Porrogar la rebaixa de l’IVA dels aliments fins al juny podrà costar prop de 900 milions

ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

Si Pedro Sánchez es converteix aquest dijous en president del Govern com sembla que ho farà, els productes d’alimentació bàsics mantindran el seu IVA rebaixat fins al juny del 2024. Així ho ha anunciat el candidat socialista en el discurs amb què ha inaugurat el debat d’investidura, responent, d’aquesta manera, a un increment de preus del grup d’aliments que encara frega el 10% que arriba al 73,5% en el cas de l’oli d’oliva. Estendre aquesta rebaixa fiscal a determinats aliments al primer semestre del 2024 podria tenir un cost aproximat pròxim als 900 milions d’euros, d’acord amb l’impacte pressupostari encaixat fins al setembre del 2023 (1.294 milions).

L’anunci de Sánchez també dona resposta a una de les demandes que més consens genera a tota la cadena alimentària. De fet, l’única opinió oficial bolcada fins al moment, la de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), és una crítica per quedar-se curta. «Celebrem l’anunci, però no entenem que s’exclogui la carn i el peix: una recent enquesta de l’OCU a 1.500 persones revela que l’elevada inflació en aliments afecta sobretot aquests dos productes bàsics», defensa l’associació en un comunicat, en el qual també recorda que en els últims 12 mesos la inflació dels aliments acumula una pujada del 9,5%.

Fins a aquest octubre, feia 18 mesos consecutius que aquest sector incrementava el seu preu per sobre del 10%, i, malgrat que el pic es va assolir el febrer d’aquest any amb un 16,6% d’encariment i des d’aleshores ha anat afluixant la seva intensitat, la dada que acaba de publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostra que a l’octubre, l’alimentació encara és un 9,5% més cara que un any enrere. I això que el mateix mes del 2022, ja s’havia encarit un 15,4% respecte a l’any previ.

Davant aquest escenari, no és estrany que el Govern es plantegi mantenir la mesura en vigor. Aquesta estratègia, posada en marxa a principis d’any, obliga que productes de primera necessitat com el pa, els ous, la llet, la fruita i la verdura, les patates, els cereals o els llegums es venguin amb un IVA del 0% (quan abans ho era del 4%), i que el gravamen sobre l’oli i la pasta passi del 10% al 5%.

La idea, llavors, era mantenir aquest pla actiu fins a meitat d’any o fins que la taxa interanual d’inflació subjacent (aquella que mesura l’encariment de la vida sense tenir en compte els preus de l’energia ni dels aliments no elaborats) se situés per sota del 5,5%. Quan va arribar el juny, l’increment de preu alimentari continuava desbocat i encara no s’havia baixat d’aquesta taxa d’inflació subjacent, així que el Govern va prorrogar la mesura sis mesos més.

«Aquesta és la línia que hem de seguir en general, mesures que es vagin adaptant el més automàticament possible a com vagi responent l’economia», afirmava llavors la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño. Segons les seves paraules, la rebaixa de l’IVA es mantindria mentre no s’arribés a nivells de preu «més adequats».

D’això es dedueix que, en aquest cas, el que ha imperat és exclusivament la dada d’inflació alimentària, ja que aquest mes, per primera vegada, la taxa anual d’inflació subjacent s’ha situat per sota del llindar establert fa aproximadament un any (+5,2%).

Suport generalitzat

Notícies relacionades

Malgrat que cap dels sectors econòmics sobre els quals impacta directament aquesta mesura s’han pronunciat encara respecte a això, aquesta és una mesura que compta des del principi amb el suport de les grans associacions empresarials del país. Les úniques crítiques que ha rebut, de fet, són més del costat del consumidor i per quedar-se curta.

Per exemple, fa mesos que, Facua, manté un control sobre l’evolució d’aquests preus al supermercat i ha conclòs que aproximadament la meitat dels articles continua pujant de preu. No obstant, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha elaborat recentment un informe en el qual assegura que els supermercats han portat a terme correctament la mesura.