«A Sant Andreu no sóc Pep Munné, sóc simplement el Pep»

Tot va començar al camp de futbol del Sant Andreu, l'equip en què jugava el pare de Pep Munné. El fitxatge va permetre a aquell jove igualadí conèixer la seva dona. Ella, la mare de l'actor, havia nascut en aquell barri poble. De grades i porteries en quedarien molt més que records. Pep Munné, abans de dedicar-se professionalment al teatre i al cine, va jugar al Rayo Vallecano i al planter del FC Barcelona.

Des de molt jove, doncs, Madrid i Barcelona es van repartir els dies de Munné. Ara, l'actor resideix des dels 11 anys a la ciutat del Rayo. A la del Barça, desconnecta, amb la seva família, de rodatges i assajos, en una àmplia casa que fa cantonada entre dos carrers del Sant Andreu més autèntic, aquest amb vivendes d'alts portals de fusta i patis al darrere amb roses i llimoners.

Sobre la taula, al costat d'una tassa de cafè, Munné repassa un guió ajudat per la calma d'un barri que l'actor ja es va fer seu molt abans d'instal·lar-s'hi. «Fins als 18 anys vaig viure a la Sagrera, però com que vaig estudiar al col·legi delsPares, feia molta vida aquí. Al cap i a la fi, Sant Andreu i la Sagrera eren una mateixa cosa», assenyala. Com que jugava a futbol, la seva vida social quedava una mica limitada de temps, però, no obstant, treia hores per poder fer tertúlies, passejades a la Rambla i festes amb música i ball. Va proposar als capellans del col·legi muntar, a les instal·lacions del centre, una discoteca.«La vam anomenar Pandora. Hi anàvem els diumenges a la tarda. Era l'època dels guateques», recorda Pep Munné.

La llei antitabac

Els cigarrets formaven part d'aquelles festes i de les tertúlies a Ca l'Albert (avui bar Colòmbia), a la Rambla de Sant Andreu. «Era el lloc de trobada totes les tardes, abans de retirar-te a casa», explica l'actor. Tertúlies com les que feia allà amb els seus col·legues, i les que avui continua compartint amb alguns d'ells i amb jubilats del barri, «se les carregarà totes la llei antitabac», diu. Munné està molest per la forma, però sobretot pel moment en què ha arribat la prohibició de fumar en espais públics.«La crisi fa que moltes persones tinguin una tensió al cos...», afirma. «A mi no m'agradava fumar al carrer i ara és gairebé l'únic lloc on ho puc fer, sempre que no tingui una escola a prop... La llei ens etiqueta com a delinqüents. Si tan dolent és fumar, el delinqüent és el que fabrica el tabac», diu l'actor que tampoc està d'acord a prohibir les corrides de toros.

Chueca i Sant Andreu

«No sóc ni d'allà ni d'aquí»,assegura Munné. Avió i AVE el mantenen en constant canvi de ciutat i de barri, entre Chueca i Sant Andreu, tot i que, per ara, Madrid té més pes. Allà aprofita la seva feina a la televisió per iniciar també projectes teatrals, comCasa de muñecas, l'obra de Henrik Ibsen, dirigida per Amelia Ochandiano, en què Munné actua al costat de Sílvia Marsó i Roberto Álvarez. L'obra es va estrenar al gener a Las Palmas de Gran Canaria. A l'abril, la presentarà a Madrid, una ciutat on Munné està a gust, però és conscient del que li falta:«la pausa», assegura. «A Madrid es va d'un lloc a un altre. A Barcelona, en canvi, encara es passeja»,afegeix.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

El bullici del Madrid on es desperta l'actor la majoria de dies,«de gentada constant pel carrer, molts de passada per la capital», el compensen les seves hores més tranquil·les a Sant Andreu. «Aquí no sóc Pep Munné, sóc simplement el Pep», afirma.

Les seves partides deburret-el joc de cartes del burro- quatre hores seguides,«amb pocs euros sobre la taula», i els seus tirs depitch & puttal costat de la Meridiana l'esperen.«Jugar a golf sense agafar el cotxe és fantàstic. Només necessites temps perquè 30 euros al mes tampoc és per considerar-ho elitista. És un esport zen que requereix coordinació i afavoreix la relaxació»,declara satisfet pel descobriment que ha fet tan a prop de casa.«Barcelona té uns llocs preciosos i una llum increïble. I està molt bé que no pugui créixer més, així tot està a mà»,declara.«Tot i que s'haurien de tancar més carrers al trànsit, perquè els nens puguin tornar a jugar al carrer. Ara tot són mitges tintes, ni pots circular bé com a conductor, ni els vianants poden passejar tranquils», assenyala l'actor i pare d'un nen de cinc anys.