«Gràcia és com un poble, però obert i molt cosmopolita»

L'actriu Àurea Márquez va néixer al barri de la Salut, a Gràcia, on va viure fins als cinc anys. Després, la seva família es va traslladar al Poble-sec, el lloc pel qual l'actriu sent un gran afecte.«Una part de mi és allà i m'agrada tornar al Poble-sec a caminar pels carrers de la meva infància, on sento més la meva essència», diu.

Quan tenia 24 anys -ja en fa 17-, tota la família es va mudar a una finca modernista del carrer Gran de Gràcia on, des d'aleshores, viu encantada.«Gràcia és un barri maco, petit, amable, supercèntric, però sense estar al rovell de l'ou. Va estar molt de moda abans que ho estigués el Born i, ara, el Poble-sec... Avui Gràcia és un barri bastant car»,assenyala l'actriu, que el 14 de novembre va rebre el premi Memorial Margarida Xirgu, per la seva interpretació a l'obraPedra de Tartera, basada en la novel·la de Maria Barbal. L'obra va arrencar al TNC, i es va representar fa tres setmanes a la capital del Pallars Jussà, on va estrenar el teatre La Lira, de Tremp, població natal de Maria Barbal.

De novel·la a novel·la

Abans de reprendre la gira d'aquesta obra sobre la vida al Pirineu a principis del segle XX, Àurea Márquez roda una minisèrie sobre la novel·laOlor de colònia. L'actriu dóna vida a la Rosalia, una cosidora d'una colònia industrial. La minisèrie de dos capítols és de la productora Diagonal TV i Televisió de Catalunya.

Dos papers de novel·la per a una gran lectora. Àurea Márquez té com a punts de referència al seu barri algunes llibreries.«A vegades hi entro i em dic: només miraré... Però sempre acabo comprant alguna cosa»,confessa l'actriu.

Un altre dels punts on habitualment compra aquesta veïna és una botiga adherida al concepte de comerç just: Olokuti -Astúries, 38-.«És una planta baixa d'una casa antiga, un espai que m'encanta. Dec ser una mica melancòlica, perquè m'imagino com devia viure la gent a l'època d'aquesta torre. Al pati interior, hi ha arbres, i a sota d'aquests arbres pots seure a llegir i prendre alguna cosa. Hi pots passar la tarda amb un bon llibre. Si has de fer un regal, hi ha moltes opcions. Hi tenen artesania, roba, bijuteria...», explica.

Márquez assumeix que el que li va passar amb Gràcia«va ser un amor a primera vista. No em va costar gens acostumar-me al barri. En realitat, sentia que, després de viure en un pis petit i fosc del Poble-sec, un barri una mica dur, arribava a un món millor», assenyala.«Gràcia conserva la seva essència de poble, però és un poble obert i molt cosmopolita i un oasi respecte al fenomen de la immigració»,puntualitza Márquez.«Quan surto de Gràcia, al·lucino, perquè aquí no sóc conscient de tanta immigració com es dóna en altres llocs com la Sagrada Família, el Raval o el Poble-sec», afirma la veïna del barri on hi ha el seu teatre favorit: el Teatre Lliure.

En l'adolescència, Àurea Márquez va disfrutar molt com a espectadora al Teatre Lliure.«Jo flipava amb el que veia i pensava que això era el que volia fer», recorda. «Quan em van contractar per a l'Amfitrió, de Molière, vaig tocar el cel», expressa.«Sents per cada lloc el que t'uneix a aquest lloc emocionalment. No perquè sigui més o menys bonic, és el que t'hi ha passat el que et fa elegir»,declara.

Espais verds

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

De la riquesa cultural de Gràcia, aquesta veïna no en té cap queixa:«està plena de centres culturals, casals, teatres de gran tradició, però hi falten espais verds»,apunta. Àurea Márquez és mare d'un nen de nou anys i mig i cada tarda ho pot constatar. «El barri està ple de petites placetes. Nos-altres acostumem a passar la tarda a la plaça de la Vila, però ara hi han prohibit jugar a pilota»,lamenta l'actriu que també participa a la sèrieLes veus del Pamano-TV-3 i TVE-. Aquesta obra, basada en la novel·la de Jaume Cabré, està ambientada al Pallars de la postguerra. Márquez interpreta el personatge de la Bàscones. Tant la guerra com la postguerra interessen a l'actriu, i no només professionalment.«Tinc ganes de visitar el refugi antiaeri de la guerra civil que hi ha a la plaça del Diamant», afirma.«Les fotos d'aquella època, també les de Gràcia, m'agraden moltíssim», diu Márquez.

El privilegi de poder alternar vida professional amb matins de passeig pel seu barri permeten a l'actriu moure's sense pressa, explorar i descobrir. «A les 8 del vespre, el carrer de Verdi, per exemple, està molt animat, però no és un plaer tan privat, tan íntim, passejar-hi, és un plaer compartit, igual que la festa major, una lliçó d'il·lusió i solidaritat entre diferents generacions», conclou.