Josep Brunet: «La biblioteca Arús és com un museu»

A causa de la seva passió i dels seus grans coneixements sobre la maçoneria, fa 19 anys que el coautor deFranco contra los masones, Josep Brunet Serra (Barcelona, 1950), va deixar de treballar com a enginyer tècnic industrial per coordinar la Biblioteca Pública Arús (pg. de Sant Joan, 26), que dissabte passat va participar per primer cop en la Nit dels Museus.

-Fa gairebé 20 anys que coordina la Biblioteca Pública Arús. ¿Quin balanç fa d'aquests anys?

-La biblioteca s'ha especialitzat en la història, concretament en el moviment social, l'anarquisme i la maçoneria, i s'ha consolidat com a centre d'investigació. A més a més, des de la celebració del seu centenari el 1995, la biblioteca Arús s'ha tornat més coneguda.

-¿Com?

-Intentem obrir-la a la ciutat amb conferències i seminaris. També hem ofert visites guiades i jornades de portes obertes coincidint amb les festes majors de la Dreta de l'Eixample i de la Mercè.

-¿Qui visita la biblioteca?

-Estudiants, historiadors i investigadors de moviments socials contemporanis. A més, com que el centre és a prop de l'Arc del Triomf, també rebem la visita de molts turistes, sobretot francesos.

-El fill d'Enrique Tierno Galván va dipositar gairebé la totalitat de l'arxiu personal de l'exalcalde de Madrid en aquesta biblioteca. ¿Per què?

-Amb els seus més de 100 anys d'història, la biblioteca Arús ha viscut totes les etapes polítiques i fins i tot revolucionàries de Barcelona, a part de la guerra civil, i al contrari que l'Ateneu de Madrid, per exemple, la biblioteca mai va ser saquejada. Per això el fill de Tierno Galván va considerar que el millor lloc era aquest centre. Va donar el fons en règim de copropietat amb la condició que es quedi sempre aquí.

-¿On són la resta dels arxius del vell Professor?

-A la Universitat de Princeton, on Galván va exercir de docent a la dècada dels 60. Quan passin els 50 anys del llegat, aquests fons s'inclouran també a l'Arús. La Universitat de Puer­to Rico també disposa d'escrits de l'exalcalde.

-Dissabte passat la Biblioteca Pública Arús va obrir les portes per primer cop a la Nit dels Museus.

-Hi vam participar perquè per la seva estructura la biblioteca Arús es pot considerar un museu. Vam oferir una exposició dedicada a la maçoneria i una altra, a la premsa obrera. Estem molt satisfets amb la repercussió. Hi van assistir ni més ni menys que 550 persones. ¡Tot un rècord respecte a altres jornades de portes obertes!

-¿Quins projectes de futur té la biblioteca Pública Arús?

-La tardor que ve oferirem un cicle de conferències sobre la història del moviment obrer de Catalunya i una altra sèrie sobre la maçoneria. No obstant, no serà com sempre s'aborda aquest tema. Parlarem de personatges maçònics que no pertanyien al món de la política, abordarem la simple essència de la maçoneria.

-Parli'm de les seves obres preferides.

-En tinc moltes. Les novel·les negres, les de maçoneria i totes aquelles que es refereixen a la història contemporània. A més, com que l'any passat vam rebre una donació molt important d'obres de Sherlock Holmes, ara estic començant a llegir aquest gènere de ficció.

-¿Com es finança la seva biblioteca?

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-Som de les poques biblioteques que ens autofinancem en un 33%. Per aconseguir-ho, entre altres iniciatives, lloguem sales per a rodatges de pel·lícules i anuncis.