Així s’activa el cervell de les àvies al veure els seus nets

El vincle entre una àvia i els seus nets pot ser molt important, però ¿què passa al seu cervell quan els mira? Doncs que les zones que s’activen estan relacionades amb l’empatia emocional, cosa que suggereix que tendeixen a sentir el mateix que els petits quan hi interactuen.

Un equip de científics de la Universitat d’Emory (Estats Units) ha escanejat el cervell d’àvies mentre miraven imatges dels seus nets petits per establir un instantània neuronal d’aquest vincle intergeneracional.

«El que realment salta a la vista de les dades és l’activació en àrees del cervell associades a l’empatia emocional», va dir James Rilling, professor d’antropologia d’Emory i autor principal de l’estudi.

L’activitat d’aquestes zones cerebrals «suggereix que les àvies estan orientades a sentir el que senten els seus nets quan hi interactuen». Si el nen somriu ella sent la seva alegria i si plora senten el seu dolor i l’angoixa, va indicar Riling.

Les regions cerebrals que s’activen no són les mateixes quan la dona mira la foto del seu net o la del seu fill adult. En aquest últim cas hi ha més activació en una àrea associada a l’empatia cognitiva.

Això indica que poden estar mirant d’entendre cognitivament el que el seu fill adult està pensant o sentint i per què, però no tant des del punt de vista emocional, indica la recerca que publica Proceedings of the Royal Society B.

«En neurociència estan apareixent proves de l’existència d’un sistema global de cures parentals al cervell», va dir Rilling i el grup volia estudiar com les àvies podrien encaixar en aquest patró.

Els éssers humans són criadors cooperatius i, tot i que sovint assumim que els pares són els cuidadors més importants juntament amb les mares, en alguns casos les àvies són la principal ajuda, va afegir.

De fet, la «hipòtesi de l’àvia» postula que la raó per la qual les dones tendeixen a viure molt més enllà de la seva edat reproductiva és perquè proporcionen beneficis evolutius a la seva descendència i als seus nets.

L’equip va reclutar 50 dones sanes que van completar un qüestionari amb detalls sobre el temps que passen amb els seus nets, les activitats que fan junts i l’afecte que senten per ells.

A més es van sotmetre a una ressonància magnètica funcional (fMRI) per mesurar la funció cerebral mentre veien imatges del seu net, d’un nen desconegut, del pare del mateix sexe del net i d’un adult desconegut.

Els resultats van mostrar que, mentre veien imatges dels seus nets, la majoria de les participants mostraven més activitat en les àrees cerebrals relacionades amb l’empatia emocional i el moviment.

Les àvies que van activar més fortament les àrees involucrades amb l’empatia cognitiva al veure imatges del seu net havien indicat al qüestionari que desitjaven participar més en la cura del petit.

Comparant les dades amb un estudi anterior sobre pares que miraven imatges dels seus fills, les àvies, com a terme mitjà, activaven amb més força les regions relacionades amb l’empatia emocional i la motivació.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Riling va considerar que aquests resultats «se sumen a l’evidència que sembla haver-hi un sistema global de cura dels pares al cervell, i que les respostes de les àvies davant els seus nets s’assignen a aquest».

L’estudi obre la porta altres preguntes i també seria interessant estudiar la neurociència dels avis i com les seves funcions cerebrals poden diferir entre cultures, segons els autors.