Si les dones representen el 42% de la comunitat científica espanyola per què apareixen tan poc en els mitjans de comunicació?

El treball es presenta com el primer del seu tipus dissenyat específicament per estudiar l’abast d’aquest fenomen a Espanya. Per fer-ho, al costat d’un equip d’investigadors de la Universitat del País Basc, es van analitzar els registres de fonts expertes interpel·lades pel Science Media Centre Espanya, una plataforma amb una tasca que consisteix a recollir l’opinió d’acadèmics de diferents disciplines sobre qüestions relacionades amb l’actualitat. També es va enviar una enquesta a gairebé 650 científics i científiques que havien rebut recentment una sol·licitud d’entrevista i que, per tant, havien tingut l’oportunitat d’aparèixer públicament en mitjans de comunicació. L’anàlisi de tots dos va permetre, d’una banda, fer una radiografia de la situació i, de l’altra, indagar en el perquè dels biaixos.

Segons apunta l’estudi, de totes les peticions d’entrevistes enviades en un termini de tres mesos, un 43% eren dirigides a dones científiques mentre que el 56% eren per a homes científics. És a dir, que almenys al principi la proporció d’investigadores interpel·lades està en la mitjana de les xifres de la professió a Espanya. Tot i així, tal com constaten els registres de respostes, el percentatge de rebuig d’entrevistes és més gran entre les científiques que entre els homes de la professió. En total, de tots els experts que sí que van acceptar aparèixer com a fonts només hi va haver un 37% de dones i un 62% d’homes.

Grans obstacles

Notícies relacionades

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

L’estudi assenyala que la majoria de científics i científiques que rebutgen peticions d’entrevistes ho fa per una falta de temps i la gran càrrega de treball que requereix la tasca investigadora. En el cas concret de les dones, l’enquesta recull dos grans obstacles més que esbiaixen la seva visibilitat. En primer lloc, són moltes les professionals que rebutgen donar declaracions perquè «no es consideren prou expertes en el tema» (una cosa que passa molt menys entre els homes de la professió i que, segons altres estudis, està molt relacionat amb l’anomenada síndrome de la impostora). I en segon lloc, el 22% de les científiques afirmen que no poden dedicar més temps a tasques divulgatives a causa de motius de conciliació, una cosa que en el cas dels homes només afecta el 10% dels entrevistats.

En altres estudis també s’ha observat que les dones científiques també són les que reben una càrrega d’odi més gran i d’insults a les xarxes socials. El 56% de les investigadores espanyoles, de fet, denuncia haver patit campanyes d’assetjament després de participar en mitjans de comunicació o fer divulgació a les xarxes socials. Una de cada tres científiques denuncien haver rebut comentaris de menyspreu sobre la seva capacitat professional o la seva vàluacom a investigadores, una cosa molt menys freqüent entre els homes de les seves mateixes àrees. Les dones científiques també reporten una gran quantitat de missatges insultants sobre el seu aspecte físic, origen ètnic o ideologia. I tot i que en menor proporció, també són les que concentren més percentatge de missatges violents i amenaces de mort en comparació amb els seus homòlegs homes.