Administració de justícia
El TSJC reclama oposicions extraordinàries de jutges
Mercè Caso afirma que el pla de xoc contra la multireincidència ha funcionat, en un any s’han dictat 9.000 sentències de judicis ràpids.
«Si no es fan, hi haurà cadires però no magistrats per ocupar-les», lamenta el tribunal
La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, reclama al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que convoquin oposicions extraordinàries per a jutge, inclòs el quart torn –advocats de reconegut prestigi–, a fi de cobrir les vacants i les necessitats que hi ha a Catalunya. "Si no es fan, tindrem cadires però no jutges suficients per ocupar-les", va afirmar ahir la màxima representant de l’alt tribunal català.
Malgrat felicitar-se per l’increment previst de 181 jutges nous entre aquest any i el que ve, la magistrada va assenyalar que encara no té personal per oferir una atenció adequada al ciutadà i reduir els temps de tramitació dels processos judicials. Com a exemple, va dir que, de les 871 places amb què compta la comunitat, 132 estan vacants, al marge de les baixes per malaltia i dels permisos de maternitat i paternitat, especialment nombrosos a Catalunya per l’edat dels nous togats.
Al seu entendre, també fan falta més funcionaris, així com la digitalització de la justícia penal.
Un dels problemes que pateix l’Administració de Justícia a Catalunya, va reconèixer Caso, és l’excés de mobilitat. Per aquesta raó, avalaria que s’establís un complement retributiu per als jutges que desitgen exercir a la comunitat, tal com estudia la Conselleria de Justícia. Des de fa anys, i a l’haver-se creat bastantes places de jutges a les poblacions catalanes, molts opositors trien Catalunya com a primera destinació, on obligatòriament han de quedar-se un any. No obstant, quan poden, tornen als seus llocs d’origen o demanen el trasllat a ciutats on la vida és més assequible.
Per a la presidenta del TSJC, la nova organització judicial –amb la creació dels tribunals d’instància i la desaparició dels òrgans unipersonals arran de la implantació de la llei d’eficiència de la justícia, que va ser aprovada l’abril del 2025– ha sigut positiva i, segons la seva opinió, portarà a una millora en la situació de la justícia. No obstant, encara és aviat, va assenyalar, per poder extreure conclusions.
Notícies relacionadesDe moment, aquesta millora sí que s’ha constatat en els judicis ràpids –delictes castigats amb menys de cinc anys de presó, com els robatoris amb intimidació– gràcies als reforços aplicats amb el pla de xoc contra la multireincidència dissenyat pel Ministeri de Justícia i la Conselleria de Justícia. Aquesta iniciativa va suposar que, a més dels 25 jutjats penals, 10 jutges més –dos en exclusiva i vuit en comissió de servei, compaginant-ho amb el seu òrgan judicial– es dediquessin a celebrar aquests judicis.
Així, des del maig del 2025 fins ara s’han dictat un total de 9.000 sentències –5.800 pels jutjats penals ordinaris i 3.200 pels reforços–. D’aquesta manera, s’ha pogut reduir considerablement el termini per celebrar els judicis, que ha passat d’un any i mig a entre sis mesos i un any. A Barcelona ciutat se celebren cada dia fins a 200 judicis ràpids. Caso va destacar que també s’ha reforçat el servei d’execució de sentències, però va remarcar que són necessàries més places per poder fer complir les resolucions judicials en tots els àmbits.
