Millors accessos uneixen els veïns de Gràcia

Al sortir de l'estació del Coll i la Teixonera de la línia 5 del metro, es nota com han canviat les coses aquí. Començant per la mateixa línia de metro que, gràcies a una prolongació de la L-5, ara arriba a aquest barri de Gràcia. Just a la sortida pel carrer del Beat Almató, hi ha les escales mecàniques que transporten els veïns fins al carrer del Santuari com per art de màgia. També hi puja el carter, amb el seu inconfusible carro groc ple de cartes.

«Les escales em van molt bé per anar al banc, que és al carrer del Santuari», explica Miquel Allué, veí del Coll des de fa 47 anys. Amb el metro, hi ha un doble avantatge: «A més de les escales, també pots entrar al metro, agafar l'ascensor de l'altra sortida i vas a parar al carrer de dalt», afegeix amb un somriure Allué. Potser el del Beat Almató, flanquejat per les encantadores casetes de tota la vida i aquests avanços en matèria de mobilitat, és un dels carrers que més bé representen el model de ciutat accessible i feta a mida de tots. Sense sortir del barri del Coll, la plaça de Laguna Lanao n'és un altre exemple. Un espai verd amb zona infantil que satisfà les necessitats de grans i petits en aquest barri.

VALLCARCA / Però les millores no s'acaben aquí. Gràcies a la prolongació del metro, que arriba fins a l'estació de la Vall d'Hebron, on enllaça amb la línia 3, arribar a Vallcarca és qüestió de minuts. Actualment, aquest barri està immers en un procés de transformació urbanística que es fa evident a cada racó.

A la sortida del metro, a la mateixa avinguda de Vallcarca, molts turistes desorientats busquen la manera d'arribar a la seva cita obligada amb el parc Güell. «Si gireu aquí a la dreta hi trobareu les escales mecàniques», els explica amb grans gestos un veí que, apostat a la sortida del metro, fa de guia turístic de la zona. A Vallcarca, més que disfrutar de les millores, els veïns estan vivint canvis. Els solars que ha comprat l'ajuntament per convertir-los en espais públics i les voreres ampliades provisionalment a l'espera d'intervencions definitives, com al carrer de Cambrils, auguren un futur millor. Això sí, hi ha millores patents, com les voreres més amples dels carrers de Farigola o Gustavo Bécquer.

Aquesta última via porta fins a un racó encantador: els jardins de Maria Baldó. Un espai amagat i silenciós: «Al migdia, quan els nens surten del col·legi, s'omple de vida, però la resta del dia no hi ve gairebé ningú», diu Francesca Gil, veïna del barri. És a la zona infantil dels jardins, acompanyada pels seus néts i el seu marit, Francisco García, que assegura que «aquest parc és fantàstic perquè hi ha molt pocs espais per a nens petits a la zona». Seguint l'avinguda de Vallcarca en direcció mar el ciutadà xoca amb una de les principals transformacions del districte: la plaça de Lesseps. Un espai recuperat per a l'ús de vianants, veïns i comerciants.

Les places han estat una constant en la transformació del districte. A prop de la de Lesseps hi ha la plaça de les Dones del 36, que ret homenatge a les dones que, quan eren nenes o adolescents, van suportar el calvari de la guerra civil i la repressió franquista. Però també és un homenatge a la vida quotidiana de barri a Gràcia. Terres tous per als més petits, bancs al sol i a l'ombra, gespa… Ho té tot.

Una plaça que enamora fins i tot els forasters: «Jo no visc aquí, hi he vingut a fer uns encàrrecs i m'he assegut a descansar perquè és preciosa», diu Carme Grau. Davant seu, un grup de dones parlen a ple sol. «La plaça està molt bé

-diu una, Ascensión Gregorio- i hi venim molt perquè l'altra més pròxima, la de Trilla, no té punt de comparació». El cert és que en aquesta plaça del carrer de Santa Ágata a penes hi ha sorolls. Com a màxim, totes les rialles dels estudiants de la veïna escola Reina Violant.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Vegeu el vídeo de les reformes a

www.elperiodico.cat