Amb nom propi

Dones que han lluitat pels drets de la dona

De Virginia Woolf a Khalida Brohi, passant per Coco Chanel i Emilia Pardo Bazán. Totes han deixat la seva empremta en la lluita pels drets de les dones

Dones que han lluitat pels drets de la dona
3
Es llegeix en minuts

En els últims anys, el feminisme ha guanyat més protagonisme i la lluita de les dones per aconseguir la igualtat s’ha fet més visible. Però no és una batalla recent. El moviment feminista es va iniciar durant el segle XVIII, tot i que les primeres manifestacions i protestes pels drets de les dones van arribar a mitjans del XIX. Fa anys que per l’empoderament femení es forja i moltes les dones que s’han convertit en icona d’aquesta lluita.

Van fer història

Van fer històriaEmmeline Pankhurtst (1858-1928) va ser una activista política que va lluitar per aconseguir el dret a vot de les dones a Anglaterra el 1928. El 1903 va fundar Unió Social i Política de les Dones (WSPU) per pressionar els partits polítics perquè votessin a favor del sufragi femení. Una altra de les dones que es va rebel·lar contra les convencions socials i es va dedicar a l’escriptura va ser Virginia Woolf (1882-1941). En la seva obra es reflecteixen les dificultats que tenen les dones només pel fet de ser-ho en un món dominat per homes. 

Una altra dona que va estar en contra dels cànons imposats per la societat i que, a més, actualment és un dels símbols del feminisme, és la mexicana Frida Kahlo (1907-1954). Va ser una artista que va pintar dones reals que no s’acostaven a la bellesa ni als estereotips típics de l’època. En aquest mateix pla, Coco Chanel (1883-1971) va aconseguir alliberar la dona a través de la moda, utilitzant peces de roba que fins aleshores eren considerades masculines. Va crear roba per a una dona treballadora, va incloure els pantalons en la moda femenina i va fer popular el pentinat ‘garçon’. 

Van lluitar a Espanya

Però aquest moviment no va tenir lloc només a Anglaterra, Mèxic i França. També es va viure a Espanya i van ser moltes les cares que es van sumar a la causa perquè les dones disfrutem dels drets que tenim avui dia. Concepción Arenal (1820-1893) va ser la primera dona que va accedir a la universitat quan encara estava prohibit. Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i per poder acudir-hi havia de vestir amb roba d’home. Finalment es va dedicar a la literatura i va escriure diferents assajos on expressava les seves creences feministes. 

L’escriptora gallega Emilia Pardo Bazán (1851-1921) va defensar el dret a l’accés a l’educació en igualtat de condicions per a dones i homes. Això es pot apreciar en tota l’obra de l’escriptora. La gallega va sol·licitar en tres ocasions la seva entrada a la Real Academia Española, sol·licitud que va ser rebutjada pel simple fet de ser dona. 

No podem oblidar-nos d’esmentar una de les icones espanyoles en la lluita per la igualtat de la dona: Clara Campoamor (1888-1972). És considerada la dona que va aconseguir el vot femení a Espanya, que va succeir per primera vegada el 1933. 

Continuen lluitant

Continuen lluitantEstà clar que si ens comparem amb el segle XIX hem avançat molt gràcies a la constància de les que van lluitar per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Però, malgrat tot el que hem obtingut, encara continua existint desigualtat, que es veu més o menys augmentada segons el país. En el dia d’avui hi ha moltes dones que han agafat el llegat que van deixar les seves predecessores i continuen lluitant pels drets de les dones al món. 

Un exemple d’això és Tawakkul Karman (1979), que va guanyar el premi Nobel de la Pau el 2011 i s’ha convertit en una icona en la lluita pels drets de les dones en el món àrab, promovent l’educació i mostrant-se partidària de lleis que evitin que les nenes menors de 17 anys puguin casar-se.

La jove Wu Rongrong (1985), al costat d’altres activistes xineses, va organitzar el 2015 una campanya contra l’assetjament sexual al transport públic del país. La campanya consistia a repartir adhesius amb frases com «Stop a l’assetjament sexual». Per fer això va ser detinguda. 

Notícies relacionades

I la pakistanesa Khalida Brohi (1988), que va començar com a activista als 16 anys amb una campanya contra els assassinats d’honor que va iniciar després de l’assassinat d’una amiga seva per aquesta tradició. A través dels seus projectes, Brohi mira de promoure que les dones són ‘sughar’ (hàbils i segures).

Tot i que algunes dones són la cara visible d’aquesta lluita, tots podem aportar el nostre granet d’arena per aconseguir que la igualtat cada dia estigui un pas més a prop.