«La falta de transparència sobre els contractes de les vacunes és un llast per a la confiança pública»

Després d’un catastròfic any 2020, la imatge de les primeres persones vacunades va emocionar el món sencer. Tant, que des del primer dia ja es va parlar del «principi de la fi de la pandèmia». Vist el que s’ha vist, i tenint en compte totes les dificultats logístiques que sorgeixen pel camí, ¿creu que vam rebre aquesta notícia amb massa optimisme? Sens dubte era (és) una molt bona notícia. El fet de tenir vacunes disponibles, aprovades i al mercat en tan poc temps és un motiu d’alegria més que justificat. Més veient l’evolució de la pandèmia al món. Això sí, tenir raons per estar contents no treu que hàgim de mantenir l’esperit crític amb tot aquest tema. 

El repartiment de les primeres vacunes dibuixa un mapa molt clar. Mentre el nord celebra l’arribada de les immunitzacions, el sud encara és lluny de rebre-les… Sí. Les vacunes estan mostrant una bretxa de desigualtat enorme entre nord i sud. Els països rics no només estan rebent la gran majoria de vacunes, sinó que tenen emparaulades més dosis de les que necessiten. El Canadà i el Regne Unit, per exemple, han comprat tres vegades més dosis de les necessàries per immunitzar la seva població. Mentrestant, els països pobres no tenen dosis ni per al 5% de la seva població. Això és el nacionalisme de vacunes sobre el qual fa temps que alertem. El repartiment de les vacunes està dividint el món en dues velocitats. 

¿Quines implicacions podria tenir aquesta bretxa en el repartiment de vacunes? S’ha de recordar que ningú estarà fora de perill fins que tothom estigui fora de perill. És una frase que fa gairebé un any que estem repetint, però que continua sent igual de vigent. La pandèmia ha posat en evidència la tremenda interdependència global que hi ha. Però no només això. Tedros Adhanom, el director de l’Organització Mundial de la Salut, parlava d’aquesta bretxa com un fracàs humanitari. Estem fallant a l’hora de garantir un dret fonamental. I això té implicacions tant sanitàries com econòmiques; ja hem vist que la pandèmia també es tradueix en pèrdua d’ocupació, ingressos i activitat econòmica.

Sobre el paper sí que existeix un compromís per a l’accés global de les vacunes... Sí, però encara no hem vist un compromís real. En tot aquest debat hi ha una qüestió fonamental que no podem ni hem d’oblidar; l’impuls que ha portat a desenvolupar aquestes vacunes ha sigut en gran part gràcies a l’enorme quantitat de diners públics que s’han invertit. La Comissió Europea, per exemple, diu que ha invertit 2.700 milions d’euros en la R+D de vacunes contra la Covid-19. I això és només una part de tota la inversió pública global.

Aquest primer mes de vacunacions contra la Covid-19 hem vist molts més imprevistos del que s’esperava. Els problemes logístics, els retards en les entregues i disminució dels lots han agafat desprevinguts fins i tot els mateixos governs. ¿Potser no estaven clars els contractes firmats amb les farmacèutiques? El fet que sorgeixin imprevistos és, fins a cert punt, normal, atesa la rapidesa amb què s’han desenvolupat les vacunes. El problema real és la falta de transparència que està havent-hi tant en els processos de negociació com en els mateixos contractes. El mateix Parlament Europeu ha demanat que es facin públics els acords firmats amb les farmacèutiques i la Defensora del Poble ja ha dit que obrirà una investigació sobre aquest tema. És molt important que aquest debat sigui sobre la taula. 

¿Quin tipus d’informació desconeixem sobre aquests contractes? En aquests moments no sabem ni quantes dosis estan emparaulades, ni el seu preu, ni els terminis d’entrega. Tampoc sabem qui és el responsable jurídic en cas que les vacunes provoquin algun efecte advers greu. La falta de transparència sobre els contractes de les vacunes és molt greu perquè és un llast a la confiança pública. La ciutadania continua sense tenir accés a molta informació que seria clau per entendre millor què està passant i portar a terme un escrutini públic. La pandèmia ha canviat moltes coses, però no l’opacitat amb què es tracta aquest tipus d’informació. 

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

No són pocs els que interpreten tota aquesta opacitat com a prova d’un complot. ¿La falta de transparència juga en contra de l’acceptació pública de les vacunes? Sense transparència no hi ha confiança. L’opacitat genera sospites i pot alimentar els moviments negacionistes o antivacunes. Si volem acabar amb els rumors, la incertesa i els dubtes de la ciutadania cal posar tota la informació sobre la taula. 

La carrera per la vacuna contra la Covid-19 ha destapat diversos problemes. ¿Alguna reflexió que hàgim de posar sobre la taula? Hi ha almenys tres debats que hauríem d’abordar. Primer, si de veritat volem que l’accés a la salut sigui un dret universal hem de canviar el model de recerca i desenvolupament. S’ha de fugir de monopolis i patents i apostar per compartir el coneixement. Això és especialment rellevant en una situació d’emergència com l’actual, necessitem accelerar la recerca, que es puguin produir suficients vacunes i que aquestes arribin a tot el món. Segon, hem corroborat que la falta de transparència és una xacra per al sistema. I tercer, la carrera per les vacunes ha posat de manifest que sí que és possible i, a més, és imprescindible investigar sobre malalties infeccioses, però que només ens hi fixem quan afecten directament els països rics.