Científics contra la Covid-19 copen el ‘top ten’ de la revista ‘Nature’

Cada any per aquestes dates la revista ‘Nature’ publica una llista amb les 10 persones que han protagonitzat l’actualitat científica dels últims 365 dies. Aquest 2020, com no podria ser de cap altra manera, la selecció està encapçalada per noms d’experts que han lluitat per modificar el rumb de la pandèmia de Covid-19. Així que el reconeixement va per a «la infanteria Covid» desplegada als millors laboratoris del món per fer front a la crisi desencadenada per un nou coronavirus.

En un any marcat per l’expansió d’un virus emergent, el nom del viròleg xinès Zhang Yongzhen destaca com el primer que va aconseguir posar-li cara a l’amenaça. L’equip liderat per aquest científic va aconseguir desxifrar la seqüència genètica del virus a penes uns dies després de la detecció dels primers casos d’una ‘pneumònia anòmala’ a Wuhan, identificats a principis del gener. Aquesta informació es va compartir ràpidament en plataformes científiques obertes i, a partir d’aquí, van ser molts els investigadors que van començar a investigar sobre aquest nou patogen.

L’epidemiòloga xinesa Li Lanjuan va ser una de les primeres expertes del país a alertar sobre l’amenaça que suposava el coronavirus SARS-CoV-2. La científica, la veu de la qual ja s’havia convertit en referència durant la crisi del SARS del 2003, va ser la primera a proposar el tancament de la ciutat de Wuhan per intentar frenar l’expansió de la pandèmia. La mesura es va implantar com «la quarantena més gran de la història» just a les portes de l’any nou xinès i en un moment en què els registres oficials parlaven de 500 casos detectats i 18 morts.

El virus no va tardar a saltar fronteres i a poc a poc els casos de Covid-19 van anar brollant per tot el món. El viròleg uruguaià Gonzalo Moratorio,desde l’Institut Pasteur de París, va ser un dels primers a encunyar un test diagnòstic específic per identificar la infecció produïda per aquest nou patogen. El seu treball va proporcionar una primera eina per entendre la magnitud de la cascada de contagis que s’estava produint.

La carrera per trobar una vacuna segura i efectiva contra la Covid-19 va arrencar a un ritme sense precedents, amb centenars de projectes i assajos clínics per tot el món. ‘Nature’ destaca el treball de Kathrin Jansen, cap d’investigació i desenvolupament de vacunes a la farmacèutica Pfizer, que «va dirigir un equip que va portar esperança al món a l’accelerar una vacuna clínicament exitosa a través d’assajos en un rècord de 210 dies». Actualment, hi ha una desena de vacunes experimentals contra la Covid-19 que s’estan testant a gran escala, entre les quals almenys tres es podrien començar a repartir per tot el món en les pròximes setmanes.

Una de freda i una de calenta per a la gestió política de la pandèmia

La ciència encunyada des dels laboratoris no ha sigut l’única que ha marcat el rumb de la pandèmia. Moltes de les decisions per frenar l’expansió del virus s’han pres des d’organismes sanitaris. Per això mateix la revista ‘Nature’ destaca el nom de Tedros Adhanom Ghebreyesus,director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que «va reunir les nacions per respondre a l’amenaça del nou coronavirus mentre navegava per les intenses crítiques sobre el maneig de la crisi per part de l’agència».

Els epidemiòlegs de capçalera de cada país s’han convertit en una de les cares més visibles en la gestió de la crisi sanitària. Així que en la selecció d’aquest any, ‘Nature’ destaca el paper d’Anthony Fauci, director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units i assessor de la Casa Blanca durant la pandèmia. Les seves intervencions dels últims mesos «han aconseguit proporcionar informació fiable a una població preocupada i desafiar la informació errònia difosa pel president Donald Trump», diu la revista, molt crítica des de l’inici amb el paper de Trump durant aquesta crisi.

En l’espectre contrari, ‘Nature’ elogia la gestió de la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, que «es va guanyar elogis internacionals per la seva acció ràpida i decisiva, que va mantenir el seu país relativament sa i estalvi del coronavirus i, alhora, va mantenir la confiança dels ciutadans».

Amb una de freda i una de calenta, la revista científica posa de manifest que la gestió política de la pandèmia ha tingut un impacte directe en la salut pública. La reflexió, doncs, ve a ser la mateixa que la de l’irònic ‘Ig Nobel’, que aquest any va guardonar Bolsonaro, Trump i Putin per «demostrar al món que els polítics poden tenir un efecte més immediat sobre la vida i la mort que els científics i els metges».

Ciència, activisme i reptes de futur més enllà de la Covid

La llista de les 10 persones que han donat forma a la ciència del 2020 també inclou tres perfils que no tenen res a veure amb la pandèmia, però que han brillat amb llum pròpia durant aquest any. Començant pel de Chanda Prescod-Weinstein, una cosmòloga i activista nord-americana que va liderar una protesta contra el racisme que impregna les institucions científiques. La iniciativa va aconseguir tancar gran part dels laboratoris del país durant un dia just en un moment en què el món sencer continuava commocionat per l’assassinat de George Floyd a Minneapolis.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En un convuls any marcat per l’expansió d’una malaltia infecciosa, la història de la investigadora indonèsia Adi Utarini ressona amb un missatge d’esperança. La científica ha aconseguit dirigir un assaig pioner per combatre les infeccions per dengue utilitzant mosquits modificats genèticament per bloquejar la transmissió del virus responsable de la malaltia. Un petit pas per a la ciència i un gran pas per als milions de persones afectades per aquestes malalties infeccioses.

El repàs de l’any es tanca amb el recordatori d’una altra crisi d’abast global d’efectes encara més devastadors: l’emergència climàtica. La científica alemanya Verena Mohaupt ha liderat una missió internacional a l’Àrtic on 300 científics van treballar durant un any per mesurar sobre el terreny l’augment de les temperatures, el desglaç i, en general, l’empremta de la crisi climàtica sobre el planeta.