Ferran Colàs Peiró: "Cada any hi ha 50 actuacions al claustre"

Fa uns 15 anys que l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia va decidir obrir als veïns el seu claustre i part dels seus locals al carrer del Sol, 8. El promotor d'aquella iniciativa va ser Ferran Colàs Peiró, de 58 anys, el prepòsit o superior de la congregació. Ara, diverses entitats del districte organitzen les seves activitats culturals en aquest equipament eclesiàstic. Quan a l'estiu, en plenes festes de Gràcia, es parla dels concerts del claustre, al districte tothom ja sap a quin lloc es refereixen. I és que l'acústica d'aquest espai és excepcional.

-¿Com se li va acudir cedir el claustre per als concerts?

-Doncs va ser una mica una casualitat. Fa molts anys que ens demanaven que cedíssim l'església per a la celebració de concerts de música clàssica i fins i tot sarsueles. Un dia la van oferir al guitarrista Toti Soler, però a ell no li agradava la ressonància del temple. I quan va sortir al claustre, va picar de mans. Es va quedar molt sorprès de l'acústica i va dir: '¿Per què no el fem aquí?'.L'Ajuntament va treure el pou que hi havia al centre del pati i van començar les actuacions.

-I no deixen de repetir-les.

-A la festa major de Gràcia sempre hi ha actuacions. També vénen dues escoles de música del barri a muntar els seus concerts de fi de curs, que duren dos o tres dies. I el cor de Gospel i fins i tot concerts de música electrònica. També teatre i recitals de poesia, a vegades fins i tot amb poemes gairebé anticlericals (riu). Muntem una tarima i moltes cadires i ja està. En un any podem portar a terme unes 50 actuacions o més. I a vegades, com aquesta setmana passada, també organitzem berenars amb entitats.

-És que Gràcia és un districte que uneix molta festa i cultura, ¿oi?

-Gràcia es caracteritza per l'associacionisme. Hi ha tres grans centres culturals molt típics i relacionats amb l'Església: Lluïsos de Gràcia, Centre Moral i Centre Catòlic. A l'Oratori actuen Amics de la Sarsuela, Capoeira, el Grup Gospel de Gràcia, Amics de Mozart... I després hi ha la festa major que, tot i els problemes que es van registrar fa uns anys, ha millorat moltíssim el seu ambient i el civisme.

-¿Per què no omplen les esglésies?

-Estem en un temps de crisi generalitzada, no solament econòmica, sinó també de valors. Per sort no falta la fe. Hi ha gent que busca l'espiritualitat malgrat que en la societat s'ha establert una indiferència generalitzada. I sí, hi ha menys practicants catòlics i les misses no s'omplen, però no ha disminuït la qualitat.

-¿I quina és la causa d'aquest descens de fidels?

-No ho sé. No ho entenc. Nosaltres vam créixer i ens eduquem en el catolicisme. Ens ho van ensenyar des de petits. Però no hem aconseguit transmetre-ho als nostres fills. No tinc la resposta. Sé que ara hi ha un gran respecte pels joves. Tenen llibertat per decidir què volen creure. Però no entenc com els adults no han estat capaços de transmetre'ls el que ells van viure. Quan jo feia classe deia als nois que no passessin de tot. Nosaltres a la seva edat estàvem més motivats a mobilit-

zar-nos.

-Però el col·lectiu d'indignats sí que té capacitat per protestar.

-Si fos només la protesta, estaria bé. Però crec que darrere del moviment hi ha altres coses. ¿Què és això que corre per internet que després de la Puerta del Sol hi haurà cops per als joves que es trobin amb el Papa? Si es tractés de criticar la política, estaria bé. Que la gent protesti em sembla necessari, però també han d'aportar solucions. El maig del 68, per exemple, hi havia ideologies que ara no veig. No se sap qui hi ha darrere dels indignats de les places.

-Una de les coses que més s'ha criticat a l'Església és el tracte que reserva a la dona.

-La dona té el seu paper. Si algú la va posar al seu lloc va ser Jesucrist. En una època on era gairebé un trasto, un objecte, Jesucrist la va valorar i la va defensar. Fins i tot va ser una dona a qui va anunciar la seva resurrecció. Però és la història la que ho ha canviat. I encara arrosseguem una Església construïda amb pedres de l'edat mitjana. Ara hi ha dones molt valorades a l'Església.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-A la missa del Papa a la Sagrada Família van netejar l'altar.

-També van llegir i van cantar. I una dona va tocar l'orgue. Les monges de l'altar ho van fer perquè també tenen aquesta funció dins de la Catedral.