Tres avantatges i un inconvenient de la vacuna d’Oxford

Els tres avantatges estratègics d’aquesta vacuna

La fórmula d’AstraZeneca i Oxford tindria almenys tres avantatges respecte a Pfizer i Moderna, segons argumenta Rafael Vilasanjuan, membre de l’Aliança Global per a la Vacunació (GAVI) i director del Departament d’Anàlisi i Desenvolupament Global d’ISGlobal. És més fàcil de produir respecte a les vacunes d’ARNm. Té una logística més senzilla, ja que no requereix ni cadena d’ultrafred ni grans infraestructures per emmagatzemar-la. I el seu preu, que ronda entre els dos i els tres euros, és el més barat fins ara. «És la primera vacuna que arribarà als països de baixos recursos», destaca l’expert.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), de fet, podria emetre la seva aprovació d’aquesta vacuna en tan sols unes setmanes. Si tot va bé, els primers lots podrien arribar a l’Àfrica entre febrer i març. La seva distribució seria relativament senzilla, en tant que només s’haurien de preservar els vials a entre dos i vuit graus centígrads. «Es podrien transportar en neveres de platja, perquè ens entenguem», explica Vilasanjuan. El seu cost, tot i que elevat per als països pobres, entraria dins de l’assequible. «El programa de vacunació per a nens de menys de cinc anys a l’Àfrica costa, en total, dos dòlars (excepte la vacuna de la pneumònia, que en val tres). Vacunar una persona contra la Covid-19 sortiria per quatre dòlars. Per als països pobres continua sent car, però entra dins del raonable», exemplifica l’expert.

«Si només disposem de vacunes complicades i cares, serà impossible aturar la pandèmia. I si només vacunem Europa i ens oblidem de la resta de països, en poc temps s’hauran de tancar fronteres», resumeix Vilasanjuan. L’aliança internacional ‘Covax Facility’, formada per 140 països, preveu distribuir prou vacunes per immunitzar el 20% de les persones dels països més pobres del món. La d’Oxford seria la primera vacuna que començarien a repartir al sud global. AstraZeneca, per la seva banda, es va comprometre a vendre la vacuna «sense ànim de lucre» mentre hi hagi pandèmia.

El preu de les vacunes també podria marcar un punt d’inflexió a les campanyes de vacunació de l’hemisferi nord. A Espanya, per exemple, vacunar tota la població amb la fórmula de Pfizer sortiria per 1.500 milions d’euros (només tenint en compte la compra de les dosis i sense incloure el cost del material sanitari adjunt, com les xeringues). Amb la d’AstraZeneca, en canvi, el cost total ascendiria a 150 milions d’euros. La diferència, segons destaca Vilasanjuan, és abismal.

El principal inconvenient

El principal inconvenientA l’altra cara de la moneda, la vacuna d’AstraZeneca i Oxford també presenta una limitació important. Els estudis clínics han comptat, majoritàriament, amb voluntaris d’entre 18 i 55 anys. És a dir, població jove. «En vista dels últims resultats publicats sobre l’assaig clínic veiem que, almenys per ara, les dades d’eficàcia en població de més de 65 anys són encara insuficients», matisa Fernando Moraga Llop, vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia. «Això no significa que la vacuna està contraindicada per a gent gran. Significa que s’ha d’obtenir més informació per veure quina protecció ofereix a aquest grup d’edat. És una limitació temporal», afegeix l’expert en declaracions a aquest diari. Aquesta mateixa crítica, de fet, també va destacar a l’informe del comitè de vacunació d’Alemanya, que va aconsellar administrar aquesta vacuna només a persones d’entre 18 i 64 anys.

L’Agència Europea del Medicament, per la seva banda, s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió recordant que, malgrat les limitacions de l’estudi, sí que hi ha informació fiable sobre la seguretat i eficàcia de les vacunes en gent gran. A partir d’aquestes dades, l’autoritat sanitària aconsella administrar la vacuna a partir dels 18 anys i, per ara, sense límit d’edat. Això sí, exigeix a la farmacèutica que enviï més informació sobre els estudis clínics en marxa en persones de més de 65. 

La història rere aquestes injeccions

La història científica d’aquesta vacuna comença el gener del 2020, poc després que comencés a córrer la veu sobre un coronavirus emergent detectat a la ciutat xinesa de Wuhan. Fins i tot abans que el terme Covid-19 s’encunyés, investigadors de la Universitat d’Oxford van començar a treballar en una vacuna per fer front a aquest nou patogen. Van començar des de zero. Dissenyant una fórmula, testant-la als laboratoris i posant-la a prova en models animals. Al març, després de corroborar l’èxit en els experiments en macacos, van començar les primeres proves en humans.

Una vegada els estudis preliminars van mostrar que la vacuna dissenyada era com a mínim segura, va arrencar la carrera per demostrar l’eficàcia d’aquestes fórmules. A l’abril es van reclutar més de 500 voluntaris per a la primera etapa de l’estudi clínic, realitzat a la Gran Bretanya. Entre maig i juny van arrencar els estudis a gran escala, combinant la segona i la tercera fase del protocol clínic. L’objectiu, provar el compost a gran escala (comparant que fos eficaç versus una injecció de placebo). Milers i milers de proves més tard, i després de superar diverses aturades per estudiar possibles efectes adversos, els estudis van començar a donar resultats més que esperançadors.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

L’última setmana de novembre AstraZeneca i Oxford van difondre els resultats preliminars dels estudis a gran escala. Després de més de 24.000 proves en voluntaris del Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica, les dades apuntaven a una eficàcia mitjana de fins a un 90% utilitzant una dosi i mitja del compost. Fins ara, no s’han detectat efectes adversos greus en cap dels vacunats. Tampoc s’han detectat casos que han desenvolupat una forma greu de la malaltia o han necessitat hospitalització.

La fórmula d’aquesta vacuna és relativament senzilla. Es comença prenent un virus innocu, el causant dels refredats comuns en ximpanzés. I s’hi afegeix una mica del coronavirus SARS-CoV-2. Per ser més exactes, la ‘recepta’ pren un fragment genètic de les proteïnes que proporcionen al virus la seva característica forma de corona. Aquesta combinació, inoculada a través d’una injecció intramuscular, serveix per despertar una resposta immune al nostre organisme. Allà començarien a forjar-se les barreres naturals del cos davant la infecció, els anticossos neutralitzants i limfòcits T. Quan la vacuna passa de protegir una persona a emparar tot un col·lectiu, el repte de la immunitat de grup estarà cada vegada més a prop.