Agnès Marquès: "Fins ara la gent no mirava la pobresa"

La notícia que a la periodista Agnès Marquès (Barcelona, 1979) li encantaria donar qualsevol cap de setmana alTelenotíciesde TV-3 és que els 700.000 aturats catalans han trobat feina. Però de moment s'ha de conformar donant un cop de mà contra la crisi copresentantLa Marató de la Pobresa, el llarguíssim programa que s'emet diumenge que ve a TV-3 amb la finalitat de recaptar diners per a entitats de voluntaris que ajuden les persones que menys tenen i que cada dia són més nombroses. Marquès, veïna orgullosa del barri de Gràcia de tota la vida, assegura que ha après molt aquestes últimes setmanes sobre les persones que es troben en risc d'exclusió, sobretot dels que les ajuden.

-¿Qui va tenir la idea que vostè presentés La Marató de la Pobresa?

-M'ho va proposar Mònica Terribes, l'exdirectora general. Es tractava de capgirar elTelenotíciesi reflectir l'activitat de les entitats que treballen amb les persones que ajuden els que ho passen pitjor. Fan una feina fosca, que no surt a la superfície mentre tot va bé. Però ara que les coses van pitjor, hi ha més gent que necessita aquesta ajuda. Ja acumulem quatre anys de crisi i la pobresa i el risc d'exclusió és com una marea lenta que s'acosta, que cada vegada tens més a prop. Avui en dia, tothom ja té algú pròxim que o no té feina o no arriba a final de mes o les dues coses a la vegada.

-¿Com se surt d'aquesta situació?

-Jo crec que recollint l'esperit deLa Marató, ajudant els altres o els que ajuden els altres. L'actuació dels polítics i els mercats ens condiciona, però també depèn de la societat en conjunt que el màxim nombre possible de persones tinguin un mínim de benestar. En els reportatges que hem preparat es veu que és molt nombrosa la gent que sobreviu gràcies a aquestes entitats i que aquestes ja actuaven abans que esclatés la crisi.

-Però el panorama és desolador.

-En la preparació deLa Maratóhem conegut moltes històries i moltes circumstàncies de la crisi i posem cara a les persones que ho estan passant malament. Part d'aquestes situacions ja les coneixia perquè he fet voluntariat. Però crec que hem de ser optimistes perquè al final de tot, quan arribes a la pitjor situació, hi ha algú que t'ajuda.

-Avanci'ns alguna cosa del que veurem en el superprograma de diumenge.

-Hi ha més demanda d'ajuda a les entitats. Més gent que demana roba, llocs per dormir o formació per aconseguir una feina perquè hi ha qui ja fa més de dos anys que no treballa. Nosaltres posarem cara a aquests voluntaris i a les entitats, i coneixerem diferents realitats. Fins ara la pobresa era una realitat lletja i la gent evitava mirar-la.

-Un cas que l'hagi impactat.

-Totes les situacions de pobresa imposen. Però n'hi ha prou de tenir un deute, per exemple una hipoteca, i a més perdre la feina per fer-te caure i que et trobis de cop i volta en risc d'exclusió.

-És que sense diners no es viu.

-Sí, és veritat que no es pot viure, però el pitjor de tot és no tenir perspectiva de futur. A curt termini el problema s'agreuja quan veus que la situació es cronifica. I quan això passa, aquestes persones difícilment poden ser recuperades. I pot passar que a partir d'aquest moment es quedin sempre a l'altre costat de l'exclusió.

-¿El millor d'aquesta Marató?

-Jo em quedo amb la generositat. Totes les situacions de pobresa són molt dures. M'ha emocionat moltíssim l'activitat dels voluntaris i professionals que treballen al voltant d'aquest tema. També la seva humanitat i generositat. Prenen consciència del problema i tenen un tarannà molt poc individualista.

-¿I per què no surten aquests voluntaris als Telenotícies?

-Ja fem molts vídeos que expliquen la tasca d'aquestes entitats i van sortint. No volem que La Maratósigui un bolet, cosa d'un dia. En els guions dels informatius incloem aquests temes socials sempre que podem.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-Gairebé m'oblido de preguntar-li sobre Gràcia.

-Des de petita he viscut aquí. Qui és gracienc ho és tota la vida. Hi ha molta oferta d'oci, cultural i gastronòmica, i això atrapa. A vegades puc estar mesos cobrint el meu oci sense haver de sortir del barri.