entrevista amb l'ORGANITZADOR del torneig d¿escacs de sants

Jordi Morcillo: «En una partida d'escacs no hi influeix l'atzar»

Un torneig que sobrepassa fronteres Des de divendres fins al dia 28 d'agost les antigues cotxeres del barri acolliran el 13è Open Internacional d'Escacs de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

«En una partida descacs no hi influeix latzar»_MEDIA_1

«En una partida descacs no hi influeix latzar»_MEDIA_1 / álvaro monge

3
Es llegeix en minuts
QUIM GARCÍA
BARCELONA

De professió mestre i escaquista de vocació, Jordi Morcillo (Barcelona, 1978) és el president del Catalunya Escacs Club i l'encarregat d'organitzar juntament amb el Secretariat d'Entitats de Sants i altres associacions l'Open Internacional d'Escacs de Sants, Hostrafancs i la Bordeta. El certamen, que se celebra a les Cotxeres de Sants del 19 al 28 d'agost, s'ha consolidat com un dels més importants d'Espanya.

-¿Quin és l'atractiu dels escacs?

-És un joc on no influeix l'atzar. En altres jocs pots jugar una partida perfecta i perdre. En canvi als escacs si perds és perquè el teu rival ha sigut millor.

-¿I l'atractiu del torneig que vostè organitza?

-La cita va començar com un torneig de barri i va anar creixent any rere any fins que el 2006 es va fer una aposta per portar gent de fora, no tant professionals sinó jugadors semiprofessionals i amateurs i intentar vendre l'oferta com un torneig d'escacs alhora que es fa turisme a Barcelona. L'any passat hi van participar 600 persones.

-Així que la ubicació del torneig també actua com a reclam.

-Sens dubte. A més a més, les dates del torneig es van canviar per una segona raó, fer-lo coincidir amb les festes de Sants, que són un altre reclam perquè la gent va al torneig i després pot anar a la festa o a veure un concert.

-¿A quin nivell estan els escaquistes catalans?

-A nivell espanyol estem entre les primeres potències i som els que tenim més jugadors federats. En l'àmbit internacional estem en una segona divisió. A les olimpíades, Espanya arriba com a màxim al lloc número deu.

-¿I què hi ha del mite dels russos? Sembla que siguin els millors.

-Ara ja s'ha diversificat més, però tots els estats de l'antiga Unió Soviètica van a remolc de l'estructura d'aquella època, en què els escacs es practicaven a l'escola. Hi havia una preparació molt metòdica. En altres llocs els escacs són més un joc de cafè o de parc com, per exemple, a

Nova York.

-¿Això significa què hi hauria d'haver més formació per als més

joves?

-Estaria bé, tot i que últimament s'està fent una bona feina i estem millorant. Per exemple, el nombre de jugadors joves ha pujat.

-¿Quin benefici tenen els escacs per als més joves?

-Ajuda a la concentració i també a la presa de decisions, perquè als escacs constantment has de decidir. No pots passar ni tirar una peça perquè sí, tot ha de tenir un perquè. Tot i això, de vegades organitzes una activitat d'escacs en una escola i hi ha pares que hi apunten un nen molt mogut pensant que el tornaràs pràcticament una mòmia, i això no

és així.

-¿Quantes hores s'ha d'entrenar un noi que s'ho agafi seriosament?

-Un parell d'hores al dia durant el temps que no competeixi. En un torneig, per exemple, si juga al matí, a la tarda encara pot dedicar més temps a preparar la següent

partida.

-¿I com s'entrenen?

-Ara amb la informàtica hem avançat molt perquè et pots entrenar amb l'ordinador. Hi ha bases de dades amb 4 o 5 milions de partides històriques amb què pots veure exemples de per què és bona o dolenta una determinada jugada. Abans tenies un llibre, que és limitadíssim perquè hi caben unes 600 partides com a molt.

-¿Aleshores, és un joc que consisteix a memoritzar partides i jugades?

-Sí, però després has de tenir un concepte de joc, que també es pot entrenar. No serveix de res que memoritzis 10.000 partides si no tens un concepte.

-¿L'agilitat mental també és

important?

-El factor temps és important. Has de prendre una decisió amb

rapidesa.

-¿Aquesta agilitat mental i una bona memòria és el que caracteritza els millors jugadors?

Notícies relacionades

-Amb agilitat mental, amb un bon concepte, amb entrenament i capacitat de memòria pots arribar molt lluny, però els millors tenen

talent.