Divulgació científica
Com es fabrica el sòlid més lleuger del món
EL PERIÓDICO i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC) publicaran cada dimecres fins al 7 de setembre una sèrie de vídeos i articles en el marc del projecte de divulgació científica ‘YouMaker: així es fa la ciència’. Es tracta d’uns continguts en què diversos experts explicaran de manera didàctica els processos de preparació de materials utilitzats en els camps de l’energia, l’electrònica i la medicina, com les bateries i les cel·les solars, des dels seus laboratoris i amb la participació de divulgadors científics professionals.
Tenir alguna cosa a les mans, però sense notar que es té. Això és el que passa quan tens a les mans un tros d’aerogel. Un material sòlid, però molt porós, gairebé tan dens com l’aire. El material sòlid més lleuger del planeta. Té una estructura tan porosa, com una esponja, que no pesa regens, i és gairebé transparent. Les parets del material són molt fines i és molt fràgil, de seguida es trenca. ¿Per què pot servir un material així? ¿I com es fabrica?
En això treballa un grup d’investigació de l’ICMAB, liderat per l’investigador Elies Molins. Són experts a fabricar aerogels de diferents tipus. Els més comuns són els fabricats de sílice o, el que és el mateix, òxid de silici, el material de què està fet el vidre, i la sorra. Al grup d’Elies els utilitzen sobretot per obtenir hidrogen, a partir de barreges d’alcohol i aigua. L’hidrogen, l’energia del futur, alguns diuen. ¿I què té a veure l’aerogel en tot això? Doncs l’aerogel, al ser tan porós, té una àrea superficial també molt gran. ¡En només un gram d’aerogel hi ha 600 metres quadrats de superfície, com un camp de futbol! Sí, sé que costa d’imaginar, però és així. I és en aquesta gran superfície on passen les reaccions químiques que transformen l’alcohol en hidrogen, gràcies també a unes nanopartícules d’or, òxid de titani i altres elements, que introdueixen en aquest material porós.
Condicions supercrítiques
¿I com es fabrica? Només us diré que es necessiten condicions supercrítiques, que amb aquest nom, ja sona bastant bé. Les condicions supercrítiques són unes condicions de pressió i temperatura en què el sistema no és ni gas ni líquid, sinó que és les dues coses i res alhora. En aquestes condicions, el líquid de dins dels porus passa a gas sense bullir i sense que el sistema col·lapsi, aconseguint un aerogel amb una molt bona estructura porosa.
Notícies relacionadesSi vols saber més coses dels aerogels, i vols veure com es fabriquen, mira el vídeo «¿Com es fa un aerogel?» amb la divulgadora científica Andrea Stephany i l’investigador del grup de Cristal·lografia de l’ICMAB Elies Molins, que han fet en el marc del projecte ‘YouMaker: així es fa la ciència’. Et sorprendrà veure quines altres aplicacions poden tenir aquests materials tan particulars.
‘YouMaker’ és un projecte de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC) en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació.
- Ciberatacs Així és l'estafa que buida els comptes bancaris a Catalunya
- Catalunya rep les primeres nevades a més de 800 metres
- Alaska: "¿Em diuen musa de la dreta per col·laborar amb Losantos? És absurd"
- El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil
- Els blocs es reforcen amb Sumar a la baixa i Vox a l’alça
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sorteig d’‘El Gordo’ Història de la Loteria de Nadal
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Desapareguda Es busca la Irene: té 5 anys i va desaparèixer després de baixar d'un ferri a Barcelona
- La comunitat d’opositors a Espanya celebra el final del règim