¿Quins aliments roben més els espanyols al súper?

Els embotits, seguits dels vins i els licors, els olis i les conserves i fumats se situen al ‘top’ dels productes d’alimentació que van ser més robats l’any passat a Espanya, segons un estudi fet públic aquest dijous per l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (Aecoc), en el marc d’un congrés per prevenir les pèrdues als establiments. La trobada se celebra un any després que es modifiqués el Codi Penal per endurir les penes contra els autors de furts, una reforma que, segons els assistents al Congrés, ha tingut escàs impacte, ja que, en contra del que s’esperava, el 2022 hi va haver un increment de furts, amb un valor mitjà de 144 euros per producte sostret.

En general, els minoristes espanyols van atribuir un 0,9% de la seva facturació a la denominada ‘pèrdua desconeguda’, tot i que aquesta xifra ha sigut desigual per a tothom, ja que en el cas d’alguns minoristes la dada se situa en un 31%. Segons les dades que ha presentat el director de Serveis de Comerç Electrònic d’Aecoc, Álex Sánchez, aquesta pèrdua desconeguda «continua sent molt alta» en el comerç, que perd uns 1.500 milions d’euros a l’any per aquest motiu.

L’estudi, elaborat per les consultores NIQ i Checkpoint, destaca així mateix que el 53% dels furts són comesos per bandes organitzades que operen amb finalitats lucratives i suposen un «gran problema» per a la seguretat dels establiments. Els distribuïdors reconeixen, segons l’informe, que un 70% d’aquest tipus de pèrdua correspon al furt i el 30% a errors d’administració i constaten que s’ha produït un increment del 23% en el frau comès en la venda ‘online’.

Un augment a les caixes d’autopagament

Un altre dels factors que també ha analitzat Aecoc és la situació de les caixes d’autopagament davant els furts, un punt en el qual el 69% dels enquestats han afirmat estar d’acord que s’haurien d’incloure més «mesures dissuasòries» per evitar aquests delictes. Segons les dades de l’informe, el 56% de les empreses admeten que el furt en caixes d’autopagament és més gran i que els lladres prefereixen aquest tipus de caixes per furtar en comptes de les caixes assistides per caixers.

En general, hi ha una tendència a l’alça a la instal·lació de caixes ‘checkout’ (verificació) d’autopagament per tota la geografia espanyola, ja que un de cada quatre minoristes afirmen que els seus establiments ja disposen d’aquestes caixes, i demanen solucions antifurt eficaces que les protegeixin.

Durant la presentació de l’anàlisi, Sánchez ha assenyalat que, en general, l’evolució del consum ha sigut «mediocre», igual que la previsió de cara als pròxims mesos. Els actes de compra, ha indicat el directiu d’Aecoc, han caigut un 16% i el valor del tiquet mitjà ha baixat i, amb això, també la freqüència d’anar a les botigues, que ha passat de quatre a tres vegades al mes.

Segons ha precisat, malgrat que hi ha un «cert estancament» en les compres a través del comerç electrònic, aquest tipus de consum ha continuat «guanyant espai» després de la seva alça en la pandèmia. El comerç electrònic, acompanyat dels efectes de la pujada de preus, està «frenant» la visita de compradors a les botigues i provocant un «retrocés» en la compra de productes frescos en favor d’altres productes, ha precisat Sánchez.

Tèxtil i electrònica, els més perjudicats

Notícies relacionades

El raïm dona un respir aquesta nit de Cap d’Any i es converteix en gairebé l’únic aliment fresc que no s’encareix aquest Nadal

¿Quant ha pujat el preu de la truita de patates l’últim any? ¿I el del cafè amb llet?

Durant la taula rodona ‘Analitzant el furt un any després de la reforma del Codi Penal’, representants de diferents cossos de seguretat de l’Estat han analitzat l’evolució dels furts i la resposta de l’Administració. El cap del Grup de Multireincidents d’Investigació Criminal de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Albert Férriz, ha esbossat una radiografia dels llocs on són més freqüents els robatoris, segons les dades en aquesta comunitat autònoma.

En primer lloc, se situa el comerç general, que inclou el tèxtil i l’electrònica; en segon lloc, el sector de l’alimentació, i en tercera posició es troba l’hostaleria, tot i que aquí, en el cas de Catalunya, els afectats són els clients, els que pateixen el robatori.