La nova edició genètica crea animals a la carta i debats bioètics

Si haguéssim de crear un nou catàleg que reflecteixi la biodiversitat dels nostres dies, una cosa així com una arca de Noé actualitzada, és possible que, a més apostar pel clàssic ventall d’espècies presents en la naturalesa, també acabéssim incloent una mostra d’animals modificats als laboratoris. I és que aquestes criatures engendrades de manera artificial pels científics alimenten ara l’esperança de moltes investigacions. Un estudi recent publicat a la revista ‘Science’, per exemple, anuncia l’èxit d’un experiment amb mosquits en el qual, gràcies a eines d’edició genètica, s’ha aconseguit suprimir la capacitat d’aquests insectes per transmetre malalties com el dengue. Un assoliment que, com tants altres, està matisat pel debat sobre les implicacions ètiques.

Però abans de submergir-nos en la discussió bioètica, primer aclarim de què tracta el treball. Un equip d’investigadors ha creat una nova generació de mosquits que, sense perdre l’essència d’insecte, incorporen un nou anticòs que impedeix la propagació de totes les varietats del virus causant de la malaltia del dengue. En condicions de laboratori, on el sistema està simplificat i sota control, tot sembla funcionar perfecte. I si les prediccions es compleixen, alliberar aquests mosquits en àrees de risc de dengue podria bloquejar la transmissió del virus i així salvar milions de vides. Però... ¿funcionarà?

«No podem estar-ne del tot segurs. No sabem si la modificació es mantindrà estable o si les poblacions de mosquits modificats s’adaptaran bé a les condicions naturals. Tampoc sabem com reaccionarà l’ecosistema davant d’aquest canvi. En el millor dels casos simplement podria col·lapsar la població d’aquests insectes modificats, però també podríem afavorir un canvi en les preferències del virus cap a una altra espècie de mosquit sense l’anticòs i en la qual la infecció es desenvolupi millor», explica Elena Gómez Díaz, investigadora en l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (IPBLN-CSIC). «En la naturalesa hem d’avaluar riscos i beneficis abans d’actuar», afegeix. I és en aquest punt on apareix la contesa ètica.

Debat polític i social

«Quan la investigació és un èxit, com en aquest cas, es genera molt optimisme quant a les seves repercussions immediates, ja que van dirigits a donar solució a problemes humans globals. Però moltes vegades ens oblidem que la ciència és un procés i que el dubte i la incertesa en són una part important. Necessitem tenir-ho en compte perquè aquests treballs no es queden al laboratori sinó que tenen un impacte social i ètic que no podem obviar», recalca Gómez-Díaz, que des de fa anys investiga sobre els paràsits causants de la malària i els seus mosquits transmissors a Burkina-Faso.

Els experiments amb mosquits, explica, creen inquietud i expectació en les comunitats que són víctimes d’aquest problema de salut pública. Els possibles efectes adversos preocupen la població. Però la promesa d’acabar amb les malalties tropicals, o almenys mitigar-ne l’efecte, alimenta la seva esperança. ¿Està llavors èticament justificat experimentar a les zones afectades com laboratoris vivents? ¿I si l’experiment no funciona com s’esperava?  La resposta a aquestes qüestions varia en funció de la perspectiva. Fins i tot segons la posició geogràfica.

«Quan discuteixes d’aquest tema amb investigadors pròxims als afectats, et recorden que, més enllà dels debats, aquestes malalties maten mig milió de persones a l’any. Per això mateix en ocasions s’aposta per actuar malgrat el marge de risc», comenta Lluís Montoliu, investigador expert en models animals creats mitjançant manipulació genètica del Centre Nacional de Biotecnologia i també membre de la comissió de bioètica del CSIC. «Discutir les implicacions bioètiques d’aquests treballs implica, en certa manera, fer-ho des del privilegi que no ens afecten ni el Zika ni el dengue ni la malària. Per això mateix crec que hem d’utilitzar aquesta distància amb el tema per plantejar fredament els avantatges i els inconvenients. Cal tenir en compte totes les perspectives», afegeix Gemma Marfany, experta en genètica i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. En tot cas, els investigadors coincideixen que qualsevol decisió, abans de ser implementada, ha de comptar amb el consens de les comunitats locals.

Naturalesa artificial

El filòsof moral i expert en dret dels animals Eze Paez també recorda un altre aspecte, que potser crida menys l’atenció, d’aquest debat: els subjectes dels experiments. Sobre aquesta qüestió, Paez argumenta que, sigui quin sigui el treball, sempre caldria tenir en compte si el suposat benefici a obtenir compensa l’eventual mal infringit als animals. «Els experiments en l’àmbit de la biomedicina, com el realitzat en mosquits, poden arribar a estar justificats si són esperablement necessaris perquè nombrosos altres individus, inclosos especialment altres animals, puguin beneficiar-se amb ells», explica. Aquest seria el cas, per exemple, de l’edició genètica d’individus d’algunes espècies per augmentar la seva resiliència davant dels efectes de la crisi climàtica per evitar que pateixin i morin. Una cosa que, tot i que no estigui inscrita en la naturalesa dels animals, podria contribuir que tinguin vides millors.

Sobre aquesta qüestió, Marfany considera que «tampoc seria just afirmar que la selecció artificial és, per si sola, pitjor que la selecció natural. Com a societat, som on som perquè hem anat més enllà de les normes imposades per la naturalesa». Si tot estigués en mans dels mecanismes innats de lluita per la supervivència hauríem, per exemple, d’acomiadar-nos de medicaments, vacunes i tants altres avenços dissenyats per ajudar les persones més enllà de les normes de la naturalesa. «Crec que aquest tipus de discussions haurien d’anar més enllà de l’àmbit científic i arribar a tota la societat. Això sí, aportant una informació clara per dissipar les pors infundades i promoure un debat real», comenta la investigadora.

¿I què passa amb els animals dissenyats per al consum?

Més enllà d’especulacions i debats sobre el futur de l’edició genètica, els animals dissenyats als laboratoris ja són una realitat. Els mosquits creats per frenar la transmissió de malalties com el dengue o la malària (i, sigui dit de passada, evitar la mort de milions de persones) no són l’únic exemple. Actualment, ja fora dels laboratoris, podem trobar moltes espècies ‘modificades’ per adaptar-se a les necessitats humanes. Existeixen, per exemple, peixos decoratius que gràcies a l’annexió de gens de medusa o anemone poden brillar a la foscor. Venuts des de ben entrats els 90 sota el nom comercial de Glofish, destaquen ara com un altre dels focus de debat. Quan l’objectiu dels experiments no és tan noble com el de salvar vides humanes, ¿està justificada la modificació d’aquests animals?

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Sense anar més lluny, fa dècades que la indústria alimentària treballa en animals que s’adaptin millor a les rutines de consum. És el cas, per exemple, de vaques redissenyades perquè no tinguin banyes i així evitar el costós i dolorós procés d’escornat. O porcs resistents a malalties que cada any acaben amb la vida de centenars de milers de caps de bestiar. També hi ha treballs centrats en la creació d’animals que produeixin llet més fàcil de digerir per als humans. O carns que produeixin menys intoleràncies. El debat sobre els animals dissenyats a la carta conforme als gustos humans desperta reaccions contràries. El filòsof moral Eze Paez, per exemple, argumenta que, en aquests casos, la inversió de temps i recursos no està justificada si l’objectiu és l’explotació animal. «Tindria més sentit invertir en alternatives a la carn que no crear noves espècies per enviar a l’escorxador», explica. L’investigador Lluís Montoliu, en canvi, defensa la utilitat d’aquestes modificacions ja que poden tenir un impacte positiu a diferents nivells. «Aquests animals poden millorar el funcionament de la indústria i així alimentar més persones», comenta.

Sigui quin sigui el posicionament en aquest debat, Montoliu insisteix a posar èmfasi en una qüestió fonamental. «Avui dia l’experimentació animal és un procés transparent i molt regulat des del punt de vista ètic. Més enllà de qualsevol debat, crec que aquest és un punt que la societat ha de tenir molt clar», recalca l’autor d’‘Editando genes: recorta, pega y colorea’, un llibre de divulgació i reflexió sobre les eines d’edició genètica i les seves presents i futures aplicacions. Abans de treballar amb un ratolí de laboratori, editat genèticament per servir com a model d’estudi, fan falta uns quatre mesos de tràmits burocràtics i l’aprovació de tres comitès ètics independents. Aquests filtres garantirien que la ciència ja no avança d’esquena a les preocupacions morals. Sobre aquesta qüestió, Paez també recalca la importància de promoure mirades multidisciplinàries sobre aquests debats perquè, al final, «els avenços científics sempre estiguin enfocats a beneficiar els individus més vulnerables, siguin de l’espècie que siguin».