A la recerca de l'aigua de Montcada

El Museu d'Història de Barcelona inclou en el seu programa d'itineraris la ruta De Montcada a Barcelona. La història de l'aigua a llevant de la ciutat, que organitza l'Associació Recerca i Divulgació de la Memòria de la Trinitat Vella amb la col·laboració dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i de l'Ajuntament de Montcada.

Però aquest recorregut té cara, la de María José Durán, geògrafa de formació que per iniciativa pròpia explica als participants d'aquest itinerari totes les dades que va esbrinar arran de la seva tesina sobre la transformació i usos del sòl que regava el Rec Comtal.«Gràcies a aquest treball i a un premi d'investigació de Montcada, he pogut recopilar molta informació i entendre les diferents canalitzacions d'aigua que van donar subministrament a Barcelona fins a principis de segle XX», explica Durán.

Un gran projecte hidràulic

El 1891, l'ajuntament va comprar el solar per la falta d'aigua que hi havia a la ciutat. El projecte consistia a elevar l'aigua que venia de la mina antiga de Montcada, del denominat Reixagó, fins a la Trinitat Nova, allà potabilitzar-la i després elevar-la fins a un dipòsit (que no es va arribar a construir) i que per caiguda lliure donés aigua potable a la part alta de Barcelona. «Va ser un procés amb molts litigis i fins al 1905 no va començar a prendre forma», explica.

Entre el 1915 i el 1917 l'arquitecte Pere Falqués Urpí va construir la casa de màquines per a la primera elevació (coneguda com la Casa de les Aigües), la caseta de comportes, la casa de màquines per a la segona elevació, la casa per a la instal·lació dels transformadors, la casa magatzem i taller, la caseta del guarda, una torre d'aigua per al servei del solar i un petit edifici per a la instal·lació meteorològica.

Actualment, només en queda la caseta de comportes, el magatzem (okupat) i la Casa de les Aigües, que l'ajuntament va cedir a la fundació TriniJove i que utilitza per a tallers ocupacionals.«De l'antiga Casa de les Aigües només se'n conserva l'estructura. A partir del 1991 va experimentar un deteriorament important per l'abandonament i el vandalisme de la zona», diu la geògrafa.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

El març del 1989 es va suprimir del tot l'acapte d'aigua procedent de Montcada a la xarxa de proveïment de Barcelona. «El sistema es va quedar obsolet i els estudis mostraven que l'aigua estava contaminada de bestioles», aclareix Durán.

L'objectiu de l'itinerari és donar a conèixer el Rec Comtal i les mines de Montcada, obres d'enginyeria que han arribat als nostres dies oblidades i abandonades, i recórrer els pocs quilòmetres que es poden visitar. La ruta es fa dos diumenges per semestre, l'última va ser el passat dia 6, i va ser un èxit.«Al principi, hi venia gent del barri. Com que és una instal·lació una mica aïllada i el magatzem està okupat, la visita no semblava agradable, però amb el boca-orella es van apuntar com bojos. En una setmana es van esgotar les places per als itineraris de març i juny», explica orgullosa.