Trobat el consolador romà més antic del món: una joguina sexual de 2.000 anys

Un peculiar objecte de fusta descobert a Vindolanda (Regne Unit) en un fort romà del segle II podria haver sigut utilitzat com a objecte sexual pels romans fa 2.000 anys. Quan l’element de 160 mm va ser trobat el 1992, es va pensar que es tractava d’una eina per sargir, a causa que es trobava al costat de múltiples sabates, accessoris de vestir i altres objectes artesanals.

Una altra teoria era que es tractava d’un objecte de bona sort, ja que en l’imperi romà era freqüent la representació de fal·lus com a resultat de la creença comuna que servien com protecció davant la mala sort. Sense anar més lluny, les mateixes ruïnes de Pompeia estan plenes de representacions de membres virils masculins: façanes, terres, mosaics, portes...

No obstant, un estudi realitzat per la Universitat de Cambridge ha determinat que és el primer exemple d’un fal·lus de fusta de l’època romana (aïllat de la resta del cos) que s’ha trobat a nivell mundial.

Un ús ambigu

A l’article en qüestió, publicat a la revista ‘Antiquity’ pels arqueòlegs Rob Collins i Rob Sands, determina que l’objecte podria tenir tres possibles usos.

La primera hipòtesi, i més plausible, suggereix que es tractaria d’un objecte sexual, a causa que els extrems d’aquest són més suaus que la resta de la figura, fet que demostra que es va utilitzar de forma repetida al llarg d’un temps.

Com a segona opció, podria haver-se utilitzat com a morter per a aliments, cosmètics o tractaments medicinals. Finalment, hi ha la possibilitat que exercís la funció de fal·lus de la sort, que es col·locaria en una estàtua perquè les persones que passessin per allà el toqués a la recerca de protecció.

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

No obstant, aquesta última opció és la que sembla menys probable ja que, en cas de ser així, estaria més mal conservat per estar col·locat a l’exterior d’un edifici d’importància.

A més, en un altre article publicat per la Universitat de Newcastle (Regne Unit) sobre aquesta mateixa investigació, Collins afegeix que el fet que l’objecte estigui tallat en fusta sembra molts dubtes sobre el seu ús. «No podem estar segurs del seu ús, en contrast amb la majoria dels altres objectes fàl·lics que fan un ús simbòlic d’aquesta forma per a una funció clara, com un amulet de bona sort.Sabem que els antics romans i grecs utilitzaven implements sexuals; aquest objecte de Vindolanda podria ser un exemple d’un», conclou.