Investigació des de zero

Així s’investiga un medicament contra la Covid-19

Així s’investiga un medicament contra la Covid-19

Un any després de l’inici de la pandèmia encara no s’ha trobat una cura davant la Covid-19. El doctor Daniel Batlle explica la història de la seva investigació com a exemple que és complicat trobar un fàrmac contra el coronavirus.

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

No hi ha fórmula màgica per dissenyar un medicament contra la Covid-19. Tampoc per idear una vacuna. Després d’un any de pandèmia, la ciència ja ha posat sobre la taula diverses immunitzacions contra el coronavirus, però encara no ha trobat un tractament segur i eficaç per curar els pacients infectats. Ja fa mesos que equips d’investigació de tot el món rebusquen a la farmaciola de fàrmacs molècules i compostos ja aprovats per veure si algun d’ells és efectiu contra el coronavirus. Per ara només s’han trobat fàrmacs esperançadors, però cap de definitiu.

Trobar un medicament contra la Covid-19, posar-lo a prova i aconseguir la seva autorització no és fàcil. Mostra d’això és la història que explica en primera persona el doctor Daniel Batlle, nefròleg català establert als Estats Units que ha trobat un fàrmac experimental que, si tira endavant, obriria una bretxa d’esperança per als pacients contagiats. «El gran repte dels tractaments és que, a diferència de les vacunes, han de guanyar la batalla al virus en pacients malalts. Perquè quan un pacient ja ha sigut infectat és molt complicat trobar alguna cosa que suprimeixi la replicació del virus», reflexiona el doctor en una entrevista amb aquest diari.

«El gran repte dels tractaments és que han de guanyar la batalla al virus en pacients malalts»

Daniel Batlle

Investigador

Un fàrmac per enganyar el virus

Aquesta història comença, és clar, en un laboratori. A la Universitat de Northwestern, a Chicago, per ser exactes. Allà és on fa més de quinze anys que l’equip del doctor Batlle estudia una molècula molt específica: l’enzim convertidor d’angiotensina 2 (o ECA2, per als amics). L’objectiu inicial era entendre com utilitzar aquesta molècula per tractar malalties renals. Casualitats de la vida, o de la ciència, que anys més tard es descobrís que aquest enzim també és una de les «claus d’entrada» que utilitzen els coronavirus per infectar les cèl·lules.

«El gener del 2020, poc després de la detecció dels primers casos, es va descobrir que el coronavirus SARS-CoV-2 també utilitzava l’enzim ECA2 per unir-se a les cèl·lules. Llavors ens vam adonar que potser tot el que havíem estat investigant es podia aplicar per tractar aquesta malaltia», relata l’especialista.

L’estratègia és la següent. Sabem que, quan el coronavirus infecta un pacient, el virus comença a buscar vies per replicar-se dins de l’organisme. La seva estratègia és senzilla però efectiva: el patogen busca proteïnes ECA2 perquè en elles està la clau d’entrada a les cèl·lules de pulmons, artèries, ronyó i intestí, entre d’altres. Però, ¿i si s’utilitzés aquest mateix enzim per despistar el virus? «El pla és llançar un esquer al virus. Despistar-lo amb aquestes molècules modificades perquè no infecti les cèl·lules utilitzant el receptor natural», explica Batlle.

«Ja tenim preparada una proteïna soluble que pot durar fins a tres dies en circulació. També tenim proves ‘in vitro’ i hem publicat estudis en animals de laboratori. Ara ens falta fer el salt per provar-lo en pacients, però tenim resultats molt esperançadors», esgrimeix el doctor. I és en aquest punt en què les traves logístiques i de finançament estanquen molts dels projectes clínics. La investigació de l’equip del doctor Batlle només és un exemple d’això.

Investigació estancada

L’Organització Mundial de la Salut estima que hi ha uns 2.600 assajos clínics en curs sobre la Covid-19. Almenys 172 posen a prova tractaments contra el coronavirus en pacients. A aquests caldria sumar-ne centenars, o potser milers, de projectes que s’estan investigant als laboratoris. Pràcticament des de zero. A Barcelona, per exemple, el Centre Nacional de Supercomputació té en marxa un projecte per testar virtualment l’eficàcia de centenars de fàrmacs i traslladar així els resultats més prometedors als laboratoris. Però el procés per si mateix no és gens fàcil.

Batlle, des de la seva experiència, resumeix les dues principals traves de la investigació clínica. Les complicacions logístiques i la falta de finançament. «Hi ha estudis sobre Covid-19 que només es poden realitzar en laboratoris de màxima seguretat, de nivell tres. Hi ha poquíssimes instal·lacions així al món. L’accés és molt limitat i, a més, és caríssim», argumenta el doctor. Sobre la falta de fons, afirma que, tot i que aquest últim any s’ha invertit més que mai en investigació, «s’han dedicat moltíssims més recursos a les vacunes que als tractaments». «La carrera científica era per trobar una vacuna perquè és molt més senzill prevenir que curar», afegeix. 

Notícies relacionades

«La carrera científica era per trobar una vacuna, perquè és molt més senzill prevenir que curar»

L’assaig clínic sobre tractaments més gran realitzat fins ara ha conclòs que els cinc medicaments més prometedors no són efectius ni per reduir la mortalitat ni per mitigar l’impacte del virus en pacients greus. L’ús d’hidroxicloroquina, lopinavir, ritonavir, interferó o remdesivir no és la resposta per a malalts de Covid-19 (tot i que, en el cas del remdesivir, el seu ús ha sigut autoritzat per a casos molt específics). La recerca d’un tractament segur, efectiu i assequible, doncs, continua sent tan necessari com el primer dia.