"Em puc passar fins a dues setmanes sense sortir de Gràcia"

Miquel Ripeu va néixer a Castelldefels, on ha viscut sempre, fins que l'any passat es va instal·lar al barri de Gràcia.«Em van dir: prepara't, això és un gueto i, si véns a viure aquí, et serà molt difícil sortir-ne». Al cap de poc temps, l'actor ja va poder comprovar a què responia aquesta advertència.«Aquí ho tens tot: comerç, oci i cultura. Quan els amics et diuen, anem al Floridablanca, tu els dius: no, veniu al cine Verdi. I quan diuen d'anar al teatre, els dius que vinguin a l'Almeria Teatre. Sí, és veritat que una vegada t'instal·les aquí, costa sortir del districte»,reconeix Ripeu. «Jo em puc passar fins a dues setmanes sense sortir del barri, o només sortint per anar a la tele»,afirma l'imitador de personatges com Kameni, Keita i Eto'o al programaCrackòvia, de TV-3, i Nelson Mandela o el guardaespatlles d'Obama, aPolònia.

Els horaris d'un actor li permeten a Miquel Ripeu disfrutar del barri en unes hores en què els carrers no estan gaire concorreguts.«De dia, Gràcia té un estil de vida molt slow, la pots viure de manera tranquil·la, i és meravellós, encara que corris el perill d'acostumar-t'hi i no sortir a buscar res a fora»,diu.

Una mica estranger

Després de gairebé 40 anys vivint al costat del mar, la imatge de la costa, i sobretot l'aire, és el que l'actor Ripeu enyora més a Gràcia.«Aquí, dins de la ciutat, s'hi respira pitjor. Jo sento que m'estic perdent alguna cosa: respirar millor», explica. També enyora els seus amics de tota la vida:«Encara que sé que en poc més d'un quart d'hora puc estar amb ells. Resulta interessant el procés d'instal·lar-te en un lloc nou, obrir-te a nous ambients, a noves amistats. Aquí a Gràcia encara em sento una mica estranger. Encara és el meu nou barri».

Ripeu ja té localitzats els seus comerços de confiança com ara la xarcuteria La Llar del Pernil, dins del mercat de l'Abaceria Central.«M'encanta cuinar i he fet alguns cursos de cuina»,indica l'actor. «¿Les meves millors receptes? Per exemple, l'arròs amb conill i cargols, em surt molt bé. En general, les carns de caça, m'agraden molt», declara Ripeu, que també afirma que no li agrada tenir la nevera plena. «Prefereixo la immediatesa d'anar a comprar abans de cuinar», precisa.

I, per a les postres, la gelateria que ja coneixia abans d'instal·lar-se a viure a Gràcia.«M'agrada perquè, a part que els gelats són molt bons, tenen, al meu gust, la mesura justa», opina Ripeu, sobre la gelateria italiana de la plaça de la Revolució de 1868.

Gelats italians i sessions de cine en versió original el van portar a disfrutar de Gràcia abans de ser veí del barri. «Dels Verdi m'agrada l'ambient cinèfil que s'hi respira, des de l'originalitat en la selecció dels continguts. Sobre el públic, no obstant, sí que he de dir que és molt més respectuós que en altres sales. En la meva opinió, anar al cine a una gran multisala en un centre comercial per exemple, és una aventura que no li desitjo a ningú»,puntualitza l'actor, que té com a sessió predilecta als Verdi la de les vuit del vespre.«Perquè, després, encara pots anar a prendre un vi»,apunta.

Pau i guerra

Miquel Ripeu té clares les dues cares de Gràcia, els seus moments de«pau i guerra», tal com els defineix.«Nits i festa major són una cosa»,i l'slow Gràcia que ell disfruta, de dia, i entre setmana, és l'altra. «Abans de venir, el tema del soroll i la festa nocturna em feien dubtar. Però al final, el meu pis està en un carrer molt tranquil, sense bars, ni gairebé botigues. S'hi viu molt bé»,reconeix.«En realitat, jo des del primer dia de viure aquí, m'he sentit com en un poble», afirma.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Ripeu porta els seus monòlegs per pobles i ciutats i com a actor de teatre representaZodíac, una obra pròpia amb música del compositor alemany Karlheinz Stockhausen. Aquesta representació va obrir, fa 15 dies, el festival Contemporànica Músic Ensemble de Reus.

Miquel Ripeu oferirà demà a la nit a l'Hotel Vela una actuació benèfica impulsada per la Fundació Clarós contra la sordesa profunda. Juntament amb l'actor també hi haurà altres col·legues com Santi Millán, José Corbacho, José Mota, Josema Yuste i Santiago Segura. Tots ells demostraran que l'humor pot ser encara molt més terapèutic del que sembla.