Els ximpanzés prefereixen envellir sols o amb bons amics

Els ximpanzés prefereixen envellir acompanyats només del seu cercle d’amics més pròxims. Res de relacions complicades o conflictives a partir d’una certa edat. Vint anys d’observacions de primats mostren que aquests animals, com més vells, més tendeixen a consolidar les interaccions positives amb els seus semblants i evitar els conflictes. O a estar sols. ¿Ens recorda res? Sí, és exactament el mateix que passa amb l’espècie humana. «Ni nous amics ni nous drames», conclou un equip de psicòlegs i primatòlegs que aquest dijous publica un estudi a la revista ‘Science’ sobre els llaços afectius que els ximpanzés creen al llarg de la seva vida.

La investigació recopila unes 78.000 hores d’observacions sobre el terreny fetes entre 1995 i el 2016 al parc nacional de Kibale d’Uganda. Allà viuen els protagonistes d’aquesta història; una comunitat de 21 ximpanzés salvatges mascles d’entre 15 i 58 anys. Els científics van estudiar durant dues dècades el comportament i les interaccions d’aquests animals i van veure que, per exemple, la seva conducta varia en funció de l’edat. Els primats més joves tendeixen a relacionar-se amb més semblants, però també acostumen a tenir relacions més conflictives. Els més grans, en canvi, prefereixen tenir pocs i bons amics. O estar sols.

Aquesta extraordinària semblança entre el comportament dels ximpanzés i dels humans suposaria «la primera evidència que els animals no humans seleccionen activament amb qui socialitzen durant l’envelliment». És a dir, que molts dels comportaments que associem exclusivament a la nostra espècie són més universals del que podríem pensar.

El ‘carpe diem’ de la tercera edat

Envoltar-se de bons amics sembla ser el secret universal per a una vellesa tranquil·la. En l’esfera humana, aquest fenomen es coneix amb el grandiloqüent nom de ‘Teoria de la selectivitat socioemocional’. El seu plantejament és el següent. Els humans, així que es fan més grans, també es fan més conscients de la seva pròpia mortalitat. Així que a partir d’una certa edat, comencen a prioritzar les relacions positives. Com la idea del ‘carpe diem’ però associada a la tercera edat.

Notícies relacionades

Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar

Sílvia Osuna, la científica que dissenya els enzims del futur: «La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món»

¿Llavors per què els ximpanzés es comporten igual que els humans? «Aquests patrons de comportament sembla que es generalitzen més enllà de la nostra espècie i podrien no estar relacionats ni amb la concepció del temps ni amb la consciència de la mateixa mortalitat», explica Joan Silk, investigadora de la School of Human Evolution and Social Change de la Universitat Estatal d’Arizona, en un comentari adjunt a la investigació acabada de publicar.

Les semblances en el comportament dels ximpanzés i els humans, argumenten els responsables de l’estudi, «planteja la possibilitat que aquests patrons provinguin del nostre ancestre comú, que va viure fa uns set o vuit milions d’anys». Cap sorpresa, doncs, per entendre les similituds entre dues espècies que, al cap i a la fi, comparteixen el 99% de l’ADN.