Cita a Fira Barcelona Gran Via

Alimentaria supera el Mobile després de rebre 109.600 visitants

Un 25% dels assistents van ser professionals procedents de 120 països

Alimentaria supera el Mobile després de rebre 109.600 visitants
3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

La quincuagèsima edició del saló Alimentaria-Hostelco, que aquest dijous tanca les portes després de quatre dies d’activitats al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, ha superat la marca dels 109.600 visitants, 2.600 més que el 2024, quan es va celebrar l’anterior edició. Un 25% dels assistents han sigut professionals internacionals, procedents de 120 països diferents, sobretot dels Estats Units, Amèrica Llatina i Europa. Aquest registre el converteix, a més, en el saló amb més afluència de públic dels que organitza l’entitat firal, per sobre del Mobile World Congress (MWC) celebrat el febrer passat, que es va quedar en 105.000 visitants, si bé és cert que Alimentaria se celebra cada dos anys i el saló dedicat a la tecnologia és anual.

Els set pavellons que ha ocupat el certamen (uns 100.000 metres quadrats de superfície, en total) han estat a vessar des del primer dia, especialment els dedicats a les comunitats autònomes, el pavelló de l’alimentació generalista, batejat com Grocery Hall, i el de les carns. En tots ells, s’ha tornat a repetir aquest any l’anar i venir de persones carregades amb enormes bosses de repletes de gènere. "És brutal, és una cosa impossible de visitar en un sol dia", exclamava per exemple Aarón, estudiant de disseny gràfic, que va visitar el recinte dimecres amb el seu institut. "Per a mi, és massa mercat, tantes aglomeracions, tanta gent agafant coses perquè surten gratis", objectava, per la seva banda Sofia, executiva de mitjana edat. Aquest dijous, ja entre comiats, l’afluència ha sigut una mica més tranquil·la.

Guerra a l’Orient Mitjà

"Aquest èxit de participació demostra la solidesa del sector fins i tot en un context internacional tan complex com l’actual", ha valorat Antoni Llorens, president de la fira. A diferència del Mobile, que rep molts visitants de la zona d’Àsia i el golf Pèrsic, el saló alimentari amb prou feines ha notat els efectes del conflicte bèl·lic de l’Orient Mitjà, en bona mesura perquè el seu públic en eminentment nacional..

Alimentaria-Hostelco 2026 ha comptat amb la presència de 3.300 empreses expositores, de les quals 1.200 han sigut internacionals, arribades de 70 països diferents, i ha sigut seu de tres congressos – un d’internacional sobre els sistemes globals de producció d’aliments, un altre sobre l’alimentació halal i un més sobre restauració col·lectiva –. Ha acollit també més de 350 activitats, a més de generar un impacte de 180 milions d’euros per a la ciutat, segons les estimacions de la Fira de Barcelona. Durant els quatre dies de la fira s’han fet, així mateix, 14.500 reunions de negocis entre les firmes participants i els més de 2.700 compradors i importadors de 120 països que havien anat per l’organització.

El saló ha reunit, a més, tant grans corporacions com pimes i empreses familiars de tot Espanya. Algunes d’elles han sigut presents a la fira durant els seus 50 anys d’història, com a bonÀrea, Coca-Cola, Dani, Danone, Damm, Elgorriaga, Helios, Idilia Foods, Lacasa, Nestlé, Noel, Santiveri o Ybarra. També hi ha hagut representació de totes les comunitats autònomes espanyoles i un bon nombre de denominacions d’origen.

Notícies relacionades

"Gràcies als seus 50 anys de trajectòria, Alimentaria continua sent una eina d’internacionalització imprescindible per a la nostra indústria", ha afegit Llorens. La internacionalització del certamen s’ha vist, per exemple, en el creixement del 30% de la presència d’expositors estrangers i en l’augment del 40% més de superfície expositiva destinada a ells. Els europeus, amb Polònia com a país d’honor, han concentrat bona part d’aquesta representació empresarial.

Un centenar de voluntaris de la Fundació Banc dels Aliments tenia previst recollir ahir més de 20.000 quilos d’aliments i begudes donats per les empreses expositores perquè fossin destinats a entitats socials i reduir el malbaratament.