Montse Vilalta: "En la pública es participa més"

Quan parla d'educació s'entusiasma, encara que té molt clar que una cosa és la seva opinió com a mare i una altra la dels experts. Montse Vilalta, metge que treballa al Servei Català de la Salut, té dues filles de 17 i 12 anys i un fill d'11. Per això des del 1996 està implicada primer en l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) de l'escola pública La Sedeta, després en l'institut del mateix nom i ara al Consell Escolar de Gràcia, on espera renovar el seu càrrec si la recolzen la resta d'escoles i ­instituts.

-¿Per què s'ha de col·laborar amb les associacions de pares?

-Perquè es tracta de l'educació dels fills i ells mateixos seran més participatius en un futur si veuen l'exemple dels seus pares. A més a més, hi ha moltes formes de fer-ho; ajudar en les festes del centre, assistir a les reunions, participar en les comissions... És una activitat que enriqueix els altres i també un mateix. I moltes vegades només suposa anar a una ­reunió cada dos mesos.

-¿Qui té més responsabilitat, els pares o l'escola?

-Cadascú en l'àmbit que li correspon. La urbanitat, el saber estar, per exemple, és en un 70% responsabilitat de la família, mentre que la ma­joria dels coneixements els transmet l'escola. Però és una qüestió de coresponsabilitat. Eduquem ­ciu­tadans i això ha de ser una suma de tot.

-Hi ha pares que es veuen perduts...

-És que la societat va molt de pressa, sobretot per la tecnologia. I les famílies també han canviat. Hi ha qui pensa que hem de ser amics dels nostres fills, però jo no ho veig així. Jo sóc mare, abans que amiga. Ara, el concepte d'autoritat és diferent. Quan érem nens només teníem un canal de televisió i les normes eren molt estrictes. ¡Fins i tot teníem l'assignatura d'Urbanitat! Ara hi ha un altre context. El de l'autoritat, sí, però també el de la negociació. Els fills han de saber que hi ha coses que s'han de fer perquè toca, però altres es poden negociar.

-L'etern dubte, ¿pública o concertada?

-Cadascú que triï el que vulgui, encara que jo he optat per la pública perquè crec que funciona bé. A més a més, té el valor afegit que els pares poden participar de forma més directa en la gestió.

-I a sobre la pública és gratis.

-La qüestió de la gratuïtat no s'ha complert. El 1996 es va dir que els llibres serien gratuïts, i no ha sigut així, encara que algunes escoles hem promogut la socialització. Ara, per exemple, he pagat 180 euros per l'ordinador de la meva filla i els llibres digitals de l'institut. I després hi ha el menjador, les sortides complementàries, en què els nois no van d'excursió a passar-s'ho bé, sinó a fer una activitat formativa...

-Ara ve la setmana blanca.

-En aquest tema ningú es posa d'a­cord. Tothom diu coses a favor i en contra. Quan es va discutir el calendari escolar s'hauria d'haver parlat d'això i no es va fer. Ara diuen que les associacions de pares han de buscar la solució. Però no hi ha monitors per contractar perquè estan d'exàmens en aquesta època de l'any. Al final ho pagarem les famílies.

-Vostè sosté que educació i ensenyament no són el mateix.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-L'educació és un concepte més ampli i és responsabilitat de tota la societat, mentre que l'ensenyament és la transmissió dels coneixements, com la lectura i l'escriptura, que es realitza majoritàriament als

centres.