«Gràcia és cada cop més de vianants i més humana»

Sis anys enrere, el barri de Gràcia era per al dissenyador Josep Abril«un lloc caòtic, sorollós, amb cotxes aparcats per tot arreu»,molt propi per sortir els joves i poc ideal per viure-hi. Avui, aquesta imatge l'ha canviat completament.«Amb aquella idea que tenia de Gràcia, no hauria pensat a viure aquí. I ara n'estic encantat. Em sento molt de Gràcia»,assegura l'estilista que va néixer a l'Eixample.

El que va passar va ser molt senzill. Ell i la seva dona es van enamorar d'una casa, i aquella casa estava a Gràcia. «Sis anys després, estem enamorats també del barri»,diu el que va ser durant sis anys responsable de la col·lecció masculina d'Armand Basi, premi Gaudí a joves dissenyadors, el 1991, millor dissenyador d'Espanya de moda home el 2004 i premi Barcelona és moda, el 2008, al millor dissenyador.

Vestir bé per sentir-se millor. Aquest va ser el concepte que, a través de la seva pròpia experiència, el va portar a dibuixar roba per a altres homes. Des de la senzillesa i la comoditat, però amb molta elegància. A Gràcia, el dissenyador també ha sabut aplicar aquesta teoria. Va trobar una casa vella amb moltes parets que limitaven espais foscos i les va enderrocar. Així va deixar entrar la llum en amplis espais que ara respiren modernitat amb parets centenàries, amb un jardí que és un mercat. Té un nesprer, un plataner i un llimoner,«i aquests arbres donen fruits cada any»,assegura Josep Abril, jardiner a les seves estones lliures.

Un barri per a la ciutat

«A Gràcia, a part del parc Güell, no hi ha monuments per a turistes. Per això, aquest barri és un barri per als ciutadans. És com Ciutat Vella, però sense turistes. Gràcia és un barri de cara a la gent. I cada vegada és més de vianants i més humà»,considera aquest veí, un veí pròxim també al veïnat.«Aquí els pares que portem els nostres fills a la mateixa escola ens ajudem recollint les criatures per portar-les a jugar a una plaça, que és on s'acaben d'esgotar abans de tornar a casa»,explica. És un cangur compartit que va construint relacions al barri.«És una comunitat. A mi m'encanta aquesta proximitat pròpia dels pobles. Aquí també es viu, és un lloc molt segur»,diu Abril.

Les seves filles, per exemple, poden anar sense cap perill a comprar fruita o verdura a la fruiteria que porta el nom de la mare del seu propietari: Virgínia. Ella i el seu fill Tito (Vicenç Ferrer Cardona) la van obrir el 1980 i avui la porten ell i la seva dona, la Flora. És un d'aquests comerços de barri, com els d'abans, però que encara el regenten autòctons.«Aquí, a més a més de saber d'on vénen totes les fruites i verdures que despatxen, t'aconsellen i, si fa falta, et fien, perquè et coneixen, saben el que a cada client li agrada, i aquest és un gran valor afegit», assenyala Josep Abril. Aquesta és una relació que el dissenyador té amb molts altres graciencs. Els seus viatges en bicicleta afavoreixen aquestes relacions.«Et vas trobant amb la gent i acabes coneixent a tothom».El Xavi Codina ja el coneixia. És el xef i propietari del restaurant La Panxa del Bisbe.«Ell venia del Santamaria i jo li vaig seguir la pista. Sobretot hi anem a sopar o el cap de setmana. Sempre et sorprèn i tot és boníssim. ¿Un exemple?, el capipota».Art i artistes

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Al barri de Gràcia, és veritat, no hi ha gaires monuments que atreguin turistes en massa, però Josep Abril sí que té localitzats alguns racons amb molt d'encant per perdre-s'hi o simplement per fer el turista al seu propi barri. Un és el passatge de Frigola, un carreró de cases antigues, una postal de Gràcia.«Aquí hi ha moltes places, però no hi ha espais verds. Un dels pocs que hi ha són els jardins del Mestre Balcells, al costat del carrer de Sant Salvador, on venim sovint, encara que veníem molt més quan les nostres filles eren més petites», explica el creador de dissenys que a Gràcia tenen un punt de venda: la camiseria Pons (Gran de Gràcia, 49).

I, tot i no tenir gaire patrimoni artístic per visitar, Gràcia és plena de creadors i d'espais per a la creació, com La Retratería, de Carles Roig, el fotògraf de capçalera i amic, o la residència d'artistes Eart, un projecte innovador on nens i grans experimenten interactuant amb l'art i els artistes. «Són uns llocs, que si t'hi topes a París, dius: aquesta ciutat sí que és potent... No obstant, els tenim aquí mateix», reflexiona Josep Abril, que en aquests moments és a Sydney, acompanyant La Fura dels Baus, amb els quals també viatjarà a Lió, amb l'òpera que presenta aquesta companyia, que puja a escena amb vestuari obra del dissenyador català.