El drac custodi d'Antoni Gaudí

Va captivar Woody Allen, que a la seva pel·lícula Vicky Cristina Barcelona no va voler oblidar aquesta obra d'Antoni Gaudí, i va rodar una escena en què es veia la gran reixa amb el drac encadenat al darrere.

La reixa del drac o Porta del drac, de més de cinc metres d'altura, era la porta principal de l'antiga finca Güell. L'entrada es va situar orientada al nord, al final del camí particular Güell, que unia la carretera de Sarrià amb la Casa Feliu.

El comerciant Juan Güell Ferrer era propietari d'uns vastos terrenys al terme municipal de les Corts de Sarrià, a la zona on més tard s'obriria una prolongació de l'avinguda de la Diagonal i s'erigiria la ciutat universitària. Al centre de la finca hi havia la masia de Can Feliu. I al nord, Juan Güell hi va fer construir una casa d'estiueig, envoltada d'amplis jardins. Quan el 1883 el seu fill Eusebio Güell Bacigalupi va comprar terrenys per ampliar la finca, va encarregar al seu protegit Antoni Gaudí la construcció de diferents elements de la casa i el jardí.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Eusebio Güell era gendre d'Antonio López López, primer marquès de Comillas i, a la mort d'aquest, va decidir rendir-li un homenatge a la finca on tan bons moments havia passat. D'acord amb el poeta Jacint Verdaguer Santaló, protegit i sacerdot del marquès de Comillas, va decidir convertir el jardí de la finca Güell en l'Hort de les Hespèrides. Verdaguer havia dedicat el poema èpic L'Atlàntida al seu protector, el marquès de Comillas. En els brillants versos catalans de L'Atlàntida, Verdaguer hi explicava l'onzè treball de l'heroi mitològic grec Hèracles (Hèrcules, en la mitologia romana). Orientat per Atles, Hèracles va arribar al jardí de les Hespèrides on les tres nimfes guardaven, protegides pel drac Ladó, l'arbre dels fruits d'or. Hèracles va vèncer i va encadenar el drac immortal, i es va emportar les taronges. Els déus, enfadats, van convertir les Hespèrides en arbres, i Ladó en la constel·lació celeste del drac. Així, la posició del drac de la reixa de Gaudí tampoc és en absolut casual: obeeix a la situació de les estrelles de la constel·lació del drac. I la constel·lació d'Hèrcules, situada just a sota, coincideix exactament amb cinc punts determinats per les urpes del drac, i per això hi ha cossos esfèrics amb punxes, que representen les estrelles. Aquesta simbologia de les estrelles va ser repetida per Gaudí a la façana del Naixement de la Sagrada Família, perquè s'ha de recordar que a la finca Güell «Gaudí hi va començar a perfilar el seu estil; va ser una mica un assaig de la seva obra», explica el professor emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Josep Morán.

A més a més, Gaudí va voler fer una similitud entre Hèrcules «amb la família Güell que, a l'haver fet fortuna a les Amèriques, imitava d'alguna manera el viatge per mar de l'heroi mitològic», segons afirma Morán. A la porta principal, hi va instal·lar el gran drac de ferro, forjat el 1885 als tallers de Vallet i Piqué. Representa Ladó encadenat. Se subjecta a un pilar amb un taronger d'antimoni que vincula directament el drac amb la llegenda grega. A la meitat del pilar que sosté la reixa de ferro, hi ha una peça de pedra «amb la inicial G de Güell envoltada d'englantines, que és el premi que s'entregava als guanyadors dels Jocs Florals i que Jacint Verdaguer va rebre precisament per L'Atlàntida», afirma Morán. Així, poesia, arquitectura i mite s'uneixen a la reixa del jardí de la finca per obra de Güell, Verdaguer i Gaudí.