¿Què són les tempestes solars?

Les tempestes solars o geomagnétiques són fenòmens tan peculiars com sorprenents. Aquests episodis, posteriors a l’aparició de taques solars, s’originen per una emissió de vent solar més forta o per les ejeccions de ‘massa coronal’, núvols de plasma solar causats per les flamarades més que emet l’astre.

The long snake-like filament cartwheeled its way off the #Sun in a stunning ballet. The magnetic orientation of this Earth-directed #solarstorm is going to tough to predict. G2-level (possibly G3) conditions may occur if the magnetic field of this storm is oriented southward! pic.twitter.com/SNAZGMmqzi

— Dr. Tamitha Skov (@TamithaSkov) 16 de julio de 2022

Tot i que les flamarades solars poden passar diverses vegades al llarg d’un mateix dia, els seus efectes amb prou feines es noten al nostre planeta. No obstant, si aquestes expulsions gegants del Sol són prou intenses, poden produir alteracions a la magnetosfera de la Terra, la qual cosa pot donar lloc a interferències en la comunicació mitjançant ones de ràdio, sistemes de GPS i altres equips.

¿Correm perill?

L’energia despresa pel Sol durant les tempestes geomagnètiques és equiparable a la de milions de bombes d’hidrogen explotant alhora. Tot i això, lluny de la creença popular que hi ha al voltant d’aquests fenòmens, no són una amenaça per a la vida a la Terra.

Una altra cosa és que no puguin tenir greus conseqüències en altres aspectes de la nostra vida quotidiana, ja que són capaços d’interferir en el funcionament habitual de la tecnologia que s’utilitza en el dia a dia del nostre planeta. Quan les tempestes solars arriben amb prou força, poden provocar interferències en les radiocomunicacions d’ona curta i en els sistemes de GPS.

Cal destacar que els efectes són diferents a l’espai, on aquests fenòmens, catalogats com els més violents del Sistema Solar, poden afectar la salut dels astronautes i espatllar l’electrònica de satèl·lits i altres aparells en òrbita.

Esdeveniment Carrington

Notícies relacionades

Sant Joan de Déu assaja el primer tractament per a la síndrome de l’ovari poliquístic

El misteriós (i inexplicable) senyal de ràdio descobert per uns astrònoms

La tempesta solar més coneguda va tenir lloc entre l’1 i el 2 de setembre de 1859 i va ser batejada amb el nom d’‘Esdeveniment Carrington’ per l’astrònom Richard Carrington, testimoni de l’episodi i primer a comprendre la seva naturalesa. Durant la fase precursora i successiva a l’impuls de les tempestes solars, s’emeten grans quantitats de rajos X, que triguen entre hores i dies a arribar al nostre planeta. Aquesta energia dona lloc a aurores que, en casos com el de 1859, són apreciables molt més enllà de la zona dels pols. Sense anar més lluny, durant l’Esdeveniment Carrington es van poder observar fins i tot des de Colòmbia, país molt pròxim a l’equador terrestre.

Vamos a hablar de un fenómeno que quizá te resulte conocido. Algo a lo que llamamos el Evento Carrington, que sucedió en 1859... En su momento no tuvo muchas consecuencias, pero si sucediese en la actualidad, el panorama podría ser muy diferente... y mucho más complicado... pic.twitter.com/JFV0czgKGu

— Álex Riveiro (@alex_riveiro) 14 de noviembre de 2017

Tot i això, hi va haver altres conseqüències a més de l’espectacle visual que va originar aquesta tempesta. Les primeres línies de telègraf i les xarxes elèctriques es van sobrecarregar, i això va donar lloc a alguns incendis. Més enllà d’algunes descàrregues elèctriques aïllades, no es van haver de lamentar-se serioses conseqüències durant l’episodi; una cosa molt diferent del que passaria si les tecnologies quedessin inutilitzades en l’actualitat. Per sort, segons càlculs dels astrònoms, tempestes de la magnitud de l’Esdeveniment Carrington només es donen unes dues vegades cada mil·lenni.