La mansió d'un industrial del paper acull un col·legi italià

«¡Buon giorno!», saluden a crits una dotzena de nens mentre baixen per una senyorial escala de fusta i es posen a córrer cap a un pati. Fa més de 60 anys eren els néts de Lluís Guarro, important industrial paperer, els que recorrien els passadissos d'aquesta casa quan anaven a visitar el seu avi. Des de la dècada dels 50, la Casa Guarro acull l'escola italiana Maria Montessori on es cursen estudis de parvulari i primària.

Lluís Guarro volia una casa tranquil·la i senzilla. L'encarregat de reproduir els seus desitjos va ser Antoni Puig-Gairalt i hi va haver una perfecta entesa entre tots dos. La casa va ser construïda entre el 1921 i el 1923.

Amplis espais

Els materials i el gruix de les parets mestres li donen un aspecte rural, encara que l'autor definia el seu estil com de«Renaixement català». Consta d'una planta baixa, dos pisos superiors i una torre amb mirador. Era una casa de nombroses, àmplies i lluminoses habitacions, amb dos porxos i un gran jardí.

L'edifici ha patit nombroses modificacions per adequar-se a les necessitats d'un col·legi infantil, però manté l'estructura de la casa senyorial de principis del segle XX i la seva arquitectura càlida i acollidora.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Les estances de la casa estan connectades entre elles cosa que li confereix un aspecte de petit laberint pel qual belluguegen les criatures. «Per als nens és una aventura diària perquè no deixen de descobrir zones noves de la casa. És un privilegi poder estudiar en un entorn així», comenta Lucia Materassi, presidenta de l'ens gestor de parvulari.

Segons La ciutat i la casa: revista d'arquitectura i arts plàstiques, del 1925, als interiors de la casa van col·laborar-hi artistes com Josep Obiols (murals de la sala de música), Xavier Nogués (decoració ceràmica del porxo), Joan Mirambell (jardí), Francesc Galí (ornamentació de mobles del menjador i de la sala de música) i Adrià Gual (decoració d'algunes habitacions). Tots ells van treballar amb llibertat, però sota la supervisió de l'arquitecte.