Anar al contingut

DESNONAMENTS OBERTS

Deu famílies de Cornellà denuncien un desnonament col·lectiu que afecta dos blocs de pisos

Uns 50 veïns seran expulsats abans de final d'any davant de la impossibilitat de renovar els contractes de lloguer i de trobar una alternativa habitacional

El Sindicat de Llogateres està intentant intervenir amb la propietat, ja que asseguren que, tot i que actua dins de la legalitat, està «vulnerant els drets humans»

Aitana Glasser

Deu famílies de Cornellà denuncien un desnonament col·lectiu que afecta dos blocs de pisos

Hssain Benikabour viu a Cornellà (Baix Llobregat) amb la seva dona i els seus fills des de fa més de 15 anys. Durant els últims sis, després d’un temps al barri de Sant Ildefons, ha viscut en un pis del barri del Pedró  de tot just 60 metres quadrats i dues habitacions, on la parella conviu amb cinc dels seus set fills. El contracte –de cinc anys– se’ls va acabar el setembre del 2018, i, tot i que creien que podrien renovar-lo, la negativa de la propietat de l’immoble els ha empès a iniciar un llarg procés per poder quedar-s’hi.

Un camí que es va iniciar als jutjats i que va seguir en el Sindicat de Llogaters i Llogateres, al qual Hssain es va dirigir per demanar ajuda, ja que la seva vivenda no era propietat d’un banc i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la localitat del Baix Llobregat no podia ajudar-lo. Allà es van adonar que la seva família no era l’única afectada: fins a set famílies del seu mateix bloc ja se n’havien anat al no haver pogut renovar el seu contracte i cinc més haurien de fer-ho en breu.

El bloc, que compta amb 19 pisos i dos locals, pertany a una mateixa propietat, una comunitat de béns familiar –un acord entre diversos ‘comuners’ autònoms, en aquest cas cinc, segons el Sindicat– que també compta amb un altre bloc al barri de la Gavarra, on cinc famílies més estan esperant a ser desnonades. La intenció de la propietat era doncs no renovar els contractes de la majoria d’ells una vegada finalitzats (a excepció dels lloguers de renda antiga), amb l’objectiu de buidar les vivendes i tornar a llogar-les a un preu més elevat.

“Són famílies que pagaven lloguers de 400 euros, i al seu lloc hi han entrat d’altres que ara paguen 800 euros”, explica Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters i Llogateres. Tot i que des de l’organització denuncien que aquesta pràctica “vulnera els drets humans”, el cert és que és legal, ja que, com explica Palomera, “a diferència d’altres països de l’entorn, la llei d’arrendaments espanyola permet expulsar el llogater una vegada finalitzat el contracte, tot i que sigui un gran propietari i no tingui necessitat de deixar la vivenda a un familiar”.

‘Desnonaments oberts’ “de dubtosa legalitat”

Tot i que són habituals els casos de ‘desnonaments invisibles’ en immobles propietat de fons d’inversió internacionals o de bancs, en aquest cas la propietat de l’immoble recau sobre una associació que, “per la quantitat de metres quadrats que controla [el sindicat assegura que té més propietats a Barcelona i Girona], està considerada una gran propietària”. “Aquest és el problema: que mitjans i grans propietaris també se sumen a l’orgia especulativa”, afegeix el portaveu.

Des que van iniciar sense èxit la negociació amb la llogatera, el 18 de juliol passat, es va produir la primera temptativa de desnonament a una d’aquestes famílies, la del Samuel, la seva dona i els seus quatre fills, que finalment va ser aturat per gairebé un centenar de veïns i membres del Sindicat, que es van concentrar a les portes de l’edifici ubicat al carrer Florida, al qual també es va personar la principal propietària de l’immoble, asseguren veïns i sindicat, que va exigir que s’executés el desnonament.

En aquest cas, les ordres d’expulsió han sigut polèmiques a més per un altre component: són obertes i els llogaters no saben quan seran desallotjats. I així segueixen sent-ho moltes, si bé algun ha rebut ja data. És el que anomenen ‘desnonaments oberts’, uns “desnonaments de dubtosa legalitat”, apunta el portaveu del sindicat, ja que fa uns mesos “el govern va aprovar un decret llei que incloïa l’obligatorietat que els desnonaments tinguessin una data i hora fixades, i en aquest cas no era així”, explica el portaveu del Sindicat.

Finalment, i després de paralitzar el desnonament del Samuel i la seva família, que va quedar reprogramat per al setembre, han començat a arribar a altres veïns les ordres de desnonament. Des del sindicat reiteren la necessitat de “negociar col·lectivament” amb les 10 famílies (unes 50 persones), a qui, asseguren, “no se’ls ha fet cap oferta ni han rebut cap argumentació” per part de la propietat.

Esperant fins al setembre

Hssain va ser avisat el juny que el seu contracte, que finalitzava el 30 de setembre del 2018, no seria renovat. Assegura que mai havia tingut problemes i que en els cinc anys que feia que vivia al tan sols li va pujar el lloguer poc més de sis euros. Fins ara pagava 370 euros, una quantitat baixa degut, segons el llogater i el Sindicat, al “mal estat de la vivenda”, que ell mateix assegura que va reformar quan va entrar.

“El pis estava molt malament; vaig canviar el terra, el bany, la cuina, vaig pintar... Això l’hi vaig dir al jutge, però tampoc hi havia res escrit”, explica. El jutge va fallar a favor de la propietària, ja que Hssain Benikabour tenia un deute des que es va acabar el contracte l’octubre fins al juliol, que va liquidar de cop per poder recórrer davant de l’Audiència Provincial, una cosa que intentarà fer al setembre.

Si aquesta via no dona resultat, encara no sap què farà, però té clar que no vol marxar de Cornellà. “Aquí han crescut els meus fills, han anat des de sempre a l’escola a Sant Ildefons”, explcia, però tampoc pot assumir un altre lloguer més alt, com no pot fer-ho la resta del veïnat, la majoria famílies amb nens, molts d’ells migrants i afectats especialment per la precarietat laboral.

“Un perfil” que, segons denuncia Roxana Severino, membre del sindicat, “no encaixa” amb el dels llogaters que la propietària vol als seus immobles. Per la seva part, els veïns demanen que s’arribi a un acord amb la llogatera, o bé que se’ls ofereixi la possibilitat de viure en un pis de lloguer social.

Un problema generalitzat

Els casos sorgits arran del seu en aquests dos blocs van motivar la creació d’una comissió específica del Sindicat a Cornellà, de la qual forma part Roxana, també afectada, en el seu cas per un desnonament en un immoble d’una petita propietària. Va conèixer el Hssain al Sindicat de Barcelona, i tots dos van començar a mobilitzar els veïns. Roxana diu que de moment no atendran més casos fins que se solucioni aquest, però en un futur, quan estiguin preparats, preveuen rebre més afectats.

L’augment de preus de compravenda i de lloguer que s’ha produït en els últims anys a Espanya, especialment a Madrid i Barcelona, i que ha fet saltar les alarmes pel temor de l’esclat d’una nova bombolla immobiliària, no ha afectat només les grans ciutats, sinó que també s’ha traslladat, com és el cas, als municipis limítrofs.

Cornellà, el preu mitjà del lloguer es va incrementar entre el 2013 i el 2017 en un 35%, segons un informe del portal immobiliari ‘Fotocasa’, que va situar el municipi entre les deu localitats amb més increment de Catalunya. Un augment de preus que, si no s’atura, pot desencadenar en aquest tipus de situacions i fins i tot en desenllaços més tràgics que ja han tocat de prop a la ciutat, on el juny de l’any passat un home es va suïcidar quan era a punt de ser desallotjat per la comitiva judicial.  

“Insistim molt que els ‘desnonaments invisibles’ tenen dues causes: que no hi ha regulació de preus, i per tant no hi ha límit, i que la llei permet acabar un contracte sense cap tipus de justificació”, afirma el Jaime. Una cosa que fa que la vivenda “no compleixi la seva funció social”, sinó “que tingui una funció especulativa”.

L’accés a la vivenda al Baix Llobregat

En la mateixa línia apunta el Síndic de Greuges de Cornellà, Joan Barrera, que el mes de juliol passat va fer una crida juntament amb la resta de síndics de la comarca i de l’Hospitalet a les administracions públiques perquè elaboressin un Pla de vivenda de manera urgent, arran de l’augment de queixes relacionades amb la vivenda que havien rebut, i que l’any passat van concentrar la majoria de casos atesos per la sindicatura a Cornellà

“A Cornellà s’han incrementat molt els preus dels lloguers per la pressió immobiliària que hi ha en els municipis de l’entorn de Barcelona”, assegura el síndic, que veu l’explicació en el fet que “aquí la gent té accés a un lloguer molt més accessible, amb la comoditat de poder accedir a la capital fàcilment a través del transport públic”.

Segons Barrera, això “posa en evidència que un dels principals problemes de moltes famílies del Baix i de l’Hospitalet és l’accés a la vivenda”, i des de les sindicatures demanen “concertació” a les administracions davant d’una cosa que consideren una “qüestió d’emergència social” que “no pot recaure exclusivament sobre els ajuntaments”.

“Hem d’assumir que el dret a la vivenda és un dret social, per tant s’ha d’instar una reforma de la constitució perquè aquest dret no recaigui sobre les administracions, sinó que sigui un dret subjectiu, com la sanitat i l’educació”, afegeix el defensor del poble.

El paper de l’Administració

El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, assegura que quan troben aquest tipus de situacions en ciutats com Cornellà, “on sabem que les competències de les administracions locals són limitades legalment”, el que busquen és “que mostrin voluntat d’obrir vies d’interlocució” i que “tant societat civil com grups polítics es posicionin pel dret a la vivenda”.

Per aquest motiu es van reunir amb l’Ajuntament de Cornellà, que, segons Roxana Severino, “al principi s’ha mostrat disposat a col·laborar” i està intentant intervenir amb la propietària, amb qui es va veure a començaments de mes, tot i que sense cap representant del Sindicat al davant i sense que hagin transcendit encara els detalls de la trobada.

També asseguren haver vist predisposició per part de la resta de grups polítics del plenari, ERC, Podem i En Comú Movem, a excepció de Ciutadans, de qui no han rebut contestació. Ara, esperen que el consistori mogui fitxa i ajudi a trobar alguna alternativa per a aquestes famílies.

Falta de vivenda social de lloguer 

Per la seva part, l’Ajuntament de Cornellà no ha contestat les preguntes formulades per aquest diari, malgrat que fonts municipals sí que asseguren que la ciutat no disposa de vivenda social lliure, ja que “tota la bossa està ocupada”. “A mi em van dir que tenia de dos a tres anys d’espera”, apunta la Roxana, mentre que el Hssain diu que també va intentar “demanar un pis d’emergència, però em van dir que hi havia 900 famílies esperant”. 

El síndic Joan Barrera explcia que la falta de vivenda social “és una realitat” a Cornellà, igual que a la resta de l’Estat: “A Espanya estem a un nivell d’un 1-2% de vivenda social, quan la mitjana europea està en el 12-3%”.

De moment, les 10 famílies de Cornellà continuaran esperant una negociació. “Els hem deixat clar que les famílies estan unides i no se n’aniran, perquè la llei en permet l’expulsió, però no està per sobre dels drets humans”, sentencia Jaime Palomera. 

Més notícies de Cornellà a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA