Relleu ministerial

Montero i el Govern

1
Es llegeix en minuts
Montero i el Govern

Francisco J. Olmo - Europa Press / Europa Press

George Lakoff recomanava a José Luis Rodríguez Zapatero, quan encara no exercia d’ambaixador de Nicolás Maduro, que mantingués el seu discurs sobre els intents del rival de desviar-lo. També Pedro Sánchez ha perdut el seu olfacte indiscutible. Va rebutjar preguntes sobre la condemna a María Jesús Montero al desterrament andalús, de manera que l’anunci de la data electoral de Moreno Bonilla ha agafat igualment desprevinguts el president i la seva vicepresidenta. La loquaç titular d’Hisenda se sent tan ofesa que es va aferrar al fet que "la meva sortida del Govern és imminent" sense fixar-la, o va denunciar l’"avanç de la convocatòria electoral" com si fos trampós. S’aferra al seu escó a Madrid "perquè vull mantenir el meu dret a la plaça hospitalària", tot i que està assenyalant que en cap cas alimentarà l’oposició al Parlament andalús.

Notícies relacionades

Montero es refugia vanitosa en "l’aposta que he fet jo al venir a Andalusia", quan compleix una ordre del seu cap. La loquaç agafada a contrapeu s’aferra a la seva pertinença al "cercle íntim" de Sánchez. Tot i que "la persona que em substitueixi presentarà els Pressupostos de l’Estat", aclareix que li ha deixat la feina feta, una plantofada innecessària al seu successor.

S’hauria de repetir a cada frase que Montero, un cognom dissortat en la política espanyola actual, no tenia gens de ganes de deixar el Govern. Llençada als lleons abans anomenats votants, ha rebut el reconeixement de Jorge Azcón al comparar-la des del masclisme amb Pilar Alegría, una esquitxada per Aldama i l’altra per Salazar. No obstant, el comentari des d’Aragó s’esmorteeix al recordar que la vicepresidenta va exaltar la calvície de Tellado. Va deixar clar que la campanya es lliurarà contraposant Adamuz a les mamografies, abans de barrejar la sanitat amb les bases militars. Desxifrant a les palpentes el seu discurs inintel·ligible, la posició de Sánchez contra la guerra hauria protegit d’una represàlia iraniana la comunitat de les bases de Rota i Morón. Per si el PSOE necessita explicar-se la seva cascada de derrotes autonòmiques.