El forn on es va coure la llum incandescent

«Decía, al ver una Z, el hijo de Doña Cruz: ¡Dios mío, cuánto me gusta el que me hayan dado a luz!». El nen en qüestió, als braços de la seva mare, intenta, mentre deixa anar la màxima, agafar una bombeta. El dibuix il·lustra una d'aquelles postals amb què les empreses feien propaganda dels seus productes a principis del segle XX. En aquest cas, els de Lámparas Z, la companyia que acabaria controlant Philips, instal·lada fins al 2004 a la Zona Franca. El Graner Illa Philips, l'antiga vidriera del barri de la Marina que recorda -d'aquí ve el seu nom- els típics graners americans, és un dels espais que l'ajuntament projecta convertir en una fàbrica de creació. L'equipament, de 1.000 metres quadrats, promourà la professionalització de les companyies de dansa.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Anton Philips havia obert el 1891 una petita factoria de bombetes a Eindhoven, que passaria d'una plantilla inicial de 25 obrers als 15.000 del 1924, i que va convertir la població holandesa en «el primer centre electrotècnic d'Europa», segons el llibre Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z. 1908-1958. Conmemoración cincuentenario. Quan l'industrial va pensar a establir-se a Espanya «va enviar a fer l'exploració del terreny a un enginyer que va recórrer el país en moto, fins a anar a parar a Barcelona» (Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, de Francesc Cabana. Enciclopèdia Catalana, 1992). Allà va contactar amb Juli Caparà, al capdavant de Lámparas Z des de la mort el 1911 del seu sogre, Lluís Muntadas Rovira. Fill de Josep Antoni Muntadas Campeny, president de l'empresa tèxtil La España Industrial SA, s'havia inclinat després d'estudiar a Suïssa per un negoci diferent del familiar. «L'electricitat començava a substituir el vapor com a font d'energia, i la incandescència elèctrica, el gas», contextualitza el llibre del cinquantenari de Lámparas Z. El 1908, va fundar la Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z. Un conveni de l'any 1919 amb Philips va permetre a l'empresa catalana modernitzar-se, assessorada per l'holandesa. Aquesta va passar a ser, cap al 1926, l'accionista majoritària de Lámparas Z.

De l'ara denominat Graner, la primera de les naus que Lámparas Z va instal·lar, el 1953, a l'Illa Philips, sortia el vidre que després es manipulava en una altra nau per fabricar bombetes i fluorescents. «Al forn es treballava contínuament, dia i nit i dissabtes i diumenges, perquè el procés no permetia parar», recorda l'exempleat Jaume Homar. Allà va funcionar, destaca l'exdirector general, Felipe Pérez, «la primera màquina a nivell mundial d'ampolles per a bombetes incandescents». L'activitat va cessar a la nau el 1991, «per la concentració i especialització», segons Homar, «en les diverses plantes europees». «Amb la desaparició de les fronteres, ja no hi havia necessitat de mantenir la vidriera», explica Pérez. El 1997, Philips es trasllada a un altre espai de la Zona Franca. Pérez s'admira del pas «d'un procés manual a un d'altament mecanitzat», tot i que enyora l'època en què «era l'operari qui marcava la diferència».