La recepta del doctor Andreu per al Tibidabo

El doctor Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841-1928) va ser un visionari. A més de convertir-se en un empresari farmacèutic d'èxit -encara es venen avui a les farmàcies les seves famoses pastilles per a la tos-, va ser un generós mecenes i un ambiciós promotor. La seva tenacitat va ser clau per urbanitzar la Rambla de Catalunya. I a Sant Gervasi es va obstinar a potenciar el Tibidabo, mitjançant la urbanització del seu vessant i la construcció del Tramvia Blau i el funicular.

A finals del segle XIX, el doctor Andreu va començar a rumiar una idea: «Volia crear al Tibidabo una ciutat jardí, una zona residencial a la qual la gent de Barcelona anés a estiuejar», explica Maite Tacies, directora de la Fundació TMB. El 1899, només dos anys després que el municipi de Sant Gervasi de Cassoles s'adherís a Barcelona, el farmacèutic va constituir la societat anònima El Tibidabo. I per salvar el desnivell de la muntanya, va idear la construcció d'un tramvia i un funicular que pugessin fins al cim.

El somni del doctor Andreu es va veure complert el 29 d'octubre de 1901, data en què es va inaugurar el Tramvia Blau. L'itinerari, així com els vehicles, s'han conservat des d'aleshores: els cotxes elèctrics recorren l'avinguda del Tibidabo entre la plaça de John Fitzgerald Kennedy i la del Doctor Andreu -el consistori va voler honrar l'empresari posant el seu nom a aquesta plaça-, trajecte que té una longitud de 1.276 metres i un desnivell de 93 metres. Al principi, els tramvies d'aquesta línia no eren de color blau. Van ser de color verd clar fins al 1945, quan després de patir un xoc van ser repintats amb el seu color actual.

Així mateix, el Tramvia Blau va ser l'únic tramvia de Barcelona que no era de titularitat pública. Pertanyia a la Societat Anònima El Tibidabo. L'any 1971 van ser retirats els últims tramvies de la ciutat, substituïts per autobusos, però el Tramvia Blau va seguir funcionant. Vuit anys més tard, el 1979, la societat propietària d'aquest transport va decidir donar la línia a la ciutat.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

«El Tramvia Blau sempre ha sigut un transport de tipus lúdic. Les classes mitjanes de la Barcelona de principis del segle XX acostumaven a agafar-lo per pujar a la muntanya, canviar d'aires», afegeix Tacies. Avui els usuaris són majoritàriament turistes. De fet, el Bus Turístic té parada a la plaça de Kennedy i els seus usuaris tenen descompte en el tramvia.

Però fins l'any passat, quan TMB va canviar la ruta de la línia 196 d'autobús, «agafaven el Tramvia Blau molts veïns i persones que treballaven a les cases de la zona», explica Raimon Casas, un dels 20 conductors del Tramvia Blau. El vehicle que porta, tot i que és molt antic, té adaptat un sistema de conducció electrònica. El tramvia número 10, conduït per Rafael Herrador i Francesc Ros, és «totalment manual», expliquen tots dos. «El més curiós és que la gent ja no està acostumada als tramvies i encara ens trobem algun conductor de cotxe que ens demana que ens apartem per passar ell», afegeix Ros. Només s'ha de mirar a la calçada i veure les vies...