PROTECCIÓ DE LA CIUTADANIA

La Generalitat crea un comitè d'experts per garantir els drets fonamentals en situacions d'emergència

El Govern és la primera administració que impulsa un equip de professionals independents que marcarà criteris davant el xoc entre seguretat, salut i llibertats civils

infografia-comite

infografia-comite

3
Es llegeix en minuts
Lara Bau

La pandèmia de la Covid-19 i l’aplicació de mesures per evitar la seva propagació han posat sobre la taula un gran debat: quins són els límits de les mesures de seguretat i per a la protecció de la salut en una societat democràtica? L’emergència ha revelat la falta d’un criteri públic i compartit per evitar la lesió dels drets civils i polítics amb el pretext d’una situació excepcional. Per mitigar la possible lesió de drets fonamentals en futures situacions d’emergència, la Conselleria de Justícia de la Generalitat ha creat un grup de treball que argumentarà, dibuixarà i difondrà les línies vermelles que distingeixen, d’una banda, les mesures admissibles per a la preservació de la salut i, de l’altra, les accions que comprometen els drets que gaudeixen de la màxima protecció estatal, europea i internacional. 

Les orientacions elaborades pel grup de treball partiran dels debats entorn de la pandèmia de la Covid-19, però, sobretot, projectaran escenaris futuribles, en previsió de possibles rebrots, noves pandèmies o altres emergències. Es tracta d’una reflexió per encarar etapes de crisis que poden durar mesos i anar acompanyada per la declaració dels estats excepcionals, amb capacitat per suspendre o condicionar els drets fonamentals. 

La creació d’aquest grup d’experts, una iniciativa inèdita dins i fora de l’Estat espanyol, facilitarà una gestió pública de les crisis socials fonamentada en el respecte als drets i les llibertats de la ciutadania.

Les conclusions del grup de treball es publicaran a la tardor

Justícia ha designat el grup d’experts a instàncies de la vicepresidència del Govern, que és la competent sobre el foment i la defensa dels drets humans, polítics i civils. L’informe final estarà preparat aquesta tardor. La Conselleria de Justícia publicarà el treball del comitè i la consellera de Justícia, Ester Capella, l’entregarà al president del Govern i al president del Parlament.

A més, s’ha habilitat una bústia electrònica (dretsfonamentals.justicia@gencat.cat) perquè les persones i institucions interessades puguin enviar al grup d’experts les valoracions o elements de judici que considerin d’interès.

El comitè és plural i paritari. El componen professionals de reconegut prestigi, amb una trajectòria marcada per la defensa dels drets civils i polítics. Inclou experts en diferents disciplines acadèmiques, sobretot, del dret, però també de la filosofia, així com juristes vinculats als moviments socials.

Està format per Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la UB; Xavier Antich, filòsof i professor de la UdG; Anna Badia, catedràtica de dret internacional públic i professora del màster en bioètica i dret de la UB; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB; Josep Casadevall, advocat i vicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en transparència i protecció de dades; Francina Esteve, professora de dret internacional públic a la UdG i experta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret de la UPF; Núria Terribas, directora de la càtedra de bioètica de la UVic-UCC, i Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC i la UdL.

Cap membre percebrà cap remuneració ni compensació econòmica per la seva participació en el grup de treball. La consellera de Justícia, Ester Capella, n’ha encarregat la coordinació al director de dret i entitats jurídiques Xavier Bernadí, que és doctor en dret, especialista en l’àmbit del dret administratiu i professor de la UPF. El grup d’experts actuarà amb objectivitat, transparència i plena independència, amb el suport tècnic i organitzatiu de la Conselleria de Justícia, així com amb el suport amb l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Conselleria de Vicepresidència i Economia i Hisenda.

Dels passaports immunitaris a la potestat sancionadora

Notícies relacionades

Durant l’emergència sanitària, experts i governs de tot el món han posat sobre la taula i han aplicat mesures que generen debat sobre el límit democràtic per al control de la pandèmia de la Covid-19. L’encàrrec al grup d’experts consisteix a fixar les orientacions sobre els límits que les administracions han de respectar per evitar que la protecció de la salut no tingui una incidència excessiva sobre els drets i les llibertats de la ciutadania.

Les sancions, els passaports immunitaris, el rastreig de telefonia mòbil, la restricció de la circulació o la persecució de notícies falses són alguns exemples d’anàlisi sobre possibles lesions del dret a la intimitat, el de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió o de creences religioses, el de circulació i residència o el dret a la informació i a la transparència de les polítiques públiques.