Fàrmacs contra el coronavirus

El miratge de la ‘pastilla universal’ contra la covid-19

  • Encara no existeix medicament capaç de suprimir la infecció per coronavirus, però sí que s’han aconseguit fàrmacs per tractar pacients en situació greu

El miratge de la ‘pastilla universal’ contra la covid-19
6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Ja han passat dos anys des de l’esclat de la pandèmia de covid-19 i, tot i que el món ja disposa d’una desena de vacunes per mitigar l’expansió i gravetat d’aquest virus, encara no s’ha trobat una ‘pastilla anticovid universal’ per tallar, de soca-rel, els possibles danys causats per aquesta infecció. El fàrmac definitiu contra la covid-19 encara és, ara per ara, un miratge. Mesos d’investigació i assajos clínics han aconseguit reunir un petit arsenal de fàrmacs per ajudar els pacients en situació més greu, però cap dels compostos trobats es pot considerar una panacea. També s’han aconseguit resultats prometedors d’alguns fàrmacs per a pacients amb infecció lleu, tot i que ara per ara aquestes píndoles continuen sent inaccessibles per a la immensa majoria de la població.

La recerca de tractaments contra la covid-19 ha acarat, en poc més de dos anys, l’efectivitat de centenars de fàrmacs, molècules i compostos. Des d’un principi, farmacèutiques i laboratoris de tot el món s’han centrat a «rebuscar» a la farmaciola de medicaments ja aprovats per veure si algun d’ells era efectiu contra la covid-19. És a dir, si hi havia una cosa capaç de «guanyar la batalla al virus en pacients ja malalts» o, més ben dit, de suprimir la replicació del virus una vegada entrat en l’organisme. Per això mateix, després d’una exhaustiva recerca i extensos assajos clínics, la gran majoria de fàrmacs aprovats fins a la data per lluitar contra el coronavirus són, al seu torn, medicaments ja utilitzats contra altres malalties.

En aquests moments no hi ha un consens universal sobre quins medicaments tenen via lliure per utilitzar-se per frenar els danys provocats per aquest coronavirus. Cada agència del medicament manté el seu propi balanç sobre quins fàrmacs estan aprovats (tenen l’OK definitiu per comercialitzar-se), els que estan autoritzats (condicionalment durant el període d’emergència) i els que segueixen sota estudi. A Europa, per exemple, ara mateix hi ha sis fórmules autoritzades, tres que han demanat autorització i una més que s’està revisant. Als Estats Units, en canvi, només hi ha un fàrmac amb aprovació oficial i un grapat més que es poden utilitzar sota el paraigua de l’autorització d’emergència.

Notícies relacionades

Segons recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el balanç d’aquests fàrmacs inclou molts matisos. Només hi ha tres compostos amb una evidència científica sòlida que n’avala l’ús (en pacients greus i crítics). També hi ha un parell de fàrmacs amb una evidència limitada sobre la seva efectivitat. Finalment, la llista acaba amb un compendi de fàrmacs que, ara per ara, compten amb evidència científica contrària al seu ús. Mentrestant, la investigació i els assajos clínics segueixen el seu curs. La bona notícia és que, després de dos anys de pandèmia, tot i que no existeixi una pastilla universal que eviti el contagi, sí que sabem que en cas de contraure la covid-19 el paracetamol és el millor aliat per alleujar-ne els símptomes.

Aquesta és una llista dels medicaments més coneguts que s’han testat per fer front a la covid-19.

Olumiant (Baricitinib)

El baricitinib és un fàrmac desenvolupat per al tractament de l’artritis reumatoide en adults i la dermatitis atòpica (èczema). Després de posar-se a prova en diversos assajos clínics, aquest medicament també es recomana per tractar pacients amb covid-19 greu o crítica. Es comercialitza amb el nom d’Olumiant i, de moment, continua sent a la llista dels fàrmacs que ha demanat autorització davant l’Agència Europea del Medicament (EMA). 

RoActemra (Tocilizumab)

El tocilizumab, comercialitzat per la farmacèutica Roche sota el nom de RoActemra, és un medicament dissenyat originalment contra l’artritis. Compta amb l’aprovació de l’Agència Europea de Medicament (EMA), així com altres agències internacionals, per utilitzar-se en pacients amb covid-19 que estan en estat greu que requereixin ventilació mecànica assistida. L’ús es recomana en combinació amb altres fàrmacs. 

Ronapreve (Casirivimab / imdevimab)

Ronapreve és un fàrmac que engloba dos principis actius: casirivimab i imdevimab. La combinació d’aquests compostos ha demostrat certa efectivitat tant per tractar pacients amb covid-19 en estat greu com per ‘prevenir’ l’aparició de símptomes en poblacions de risc. Segons apunten els estudis clínics, les persones que van prendre aquest fàrmac just després de donar positiu van desenvolupar símptomes en menys proporció que el grup placebo. Això suggereix una evidència (limitada) a favor del seu ús.

Xevudy (Sotrovimab)

El sotrovimab és el principi actiu principal del tractament Xevudy. Els assajos clínics amb aquest compost apunten que, utilitzat en pacients de risc acabats d’infectar, aquest fàrmac redueix el risc d’hospitalització. El seu ús està aprovat a Europa.

Lagevrio (Molnupiravir)


El molnupavir, comercialitzat per la farmacèutica Merck sota el nom Lagevrio, és un fàrmac antiviral dissenyat per prendre el ‘dia zero’ de la infecció. És a dir, just després de donar positiu. Segons apunten els estudis clínics, aquesta píndola aconseguiria reduir a la meitat el risc d’hospitalització i mort per covid-19. De moment, el seu ús no està aprovat per cap agència del medicament (tot i que Europa ho està estudiant). Tot i que el cost final d’aquest fàrmac encara es desconeix, algunes fonts apunten que el tractament podria ascendir a 700 dòlars (614 euros) per pacient. 

Paxlovid (Nirmatrelvir i Ritonavir)


El Paxlovid és un medicament antiviral desenvolupat per la farmacèutica Pfizer i que compta amb dos principis actius: nirmatrelvir i ritonavir (aquest últim també és un compost utilitzat en fàrmacs contra la sida). Als Estats Units, el medicament està indicat per a pacients d’alt risc i casos moderats de covid-19 i, prèvia recepta mèdica, es comença a prendre en els cinc primers dies després de l’aparició dels símptomes. Recentment, Espanya va anunciar que compraria 340.000 dosis d’aquest fàrmac, l’autorització del qual encara està en mans de l’Agència Europea del Medicament. 

Veklury (Remdesivir)


El remdesivir va ser un dels primers fàrmacs que sonava com a possible tractament contra la covid-19 i que, arran del seu èxit mediàtic, va protagonitzar una de les ‘compres massives’ del llavors presidents dels Estats Units, Donald Trump. Aquest fàrmac, també conegut com a Veklury, ha mostrat algunes millores en la «reducció del temps de recuperació» dels pacients amb covid-19. Pel contrari, amb prou feines s’han observat beneficis en la reducció de la mortalitat. Actualment, segons recull l’informe de l’Organització Mundial de la Salut, el seu ús no està recomanat (excepte casos molt puntuals).

Hidroxicloroquina i altres fàrmacs descartats

Alguns dels fàrmacs que al seu dia es van anunciar com la gran promesa contra la covid-19, com la ivermectina i la hidroxicloroquina, han passat per exhaustius estudis i, finalment, han demostrat una efectivitat nul·la contra el coronavirus. L’assaig clínic més important fet fins ara, batejat com a ‘Solidaritat’, ha demostrat que tant la hidroxicloroquina com el lopinavir i l’interferó «semblen tenir poc o cap efecte en la mortalitat o en l’evolució hospitalària dels pacients amb covid-19». El seu ús, doncs, no està recomanat.

Temes:

Coronavirus