La comunitat mèdica alerta de l’abús dels xarops infantils per dormir

Si dormir és fonamental per a qualsevol ésser humà, ho és molt més per als menors, el cervell dels quals està en formació. A partir dels 5 o 6 anys, els nens i les nenes haurien de dormir entre 9 i 11 hores. Els preadolescents, unes onze. I els adolescents, unes nou. No obstant, cada persona té el seu propi rellotge, batejat científicament com a ritme circadiari.

Hi ha persones mussols (es fiquen al llit més tard), aloses (es fiquen al llit aviat i s’aixequen aviat) i colibrís (la majoria de la població, que està en un punt intermedi). Abans d’entrar a una farmàcia a comprar un complement alimentari amb melatonina, els professionals de la salut recomanen a pares i mares que observin els patrons, hàbits i ritmes dels seus fills i filles per saber amb certesa si pateixen un trastorn de son. ¿Com saber-ho? Amb tres passos.

Despertars, menjars i pantalles

Óscar Sans, coordinador del grup de treball de Pediatria de la Societat Espanyola de Son i coordinador de la Unitat de Son de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona), explica que si un menor té tres o quatre despertars nocturns o pateix dificultats per iniciar el son (per exemple, el pare o la mare s’han de quedar amb ell uns 30 o 40 minuts perquè el xavalet s’adormi) pot donar peu a pensar que, efectivament, hi ha un problema.

Un altre pas que haurien de fer els progenitors és comprovar els horaris de menjars i sopars. «A l’intestí tenim un segon cervell i les bones rutines d’ingesta d’aliments també faciliten el son», destaca el doctor Sans.

Finalment, és necessari allunyar les pantalles abans d’anar-se’n al llit. «A la melatonina se li diu hormona del son. Però, en realitat, és l’hormona de la foscor. Se sintetitza amb llum tènue i s’inhibeix amb la llum brillant», explica l’expert.

Si, malgrat complir aquests tres passos, el problema persisteix, és hora de demanar consulta amb el pediatre o amb l’especialista en son. Són ells i elles els únics capacitats per prescriure medicaments amb melatonina. La comunitat mèdica recorda que, per als escolars, l’ús hauria de ser limitat a quatre setmanes. «No hi pot haver recomanacions genèriques. La quantitat i l’hora a la qual prendre aquests fàrmacs són decisions mèdiques importants», insisteix el coordinador de la Unitat del Son de Sant Joan de Déu.

Tanmateix, molts pares i mares opten per seguir els consells de qualsevol pròxim per entrar a una farmàcia i comprar –sense recepta mèdica– xarops o gotes amb melatonina. El grup de treball de Pediatria de la Societat Espanyola de Son –juntament amb l’Associació Espanyola de Pediatria, la de Pediatria Extrahospitalària i d’Atenció Primària, la de Pediatria d’Atenció Primària i la de Neurologia Pediàtrica– han unit les seves forces per manifestar la seva profunda preocupació per l’abús d’aquests preparats en la població infantil. «Que es comercialitzin lliurement ha facilitat que s’adquireixin sense necessitat de control mèdic, malgrat que el seu efecte pot ser menys segur i menys eficaç», denuncia el doctor Fernando Martín del Valle, membre del grup de treball de Pediatria de la Societat Espanyola de Son i neuropediatre de l’Hospital Universitari Severo Ochoa de Leganés (Madrid).

Nens amb trastorns

Menció especial mereixen els nens amb un problema del neurodesenvolupament. El 80% sol presentar trastorns del son i necessiten medicació amb melatonina. No és cap caprici. Els fàrmacs són part essencial del seu abordatge terapèutic. Els escolars amb trastorn de l’espectre autista (TEA) es caracteritzen per patir dificultats per iniciar i mantenir el son. És una qüestió genètica i també de secreció de melatonina, segons explica el doctor Sans. Per a aquests xavals, dormir malament implica agreujar els seus símptomes, com l’agressivitat i el mal estat d’ànim. És un problema que no només afecta els menors sinó també els seus pares, que acaben exhaustos, recorda l’especialista de la Unitat del Son de Sant Joan de Déu.

Notícies relacionades

David Bueno: «A l’adolescent se li recableja el cervell»

Confirmat: el futur no té futur

Tanmateix, els fàrmacs amb melanina no estan subvencionats per la Seguretat Social. «Són medicaments controlats, indicats i absolutament necessaris, però es converteixen en una despesa important o prohibitiva en moltes famílies», critica Sans.

Les societats científiques han dirigit un escrit a la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio Azcárraga, i al director general de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, César Hernández García, sol·licitant dues mesures «essencials»: limitació de la lliure dispensació de melatonina en format adaptat a la població infantil i el finançament públic de les melatonines d’alliberament prolongat que es comercialitzen com a fàrmacs quan es prescriuen a nens amb trastorns del neurodesenvolupament.