Vídeo | Les imatges del coet xinès Long March 5b caient a l’oceà Índic

Agències de seguretat i serveis de vigilància de tot el món, entre ells d’Espanya, han tornat a estar pendents una altra vegada d’on caurien les restes d’un coet xinès; aquesta vegada ha sigut el Long March 5B, amb una massa d’unes 20 tones i que viatja sense control a una velocitat de 28.000 quilòmetres per hora.

Després de moltes prediccions, les restes del coet han caigut a les 18.50 hora espanyola (16.50 GMT) a l’oceà Índic, després d’una reentrada no controlada en l’atmosfera.

#China:The debris of the upper stage of the Long March 5B Y3 rocket (#CZ5B) has re-entered the atmosphere in #Sulu sea around 119.0°E, 9.1°N, and most of the components have been burnt out during re-entry. pic.twitter.com/StX0QDmYiA https://t.co/WgrJXtD7dX

— Wᵒˡᵛᵉʳᶤᶰᵉ Uᵖᵈᵃᵗᵉˢ𖤐 (@W0lverineupdate) 30 de julio de 2022

Debris from Chinese rocket lit up night sky some parts of Malaysia. US space command confirm the development China's Long March 5B (CZ-5B) re-entered over the Indian Ocean at approx 10:45 am MDT on 7/30.https://t.co/BIkjamFbTz

— Sidhant Sibal (@sidhant) 30 de julio de 2022

Segons la seva trajectòria, els experts havien calculat que la probabilitat que aquest coet caigués sobre Europa «era pràcticament nul·la i gairebé es podia descartar» la probabilitat que caigués a Europa, el Mediterrani o les Illes Canàries si algun fragment hagués sobreviscut a la reentrada en l’atmosfera terrestre, ha explicat Jorge Lomba, cap del departament d’Espai del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI).

El més probable és que el coet s’hagi desintegrat majoritàriament quan entri en l’atmosfera i, tot i que al principi la trajectòria afirmava que caurien en latituds mes baixes que les d’Europa, finalment ha arribat fins a l’oceà Índic.

El coet xinès, que es va enlairar el 24 de juliol de l’illa d’Hainan i tenia per objectiu transportar un mòdul a l’estació espacial orbital xinesa, la ‘Tiangong’, però ha acabat fent voltes a la Terra. La cancelleria xinesa ja va assegurar que les probabilitats que el Long March 5B (Llarga Marxa 5B) causés danys després de la seva caiguda a la Terra eren «extremadament baixes» i havia advertit que «en la seva etapa final, el coet torna a entrar en l’atmosfera i allà la majoria dels seus components seran destruïts».

Tot i que el risc semblava descartat, els científics han vigilat molt de prop la trajectòria de la nau, des dels Estats Units o des del Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST). L’EUSST està coordinat permanentment pel CDTI i té diversos serveis en marxa, entre els quals, el de vigilar objectes que vaguen sense control i que podrien reentrar en l’atmosfera terrestre. Tot i que la coordinació global d’aquest organisme es fa des del CDTI, és Itàlia el país que coordina el monitoratge del Long March 5B.

L’antecedent

No és la primera vegada que una nau espacial ha sigut vigilada per la comunitat internacional. El maig de l’any passat també va ser un coet Long March 5B el que va alertar els serveis de vigilància de tot el món; aquest va acabar desintegrant-se gairebé en la seva totalitat i les restes van caure a l’oceà Índic, sense causar danys.

Notícies relacionades

¿Quan i on pot caure el coet xinès Llarga Marxa 5b?

El Rei presideix a Barcelona l’entrega dels Premios Nacionales de Investigación: «Amb el talent científic per si sol no n’hi ha prou: fa falta suport»

Tres anys abans, l’abril del 2018, el laboratori orbital Tiangong 1, que estava en desús des del 2016 i que vagava sense control per l’espai, també va ser monitoritzat; aquest va reentrar en l’atmosfera terrestre sobre l’oceà Pacífic sud, també sense causar danys.

Hi ha maneres, i així passa la majoria de les vegades, d’efectuar reingressos controlats a l’atmosfera de parts de coets que s’envien a l’espai i, en el seu cas a l’oceà, però s’ha de guardar molt combustible per fer-ho, que suposa una gran inversió, explica Lomba.