a pocs metres de la facultat. «És un punt de trobada per quedar amb amics abans o després d'anar a classe», explica aquesta alumna de 21 anys.

Espai asèptic

Igual com la majoria d'estudiants que passen cada dia per la plaça de Ramon Maria Roca Sastre, la Nuria desconeix el significat polític que va tenir aquest lloc, del qual ja no queda ni una sola referència. «Ha passat de ser un símbol de la dictadura a ser un espai asèptic, que crea ignorància», critica Jordi Guixé, historiador a la UB i coordinador de l'Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (Acme). L'autor de L'Europa de Franco col·labora en La ruta de la memòria històrica de les Corts, una iniciativa que convida a conèixer el passat que s'amaga darrere de diverses edificacions del districte.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

El Monument als Caiguts va ser construït el 1951 i era un exemple de les obres que es van instal·lar en honor a les víctimes del bàndol nacional. Josep Clarà va ser l'escultor del monument, una columnata en semicercle al centre del qual hi havia l'estàtua d'un home sostenint a un mort en la guerra.

Amb la democràcia, el monument va patir actes de vandalisme i fins i tot un atemptat amb bomba. Se'n va ordenar la retirada el 2005. «Es va mantenir el monument fins llavors pel pacte de silenci de la transició», justifica Jordi Guixé.