Èxit científic

Un experiment aconsegueix revertir l’envelliment cel·lular en ratolins

Un estudi, liderat per l’espanyol Juan Carlos Izpisua Belmonte, aconsegueix frenar els marcadors biològics que indiquen del pas del temps en animals

zentauroepp29393001 ratones empleados como modelo para analizar el c ncer en hum170122200844

zentauroepp29393001 ratones empleados como modelo para analizar el c ncer en hum170122200844

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Un equip d’investigadors del de l’Institut Salk, liderats per l’espanyol Juan Carlos Izpisua Belmonte, ha aconseguit revertir de manera segura i efectiva el procés d’envelliment cel·lular en un grup de ratolins i tornar, tot i que sigui parcialment, les cèl·lules d’aquests animals al seu estat juvenil. Aquest assoliment tècnic, publicat aquest mateix dilluns a la revista ‘Nature Aging’, suposa un pas endavant per entendre com frenar (i revertir) els efectes del pas del temps en animals.

Per entendre l’èxit d’aquest estudi val la pena fer un pas enrere i veure què ocorre quan envellim. Cadascuna de les cèl·lules del nostre cos porta integrat un ‘rellotge molecular’ que registra el pas del temps. Aquests ‘engranatges’ segreguen diferents patrons de substàncies químiques (també anomenats marcatges epigenètics) en funció de l’edat que tinguem. ¿Però què passa si canviem el mecanisme que regula aquests rellotges? Segons revela el nou estudi, afegir una barreja de quatre molècules de reprogramació (Oct4, Sox2, Klf4 i cMyc, també conegudes com a «factors de Yamanaka») a les cèl·lules pot restablir aquestes marques epigenètiques als seus patrons originals i així ‘recuperar’ part del ritme original d’aquests mecanismes.

Aquesta tècnica ha sigut testada en un grup de ratolins que tenien des dels 15 fins als 25 mesos, l’equivalent a l’edat de 50 a 80 anys en els humans. Segons conclou l’estudi, els animals que es van sotmetre al tractament mostraven característiques semblants als joves de la seva espècie. Tant als ronyons com a la pell, l’epigenètica dels rosegadors tractats s’assemblava més als patrons epigenètics observats en animals més juvenils. Quan es van lesionar, les cèl·lules de la pell dels tractats tenien una capacitat més gran per proliferar i era menys probable que formessin cicatrius permanents. A més, les molècules metabòliques a la sang d’aquests animals no van mostrar canvis normals relacionats amb l’edat.

Nova eina científica

Notícies relacionades

A la pràctica, perquè ens entenguem, els científics han aconseguit convertir temporalment cèl·lules adultes en cèl·lules mare. Almenys pel que fa a estadis del desenvolupament. Però més enllà d’això, la gran novetat que planteja aquest estudi no només és l’èxit de la tècnica en si, sinó la prova que utilitzar-la és segur i efectiu a llarg termini. Això, segons expliquen els autors de l’experiment, obriria la porta a una infinitat d’aplicacions en el tractament de malalties degeneratives relacionades amb l’edat.

«Estem eufòrics de poder utilitzar aquest enfocament al llarg de la vida per retardar l’envelliment en animals. La tècnica és segura i efectiva en ratolins», explica el científic Juan Carlos Izpisua Belmonte, professor del Laboratori d’Expressió Gènica de Salk i coautor de l’estudi acabat de publicar. «A més d’abordar les malalties relacionades amb l’edat, aquest enfocament pot proporcionar a la comunitat biomèdica una nova eina per restaurar la salut dels teixits i de l’organisme al millorar la funció cel·lular i la resiliència en diferents situacions de malaltia, com en el cas les malalties neurodegeneratives», comenta l’expert.